cultura

novel·la

lluís llort

Alliberant passats tèrbols

El filòleg i docent Sil­ves­tre Vila­plana (Alcoi, 1969), poeta, assa­gista i nar­ra­dor, va afe­gir un nou guardó al seu currículum en gua­nyar la ter­cera edició del premi Memo­rial Agustí Vehí amb Els ossos soter­rats, una novel·la negra de les que tran­si­ten pels mar­ges del gènere i, en aquest cas, s'aven­tu­ren amb solvència per altres, com la novel·la històrica i la de denúncia.

L'obra està situ­ada en dues èpoques, la imme­di­ata post­guerra i es podria dir que el pre­sent, però en un sol espai geogràfic, un poblet valencià. La pro­ta­go­nista és la Júlia Ardid, una arqueòloga espe­ci­a­lit­zada en la recerca de cos­sos, dels molts que durant la Guerra Civil i la post­guerra es van enter­rar de manera clan­des­tina a fos­ses comu­nes encara sense loca­lit­zar i que la memòria històrica reclama que siguin iden­ti­fi­cats i enter­rats amb dig­ni­tat. Actu­al­ment, i més en deter­mi­na­des zones i en loca­li­tats peti­tes, encara hi ha des­cen­dents dels diver­sos assas­sins que impe­dei­xen tant com poden aques­tes inves­ti­ga­ci­ons. “Les exhu­ma­ci­ons els moles­ten perquè se les pre­nen com una cosa per­so­nal, ells van gua­nyar la guerra i no volen que els recor­din els orígens ni tenir sen­sació que allò no va val­dre per a res. Són la mateixa gent, els de sem­pre una o dues gene­ra­ci­ons més tard. I el País Valencià és el paradís perquè ho con­tro­len tot i tot sem­bla que és permès”, lle­gim a l'obra.

Vila­plana narra per una banda com cinc naci­o­nals assas­si­nen cinc rojos i, poste­ri­or­ment, com un dels assas­sins com­pra, per dir-ho breu, la vídua d'un d'ells i el drama que això com­porta. Per l'altra banda, mos­tra els esforços de la Júlia Ardid, que un cop ha loca­lit­zat la fossa amb els cinc cadàvers, més el d'un nadó no pre­vist, ha de bata­llar amb l'alcalde, el cap de poli­cia, un grup de neo­na­zis que els obe­ei­xen, la premsa local i superar ame­na­ces, acu­sa­ci­ons d'assas­si­nat i difa­ma­ci­ons. Tot nar­rat amb bon gust i qua­li­tat, sense entre­bancs, tan­cant els capítols amb la tensió dramàtica ben alta. Els per­so­nat­ges, les seves rela­ci­ons i reac­ci­ons, resul­ten ver­sem­blants, però pot­ser en gene­ral són un pèl massa este­re­o­ti­pats.

Una bona novel·la com a tal que, a més, en força oca­si­ons toca la fibra sen­si­ble del lec­tor en reme­nar en les injustícies d'un pas­sat del qual no s'ha fet net ni de lluny. Pro­ba­ble­ment la intenció prin­ci­pal de Vila­plana, remoure consciències i denun­ciar per­ver­si­ons vigents. Si encara hi ha qui vol tapar els morts del pas­sat, també hi ha d'haver qui els vul­gui desen­ter­rar i dig­ni­fi­car.

Bus­cant el perdó i la pau inte­rior

Entre dos fills, de Maria Vila­nova i Vila-Aba­dal, que té un extens currículum rela­ci­o­nat amb la docència i la filo­lo­gia, també està basada en fets reals, en aquest cas uns de ben con­crets. L'obra par­teix d'una pre­missa molt pro­me­te­dora: la mare d'un exa­lumne de l'autora li va expli­car, per una sèrie de cir­cumstàncies, que el fill estava a la presó acu­sat d'assas­si­nar un germà seu i un amic d'aquest últim. El debat d'una mare per per­do­nar, o no, el fill que ha matat un altre fill és el pal de paller de la trama i del drama.

Llàstima que els sen­ti­ments es diuen, més que no pas es mos­tren, i que hi ha massa pàgines d'anti­ci­pació que afe­blei­xen l'emoció quan final­ment se'ns mos­tren un resum dels fets de sang i del judici. Tot i que fent ús d'una estruc­tura frag­men­tada l'autora com­bina els punt de vista del diari de la mare, algu­nes car­tes del noi assassí i el relat propi, la sen­sació mani­quea té massa pes a la majo­ria d'estrats: tot­hom és dolent: la jut­gessa, els mos­sos, la psi­quia­tra, els peri­o­dis­tes, els cape­llans i, sobre­tot, el pare del noi.

Un mate­rial ini­cial deli­cat i ric que està trac­tat amb bones inten­ci­ons i esforç cre­a­tiu, però que no acon­se­gueix esti­mu­lar prou, o no a prou fondària, l'uni­vers emo­ci­o­nal a què vol acce­dir. Però el dolor i poste­rior alleu­ja­ment de la mare acaba surant per damunt d'altres con­si­de­ra­ci­ons.

Els ossos soterrats
Silvestre Vilaplana
Premi Memorial Agustí Vehí Editorial: Alrevés Barcelona, 2016 Pàgines: 270 Preu: 16 euros
Entre dos fills
Maria Vilanova
Editorial: DeLite Barcelona, 2016 Pàgines: 187 Preu: 15 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia