Art fins a l’últim racó

A Cata­lu­nya hi ha unes quan­tes cases museu, on els visi­tants poden veure els espais íntims de grans cre­a­dors com ara Ver­da­guer, Gaudí, Dalí i Pau Casals. En canvi, no és tan habi­tual que un artista obri al públic la seva casa museu en vida, amb ell a dins, dei­xant que el visi­tant tran­siti no només pel seu taller, sinó per totes les habi­ta­ci­ons i racons del seu habi­tatge, perquè a tot arreu hi ha art. Així és la Casa Museu Edgar Mas­segú , que aquest artista plu­ri­dis­ci­pli­nari i volcànic va inau­gu­rar el 15 de desem­bre pas­sat al car­rer Llo­ses, 69, de Sarrià de Ter (Gironès). Un pro­jecte ambiciós que Mas­segú ha con­so­li­dat durant els mesos de con­fi­na­ment i clau­sura artística a la seva casa museu, on va crear una peça cada dia en ple aïlla­ment.

Fins ara, l’acti­vi­tat artística de Mas­segú era més cone­guda en la seva faceta musi­cal, com a líder dels sin­gu­lars Pul­po­pop i com­po­nent de la fanfàrria cata­lana Biflats. Mas­segú sem­pre ha apos­tat per la inte­gració de totes les arts, però el seu dis­curs es va fer més explícit a par­tir de l’últim disc de Pul­po­pop, el doble Una­ment­len­ta­e­mi­nen­ta­li­men­ta­len­te­ni­men­ti­la­menta (Disc­medi, 2019), que el mateix any es va com­ple­men­tar amb la pel·lícula Katar­tist, diri­gida per David Sánchez i pro­ta­go­nit­zada per Mas­segú. La pel·lícula, en pro­jecció cons­tant a la Casa Museu, és un punt de tro­bada inqui­e­tant entre el tea­tre, la dansa, la pin­tura, la poe­sia, l’escul­tura, l’arqui­tec­tura, el land art i la música, amb la decadència com a rere­fons.

A la Casa Museu Edgar Mas­segú , que de moment es pot visi­tar amb cita prèvia (699 17 61 70), hi ha unes 300 obres –pin­tu­res, dibui­xos, escul­tu­res, ins­tal·laci­ons, etc.– repar­ti­des lite­ral­ment per tot arreu, inclòs el con­ge­la­dor de la cuina, d’on l’artista treu, com qui no vol, un parell de peces que, amb el gel, van adqui­rint noves tex­tu­res i tona­li­tats. Al llarg de la visita, hi ha nom­bro­ses escul­tu­res, mol­tes de les quals estan fetes amb ele­ments reci­clats –la consciència eco­lo­gista de Mas­segú surt a la llum tot sovint, com el seu sen­tit de l’humor– i les de gran for­mat, com alguna que ja ha expo­sat al Bosc de Can Gine­breda de Xicu Caba­nyes a Por­que­res, es con­cen­tren a l’ampli pati de la Casa Museu. En aquest espai obert també està pre­vist que el 13 de setem­bre hi tin­gui lloc una fira d’artis­tes locals, fruit de la bona entesa entre Mas­segú i l’Ajun­ta­ment de Sarrià de Ter, que també l’ha selec­ci­o­nat per ser l’artista con­vi­dat de la pròxima Fira del Paper i del Cartró, l’octu­bre vinent. “Durant tota la jor­nada de la fira rea­lit­zaré una escul­tura gegant i par­ti­ci­pa­tiva, amb paper o cartró, que serà expo­sada en algun equi­pa­ment del poble”, explica Mas­segú.

A la Casa Museu no hi falta de res: hi ha fins i tot una gale­ria d’art i un espai de recepció, als bai­xos que ocu­pava l’antiga pei­xa­te­ria del poble, on es poden adqui­rir obres ori­gi­nals de Mas­segú a par­tir de 10 euros i lito­gra­fies per 5 euros. Però l’artista vol que casa seva sigui sobre­tot “un espai viu, en contínua reno­vació”, on pas­sin mol­tes coses, com ara con­certs acústics o peti­tes acci­ons de dansa con­tem­porània, i es creïn siner­gies entre artis­tes de dife­rents dis­ci­pli­nes.

El pro­jecte té també una dimensió pedagògica: s’hi espe­ren visi­tes esco­lars, quan es recu­peri una certa nor­ma­li­tat, i aquest estiu Mas­segú ja hi ofe­reix el seu Juliol Cre­a­tiu, perquè un petit grup de nois i noies de 7 a 13 anys “desen­vo­lu­pin la seva ima­gi­nació a través de diver­ses dis­ci­pli­nes artísti­ques”. També hi vénen a fer acti­vi­tats els joves del Casal Artístic d’Estiu de Salt. A més, Mas­segú ofe­reix for­mació per a adults, a través de Dyna­mis Lab, sobre “el show i la posada en escena en la divul­gació de l’art”.

La Casa Museu Edgar Mas­segú vol con­vi­dar el visi­tant a refle­xi­o­nar, amb un som­riure, sobre aspec­tes més pro­funds, com ara les con­ne­xi­ons “entre el que és micro i el que és macro, tot el que l’ull no pot veure a sim­ple vista”, però també sobre el canvi climàtic o els límits de la democràcia. Art i vida.