De gires i rebaixes

La direc­tora Sílvia Munt lamenta que “és penós” que les pro­duc­ci­ons tea­trals hagin d’aler­tar de la deserció d’alguns ajun­ta­ments a la seva pro­gra­mació pro­fes­si­o­nal. Com que l’afo­ra­ment és del 50%, dema­nen que facin dos pas­sis pel mateix preu o que reta­llin el cost del cai­xet un 50%. Són deman­des que venen impo­sa­des als pro­gra­ma­dors des de la regi­do­ria o l’alcal­dia de torn, acla­rei­xen. I són mino­ria, però la pro­duc­tora Bitò ha deci­dit no accep­tar aques­tes con­di­ci­ons per res­pecte labo­ral als artis­tes.

En l’eco­sis­tema tea­tral català, les gires a Cata­lu­nya són el pun­tal per ren­di­bi­lit­zar les pro­duc­ci­ons. Perquè poques vega­des l’explo­tació a Bar­ce­lona acon­se­gueix cobrir la inversió. La Cubana, històrica­ment, sem­pre feia gira per les comar­ques del país abans d’esta­blir-se a Bar­ce­lona per tal de dis­po­sar d’un coixí de segu­re­tat per no patir durant l’explo­tació llarga a la ciu­tat.

Alfred Fort (exge­rent del TNC i ara ges­tor cul­tu­ral a l’entorn del circ) feia a Twit­ter la mateixa denúncia que Domènech. Igual que Bitò, no va voler posar-hi noms, però adver­tia que són d’equi­pa­ments “impor­tants, on el sec­tor acos­tuma a dir que hi ha tanta tra­dició tea­tral”. Arran de la demanda que li han fet aquests tea­tres muni­ci­pals, Fort es pre­gun­tava: “Quant s’ha rebai­xat el sou el gerent o el regi­dor de Cul­tura? De què es cre­uen que viuen els artis­tes?”

La pro­ducció a Bar­ce­lona tam­poc viu el millor moment. Dimarts pas­sat, el pro­duc­tor d’Anexa, Toni Alba­la­dejo, en un debat orga­nit­zat per Entre­acte i la pla­ta­forma de crítics Reco­mana, adver­tia que l’arren­cada al 50% d’ocu­pació estava resul­tant ter­ri­ble, perquè les recap­ta­ci­ons eren “irrisòries” al Poli­o­rama. Si obren –ara els és més car perquè les deman­des sanitàries supo­sen un sobre­cost–, és perquè tenen “l’espe­rança que tot s’anirà arre­glant”. “Ara perdo menys diners tenint-lo tan­cat que no pas obert”, hi afe­gia. El vice­pre­si­dent d’Adetca acla­ria quin és el repte de les sales: “Vull el 2% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat per a la cul­tura i les aju­des, però el que neces­sito és el públic.” La fórmula, segons Alba­la­dejo, és donar bona qua­li­tat. Però, atesa la falta de sales de mitjà for­mat, les pro­duc­to­res han d’acor­dar tem­po­ra­des més cur­tes per poder incloure tan­tes pro­duc­ci­ons com sigui pos­si­ble en la car­te­llera de Bar­ce­lona. Una rigi­desa en el calen­dari que per­ju­dica quan una obra troba el públic i ha de mar­xar.

Qua­tre exem­ples de Bitò

Dijous pas­sat, Josep Domènech, de Bitò, feia la pri­mera pre­sen­tació en tres dècades a Bar­ce­lona de les obres que ani­ran de bolos per Cata­lu­nya i l’Estat espa­nyol. Ho feia per com­pen­sar les rodes de premsa de la tem­po­rada que no es faran. I és que obres com Eva con­tra Eva i Els Bru­ga­rol faran la gira abans de fer tem­po­rada a Bar­ce­lona. La pro­duc­tora sap que patirà un altre cop per superar el tràngol de la crisi (una més), però està entos­su­dida a fer gires per donar el màxim de feina als artis­tes. L’atu­rada ha dei­xat del tot des­ar­mats un bon gra­pat de mem­bres del col·lec­tiu. Per Bitò, els con­sis­to­ris “hau­rien de fer l’esforç” de seguir con­trac­tant per no reben­tar el fràgil equi­li­bri actual.

Eva con­tra Eva, com ja va dir aquest diari fa uns dies, haurà d’espe­rar per fer tem­po­rada a Bar­ce­lona (fins al setem­bre del 2021, al Goya). Diri­gida per Sílvia Munt, amb dra­matúrgia de Pau Miró, Nau­si­caa Bonnín i Emma Vila­ra­sau fan un tour de force entre dues gene­ra­ci­ons d’actrius que deba­ten sobre el que són i el que volen ser a escena i a la vida real. I sobre com l’edat afecta la car­rera de manera molt més per­versa en el cas de les actrius que en el dels actors. En aquest con­flicte, també hi inter­ve­nen la repre­sen­tant (Marissa Josa), el direc­tor (Edu­ard Farelo) i el crític (Andreu Benito). Diven­dres vinent fan un bolo a Bada­lona; diu­menge, a Vila­de­cans, i també es veurà al Tem­po­rada Alta. L’obra par­teix del film de Joseph L. Manki­ewicz All about Eve, i ve a ser una altra excusa per par­lar del tea­tre des de les fus­tes com ja va fer Vila­ra­sau a Infàmia.

Ramon Madaula va fer de l’anècdota fami­liar tota una obra còmica i lúcida. Els Bru­ga­rol (premi Recull 2020) arrenca del con­flicte quan una filla plan­teja a un pare pro­gres­sista can­viar l’ordre dels cognoms i posar al davant el de la mare. Madaula és aquest pare (a la vida real i en la ficció), que raci­o­nal­ment ho aprova, però que no es pot resis­tir a con­si­de­rar que la filla perdrà unes arrels. L’obra es veurà a Bar­ce­lona la tem­po­rada vinent, però falta saber-ne les dates i que se’n faci pública la sala. Té més de 30 actu­a­ci­ons tan­ca­des a Cata­lu­nya només fins al 2 de maig. L’obra la diri­geix Mònica Bofill, que viu un inici de car­rera amb aquest tea­tre cos­tu­mista de Madaula. El pate­tisme dels per­so­nat­ges, fet des de la ver­sem­blança, pro­voca el riure i alhora la reflexió amarga a l’espec­ta­dor. Bofill la defi­neix com “una comèdia àcida que fa refle­xi­o­nar”. Ramon Madaula inter­preta el paper del pare, men­tre que Estel Solé i Júlia Truyol alter­na­ran el paper de filla. En el con­flicte, hi apa­reix el rol del gen­dre, que inter­preta Jaume Madaula. La dona del 600 (estre­nada abans de la pandèmia) tan­carà els últims set bolos de la gira pen­dents (alguns s’han des­dit de les con­di­ci­ons tot i haver sig­nat con­trac­tes). Pep Pla­nas lamen­tava que ja s’acabés un cir­cuit que ha dei­xat molta gent fora i que tan bones sen­sa­ci­ons deixa als que la veuen.

Las cosas que sé que son ver­dad, inter­pre­tada per Verónica Forqué (recent Max a la millor actriu per aquest paper), és una copro­ducció de Bitò amb Octu­bre Pro­duc­ci­o­nes i Tea­tros del Canal (Madrid) i serà a Bar­ce­lona pre­su­mi­ble­ment dins del Grec 2021. Té més de 40 bolos per l’Estat espa­nyol, pas­sant per Menorca, Mallorca, València i Elx.