Art

Absis pòstum de Pujolboira

El pintor va morir sobtadament fa poc més d’un any, treballant en un mural per a l’església de l’Estartit que acabarà Cathrine Bergsrud, pintora noruega establerta al Penedès

El pin­tor Ramon Pujol­boira va morir el 7 de setem­bre de 2019 men­tre tre­ba­llava en el seu dar­rer pro­jecte: un mural de gran for­mat per a l’absis de l’església de Santa Anna de l’Estar­tit, que va que­dar ina­ca­bat. Un ictus l’havia enxam­pat dies abans, a finals d’agost, aca­bat de bai­xar de la bas­tida del seu estudi d’Albons men­tre donava les seves dar­re­res pin­ze­lla­des a l’obra, que va que­dar a mit­ges. I la incògnita sobre la fina­lit­zació de la pin­tura, encar­re­gada pel mossèn Josep Bar­cons a Pujol­boira al 2017 després que fina­litzés l’absis de la parròquia d’Albons, es va man­te­nir alguns mesos, fins que la pin­tora noru­ega Cath­rine Bergs­rud, resi­dent des de fa tres dècades al Penedès, va assu­mir el “repte” de com­ple­tar-la.

Bergs­rud ha fet tota una immersió, des de prin­ci­pis d’estiu, al taller de Pujol­boira. Ni tan sols el conei­xia, però la vídua del pin­tor, Carme Jor­net, la va anar a bus­car després que altres dei­xe­bles i amics decli­nes­sin la res­pon­sa­bi­li­tat i li reco­ma­nes­sin el nom de la pin­tora noru­ega, espe­ci­a­lit­zada en pin­tura figu­ra­tiva i retrat.

La missió ha estat fei­xuga, perquè d’una banda dis­posa de diver­sos cro­quis i estu­dis pre­vis en pro­fun­di­tat sobre la com­po­sició, per­so­nat­ges i ele­ments. El mural, que farà uns 11 metres d’amplada per 3,65 d’altura, repre­senta l’escena bíblica del bap­tisme de Jesu­crist en un riu Jordà que Pujol­boira va recon­ce­bre a la desem­bo­ca­dura del Ter, amb les illes Medes a l’horitzó i un pai­satge cen­trat en l’Empordà. Però la pin­tora ha hagut d’adap­tar-se a l’estil i la tècnica de l’acrílic –ella s’ha des­ta­cat sobre­tot en l’oli.

“Va dei­xar el llistó molt alt i no pre­tenc imi­tar-lo”, deixa clar Bergs­rud. Però ha hagut de variar, per exem­ple, la pla­ni­fi­cació del pin­tor, que volia dei­xar les figu­res de Jesús i Joan el Bap­tista per al final. Ella ha començat per aquí per relli­gar la tran­sició de colors entre el nou frag­ment seu i el que Pujol­boira va dei­xar pràcti­ca­ment enlles­tit. En aquest dar­rer només res­ten alguns detalls pen­dents, com ara alguns còdols de riu, que sí dei­xarà ina­ca­bats, per no alte­rar la feina del pin­tor.

A punt a finals d’any

L’estrena de la pin­tura estava pre­vista per a aquesta tar­dor, dins els actes de cele­bració del cen­te­nari de la parròquia de Santa Anna, recons­truïda el 1920 a ini­ci­a­tiva de l’indià Pere Coll, però que roma­nia amb l’absis en blanc. El mossèn, Josep Bar­cons, ha impul­sat una reco­llida de fons que ara volen esten­dre a les dona­ci­ons de veïns i nego­cis, a través d’una carta que reme­tran a totes les llars de l’Estar­tit. Els pre­pa­ra­tius per a la ins­tal·lació començaran a finals de mes, amb la idea que es pre­senti el 13 de desem­bre, fes­ti­vi­tat local de Sant Llúcia.

El tercer mural religiós del pintor a les comarques gironines

Ramon Pujolboira, nascut a Barcelona però establert a l’Empordà des del 1974 –primer a Ordis i dos anys després a Albons–, va destacar pel paisatgisme i, tot i el seu marcat agnosticisme, pels murals religiosos de gran format. La seva obra magna va ser l’absis de l’església de Santa Coloma de Farners, als anys 90, un altre projecte que volia completar amb les petxines i la cúpula, i que en el seu moment havia quedat aturat per les humitats que afectaven a les parets. Un cop resolt el problema, 25 anys després, les figures dels quatre evangelistes són pràcticament a punt, explica la seva vídua, Carme Jornet, que també voldria reactivar el projecte quan completin la instal·lació de l’Estartit.Més recent va ser el mural per a l’església d’Albons, el seu poble adoptiu, que va completar al 2017, amb una escena inspirada en el Sant Sopar de Crist i els apòstols, però amb un paisatge empordanès presidit pel Montgrí que tant valorava i contemplava cada dia des de casa seva i el seu estudi.Per als murals d’Albons i l’Estartit, en comptes de la tècnica tradicional al fresc, el pintor es va decantar per grans llenços i pintura acrílica, que posteriorment s’adossen en una estructura de fusta muntada sobre la paret. D’aquesta manera, a banda de simplificar el procés de pintat, es pot garantir una major durabilitat de l’obra i minimitzar problemes amb les humitats a les parets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia