Besalú té un nou atractiu

La pri­mera impressió que assalta el visi­tant quan entra a Sant Martí de Cape­llada és de sor­presa. En con­trast amb les pin­tu­res murals dels segles XV al XVIII que s'han recu­pe­rat i amb les for­mes bar­ro­ques de les parets, a la cape­lla hi llu­ei­xen ara unes peces artísti­ques con­tem­porànies, entre les quals des­taca sens dubte una figura humana, a escala real i situ­ada al bell mig de la nau. La res­tau­ra­dora Eulàlia Soler, que hi fa de guia els diven­dres i els caps de set­mana, ens con­du­eix pel recinte i per la història de la seva recu­pe­ració.

El tem­ple, d'ori­gen romànic, ha estat reha­bi­li­tat arqui­tectònica­ment pels tècnics de la Dipu­tació, sota la direcció de Lluís Bayona. No ha estat una feina sen­zi­lla, ja que l'edi­fici estava força dete­ri­o­rat. Els murs late­rals, per exem­ple, pre­sen­ta­ven un des­plom; es van detec­tar diver­ses esquer­des i es va com­pro­var que es fil­trava aigua a l'inte­rior per la coberta. Men­tres­tant, a la nau, la mateixa Eulàlia Soler i un altre res­tau­ra­dor, Oli­vier Mayère, s'han cui­dat de fer aflo­rar els ves­ti­gis de la deco­ració que anti­ga­ment hi havia a les parets i que durant dècades havia estat ama­gada sota una capa de calç. Els tros­sos de pin­tu­res més anti­gues són del segle XV. Cro­nològica­ment, les següents ja cor­res­po­nen al XVI i al XVII, i con­sis­tei­xen en unes sane­fes d'uns tons taronja que, ori­ginària­ment, devien abas­tar tot el perímetre de la nau. Con­tem­po­ra­nis seus són uns dibui­xos fets a l'arcada de sota el cor. Les pin­tu­res més moder­nes són del XVIII, moment en què es van fer les refor­mes arqui­tectòniques que van donar l'aspecte actual a la cape­lla. Les pin­tu­res que s'han fet aflo­rar a l'absis acom­pa­nya­ven un retaule, del qual no se sap res.

En aquest esce­nari que evoca el pas­sat, l'artista colombià esta­blert a Besalú Duván López hi ha situat un con­junt escultòric i pictòric que hi con­trasta for­ta­ment. “Es pretén con­vi­dar a la reflexió”, explica Soler. Són pin­tu­res a l'oli, impres­si­ons digi­tals i unes escul­tu­res de ferro i de meta­cri­lat, en algu­nes de les quals hi ha símbols que evo­quen “totes les reli­gi­ons i, al mateix temps, cap d'elles en con­cret”. En un qua­dre s'hi intu­eix una recre­ació del Guer­nica, en una escul­tura de petit for­mat, el pati­ment de l'home; unes pin­tu­res fetes direc­ta­ment als murs par­len del diàleg entre les per­so­nes, i amb l'atra­ient figura humana del cen­tre de la nau es con­vida a pen­sar en la inte­gració de l'ésser humà en el seu eco­sis­tema.

Aquesta ins­tal·lació per­ma­nent serà com­pa­ti­ble amb expo­si­ci­ons tem­po­rals i altres acti­vi­tats que es pensa orga­nit­zar a la reno­vada cape­lla. De moment ja s'hi ha fet algun con­cert de música clàssica.