Els 850.000 oblidats

L’Asso­ci­ació d’Empre­sa­ris de Tea­tre de Cata­lu­nya (Adetca) va fer públi­ques ahir les dades que fan evi­dent el sot pro­vo­cat pel tan­ca­ment dels tea­tres del 12 de març fins al 30 d’agost. Si el 2019 es va arri­bar als 2,5 mili­ons i es tor­nava a albi­rar el repte de 3 mili­ons d’espec­ta­dors de fa una dècada, ara cal­cu­len que, sumat el 8% de públic ascen­dent que duien de mit­jana la tem­po­rada 2019/20, hau­rien arri­bat als 2,7 mili­ons. Per això la pre­si­denta d’Adetca, Isa­bel Vidal, lamen­tava que 850.000 per­so­nes no han pogut anar al tea­tre aquest any. Aquesta atu­rada suposa, només a Bar­ce­lona, una pèrdua teòrica de recap­tació de 30,5 mili­ons perquè s’han impe­dit més de cinc mil fun­ci­ons d’uns 500 espec­ta­cles anul·lats. La roda de premsa d’ober­tura de tem­po­rada va ser tan con­tra­dictòria ahir res­pecte dels altres anys que, en comp­tes de saber la xifra que s’ha asso­lit (1,9 mili­ons fins al 12 de març, apro­xi­ma­da­ment) es feia públic els 850.000 espec­ta­dors que no hi deu­rien poder assis­tir. Adetca es pro­clama com a “part de la solució”, bus­cant les alter­na­ti­ves que facin falta per nor­ma­lit­zar l’accés als tea­tres i rei­vin­di­cant la cul­tura com un bé impres­cin­di­ble per fer “un país cohe­si­o­nat, valent, culte”.

En el balanç de sis mesos, Isa­bel Vidal agraïa la gene­ro­si­tat dels artis­tes i tècnics que havien posat a dis­po­sició els seus espec­ta­cles per com­par­tir cul­tura, en temps de pandèmia. També agraïa els tècnics muni­ci­pals que llui­ta­ven per man­te­nir l’acti­vi­tat cul­tu­ral, com ara els que han acon­se­guit aguan­tar les pro­gra­ma­ci­ons dels fes­ti­vals. Però adver­tien que era molt neces­sari que totes les admi­nis­tra­ci­ons pro­po­sin un “pla de res­cat real”, ente­nent que hi ha hagut ajun­ta­ments, per exem­ple, que no els ha cos­tat res reta­llar acti­vi­tat (i dei­xar sense feina ni ingres­sos el sec­tor artístic i els tècnics, men­tre ells han con­ti­nuat cobrant ínte­gra­ment el sou. Vidal recla­mava que s’havia d’abo­lir la pos­si­bi­li­tat que cap artista o tècnics declari que ha de dei­xar la pro­fessió perquè li fal­ten recur­sos per sobre­viure de la seva feina.

Mati­sos al Pro­ci­cat

El Pro­ci­cat els havia con­ce­dit una petita victòria dilluns en anun­ciar que, per fi, s’aixe­cava la res­tricció del 50 al 70% d’afo­ra­ment en sales de tea­tre i cine­mes (però els con­certs con­ti­nuen patint una “situ­ació més injusta encara” se soli­da­rit­zava, ahir, Isa­bel Vidal). Però la lle­tra petita ja era més antipàtica: només es con­ce­deix a Bar­ce­lona i l’àrea metro­po­li­tana (cas­ti­gant zones com Girona o Man­resa, per exem­ple, uns muni­ci­pis d’espec­ta­dors fidels que con­ti­nuen patint l’afo­ra­ment al 50%) i deci­dint el topall de 1.000 espec­ta­dors a les sales que, amb el 70% superin questa xifra (Liceu, Audi­tori, Palau de la Música, Coli­seum, Grec i Tívoli). Però les sales, espe­rançades que el públic con­ti­nuarà res­po­nent-los, obren els tea­tres: “El públic no ens ha fallat mai”, agraïa ahir Vidal.