Teatre
Un exèrcit de joves
Lluís Pasqual i la nova generació de la Kompanyia Lliure aixequen el teló de la 25a edició de Temporada Alta amb un homenatge teatral a la lleva del biberó
1938. Tenen disset o, com a molt, divuit anys. Els envien a primera línia de foc de la batalla de l'Ebre, aquell combat decisiu que va suposar la pèrdua de la Guerra Civil espanyola per part del govern republicà. El seu testimoni evoca l'absurditat de tot allò. La set i la gana que tenen, també els polls que s'arrapen on poden. De la por no en parlen, en tot cas es percep de les seves paraules, no debades tenen l'enemic a l'altre costat de les trinxeres, a tan sols 180 metres. Són la lleva del biberó que ha pujat a l'escenari. Un exèrcit de joves talentosos interpretats per la nova generació de la Kompanyia Lliure que, comandats per Lluís Pasqual, tenen la missió d'enlairar ben amunt el teló de la 25a edició de Temporada Alta.
L'espectacle inaugural, titulat In memoriam. La quinta del biberó, s'ha creat a partir d'entrevistes de testimonis vius, homes que ara ronden els 95 i 96 anys i que “no hi ha un dia de la seva vida que no se'n recordin d'allò”, segons explica el director. Pasqual, qui va tenir un oncle que mai va tornar a casa i devia morir en el camp de batalla formant part d'aquell exèrcit de milicians, diu que feia temps que tenia al cap retre'ls homenatge, “aquell que mai se'ls ha fet, i en un teatre”, remarca. Les peces van encaixar quan el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, li va demanar que inaugurés aquesta edició especial, que marca el primer quart de segle de vida. I és que fa més de tres dècades, el Lliure havia assajat i estrenat espectacles a Girona, i ara que el Temporada Alta celebra aniversari –com també ho fa el Lliure, amb 40 anys–, Sunyer va pensar que era un bon moment per rescatar aquella tradició.
El resultat és aquesta coproducció entre ambdues institucions, un espectacle que s'estrenarà el divendres 30 de setembre al Teatre Municipal de Girona –hi haurà una segona funció el dissabte 1 d'octubre– i que, després, a partir del 14 d'octubre serà al Lliure, per posteriorment, representar-se al María Guerrero de Madrid traduït al castellà.
Per Lluís Pasqual, In memoriam és un espectacle documental a base dels testimonis que han anat entrevistant i que encara resten vius. Un conglomerat de persones que han servit d'inspiració a Pasqual per donar forma a sis personatges als quals donen vida els joves actors de la Kompanyia Lliure: Joan Amargós, Quim Àvila, Eduardo Lloveras i Joan Solé, a més de dos actors que s'hi han sumat com són Enric Auquer i Lluís Marquès. Expliquen que el testimoni de molts supervivents és colpidor i, lluny de voler oferir una classe d'història, l'equip artístic destaca que han volgut transmetre “l'emoció dels seus relats”. Reconeixen que als assajos, un dia es va dir en veu alta una cita de la Pasionaria i un dels joves intèrprets va preguntar que qui era. “Sovint ens diuen que es fan moltes pel·lícules o obres teatrals sobre la Guerra Civil, però realment les generacions joves no en sabem gaire res, cal seguir-ne parlant”, reconeix l'actor Enric Auquer.
Mosaic de llengües
Un des aspectes acurats de l'obra és que no hi ha un únic llenguatge. En tots els sentits. Per una banda, es mostra la diversitat de procedències dels milicians que apareixen a escena. Per això, els actors han hagut de fer una feina prèvia per aprendre els seus respectius dialectes catalans, des d'un de Sant Pere Pescador amb accent baixempordanès fins a un de Sant Boi de Llobregat, passant per un vallesà de Polinyà o un reusenc, un lleidatà i un de les mateixes Terres de l'Ebre.
Per l'altra, perquè a més del text, l'espectacle s'acompanya de projeccions audiovisuals (inclosos NODO), obra de Franc Aleu, i de música en directe, amb la presència d'un tenor (Robert González) i l'acompanyament polifònic dels mateixos actors.
Lluís Pasqual creu que de tot plegat n'ha sortit una obra que pot arribar a tothom. Evidentment, les generacions més grans tindran un record més viu, però com que el públic es trobarà amb “una aventura humana”, creu que tothom en pot sortir “tocat”.