Serés, premi Proa

Fran­cesc Serés ha gua­nyat el premi Proa de novel·la amb La casa de foc, que ja serà a les lli­bre­ries el dia 11 de novem­bre, publi­cada per l’edi­to­rial que dona nom al guardó, dotat amb 40.000 euros.

En aquesta segona edició s’hi van pre­sen­tar 41 obres inèdites i el jurat va estar for­mat per Vicenç Villa­toro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Josep Lluch i Clara Que­raltó.

La novel·la, segons Serés, té com a pro­ta­go­nis­tes els ciu­ta­dans de la vall del Ser, a la Gar­rotxa, i hi apa­rei­xen en un for­mat gai­rebé coral. El 2014, un pro­fes­sor desu­bi­cat arriba a la vall i intenta enten­dre l’espai i les per­so­nes que hi viuen. “No és en cap moment una novel·la que vul­gui expli­car fins al dar­rer racó de la zona, sinó que narra com viu aque­lla gent i les seves vivències”, afirma l’autor, nas­cut el 1972 a Saidí, però que actu­al­ment viu a la Gar­rotxa, on des del 2016 és el direc­tor de la Residència Faber d’Olot. Des del 2018 també és direc­tor de l’àrea de cre­ació de l’Ins­ti­tut Ramon Llull.

Serés ha publi­cat la majo­ria dels dotze títols de nar­ra­tiva que ha escrit des de l’any 2000 a Qua­derns Crema. Alguns exem­ples son la tri­lo­gia De fems i de mar­bres (2003), La matèria pri­mera (2007), Con­tes rus­sos (2009) i La pell de la fron­tera (2014), que li han val­gut pre­mis com ara el de la Crítica de nar­ra­tiva cata­lana i el Ciu­tat de Bar­ce­lona, tots dos el 2010 i, el 2007, el de la Crítica Serra d’Or de lite­ra­tura i assaig i el Naci­o­nal de Lite­ra­tura.

Serés ha reco­ne­gut que en la novel·la hi ha una part auto­bi­ogràfica, perquè viu a la zona i perquè quan escriu neces­sita que hi hagi “un espai de pro­xi­mi­tat”. “La relació amb el lloc és molt per­so­nal”, ha con­fes­sat. El per­so­natge prin­ci­pal, ha indi­cat, té mol­tes coses pro­pe­res a ell, però els pro­ta­go­nis­tes reals són els que viuen a Sallent, un llo­ga­ret de la Gar­rotxa més feréstega.

El nar­ra­dor s’ali­menta de les vivències que els altres car­re­te­gen en silenci. Va des­ta­pant la història del lloc, de les cases i de gent que no és el que sem­bla. Busca històries soter­ra­des i acaba fent-se un retrat de la vall, dels seus habi­tants, dels seus mites i d’ell mateix.