Un gran impulsor

El filòleg i lingüista expert en història de la llen­gua i en gramàtica cata­lana Antoni Maria Badia i Mar­ga­rit va néixer a Bar­ce­lona avui fa cent anys. Va morir, també a Bar­ce­lona, el novem­bre del 2014.

Com ja es va anun­ciar fa pocs mesos, aquest ha de ser l’Any Badia i Mar­ga­rit, comis­sa­riat pel poeta i lingüista Car­les Duarte, que ens ofe­reix a la pàgina del cos­tat un bell panegíric sobre la figura i l’obra d’aquest insigne filòleg de valors huma­nis­tes i cata­la­nisme de fondària.

Badia i Mar­ga­rit, del 1978 al 1986, va ser rec­tor de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona –el pri­mer triat democràtica­ment des de la Guerra Civil– i, poste­ri­or­ment, rec­tor hono­rari.

Com a catedràtic, sem­pre obert als nous enfo­ca­ments meto­dològics i a noves tec­no­lo­gies, va impul­sar una veri­ta­ble escola d’inves­ti­ga­dors. Des del punt de vista acadèmic, Badia va adop­tar una mirada inte­gral sobre el fet lingüístic, de la dia­lec­to­lo­gia i l’onomàstica a la gramàtica, la soci­o­lingüística i l’estudi filològic de tex­tos i autors medi­e­vals.

Va ser dis­tin­git com a doc­tor hono­ris causa per uni­ver­si­tats com ara la de Salz­burg (1972), Tolosa-Le Mirail (1978), París-Sor­bona (1986), Per­pinyà (1989), Knox College de Gales­burg (1990), Rovira i Vir­gili (1994), Ala­cant (2002), València (2003), Illes Bale­ars (2007) i UNED (2010).

Va ser pre­si­dent de la Secció Filològica de d’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans entre el 1989 i el 1995. També va pre­si­dir el Segon Congrés Inter­na­ci­o­nal de la Llen­gua Cata­lana (1986) i el Grup Català de Soci­o­lingüística (1974-1991), a més de ser mem­bre de la Reial Acadèmia de Bones Lle­tres.

Va rebre dis­tin­ci­ons ben meres­cu­des, com la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi d’Honor Lluís Caru­lla (1995), el premi de la Fun­dació Cata­lana per a la Recerca (1996), la Meda­lla al Mèrit Científic de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona (1999), el Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes (2003) i la Meda­lla d’Or de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya (2012).

Tot i que els efec­tes del con­fi­na­ment a causa de la pandèmia han esguer­rat molts dels actes dels Anys que coin­ci­dei­xen aquests mesos –el final de l’Any Teresa Pàmies va que­dar escapçat, per exem­ple–, alguns dels actes pre­vis­tos de l’Any Badia i Mar­ga­rit s’han pogut adap­tar a for­mats no pre­sen­ci­als.

La mos­tra Badia i Mar­ga­rit, 100 anys, de la UB, recu­pera en for­mat vir­tual el con­tin­gut sobre el rec­to­rat de Badia i Mar­ga­rit que es va expo­sar fa uns anys a l’edi­fici de la uni­ver­si­tat. Es pot des­car­re­gar ínte­gra­ment en for­mat de pdf al web Any­ba­di­ai­mar­ga­rit.cat, de la Direcció Gene­ral de Política Lingüística del Depar­ta­ment de Cul­tura. Per­met conèixer la tra­jectòria vital de l’home­nat­jat i el con­text històric, polític, acadèmic, cul­tu­ral i lingüístic a les aca­ba­lles de la dic­ta­dura i els pri­mers anys de la democràcia a Cata­lu­nya.

Una de les tro­ba­des més impor­tants de l’Any, pre­vista per al 25 de novem­bre i, per tant, cal espe­rar que es pugui desen­vo­lu­par sense pro­ble­mes, és el sim­posi orga­nit­zat per la Secció Filològica de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, Antoni M. Badia i Mar­ga­rit: rellevància acadèmica, inqui­e­tud científica i ser­vei a la llen­gua. La comissió orga­nit­za­dora està for­mada per M. Teresa Cabré, Joan Martí i Cas­tell, Josep Moran, Gemma Rigau i Joan Veny, i hi par­ti­ci­pa­ran una dot­zena d’espe­ci­a­lis­tes.