Cinema Actualitat

50 anys de la mort de walt disney

Dibuixos amb ànima

Blancaneu i Mickey Mouse van obrir un nou camí per al cinema, que al segle XXI està en plena expansió

Disney pot ser l'estudi hegemònic a Hollywood

L'estudi Walt Dis­ney guarda gelo­sa­ment més de 60 mili­ons d'esbos­sos, dibui­xos, fons, seqüències de movi­ments, maque­tes i altres cre­a­ci­ons dels seus dibui­xants i ani­ma­dors a The Ani­ma­tion Rese­arch Library, situ­ada a Bur­bank (ciu­tat veïna de Los Ange­les). Allà hi ha els pri­mers dibui­xos fets a mà de Mickey Mouse, Blan­ca­neu, Pinotxo, la Ven­ta­focs, Cru­e­lla de Vil o Peter Pan; els bos­cos de Bambi, el cas­tell de la Bella Dor­ment, el país de Mai Més o els parat­ges nevats d'Angla­terra per on fugien els 101 dàlma­tes. Con­vençut que, a més d'arte­sa­nal, la cre­ació de les pel·lícules ani­ma­des eren un tre­ball artístic, Walt Dis­ney va guar­dar amb cura tot el mate­rial, i l'estudi el con­serva en aquesta mena de cam­bra del tre­sor d'un imperi que amenaça amb colo­nit­zar fins i tot els nos­tres som­nis. Diu Fer­nando Tru­eba que, per alguna raó mis­te­ri­osa, frag­ments de pel·lícules es bar­re­gen en la nos­tra memòria, com en un mun­tatge cine­ma­togràfic, i con­for­men la nos­tra iden­ti­tat. Mili­ons de per­so­nes arreu del món con­ser­ven a la memòria frag­ments de les pel·lícules de Dis­ney. I el mateix es pot dir de la música: temes com Super­ca­li­fra­gi­lis­ti­c­ex­pi­a­li­do­ci­ous, la cançó del plàtan de Baloo a El libro de la selva o Hakuna matata d'El rei lleó for­men part de l'ima­gi­nari col·lec­tiu.

Un visi­o­nari encara vigent

Walt Dis­ney (Chi­cago, 1901) era un visi­o­nari que va asse­nya­lar un camí que encara ara, 50 anys després de la seva mort, és ben vigent. La pri­mera i la ter­cera pel·lícules més taqui­lle­res d'aquest 2016 són llarg­me­trat­ges ani­mats, Bus­cant la Dory (jus­ta­ment de Dis­ney) i Mas­co­tes. I no només això: la quarta pro­ducció més taqui­llera del 2016, El libro de la selva, adapta en imat­ges reals amb efec­tes digi­tals el dar­rer film ani­mat que va pro­duir.Jun­ta­ment amb el seu germà Roy i Ub Iwerks, Walt Dis­ney va fun­dar una petita empresa cine­ma­togràfica i el 1928, amb el cinema sonor, els va arri­bar l'èxit amb la cre­ació de Mickey Mouse. El 1931 van gua­nyar els dos pri­mers Oscars, per Silly symp­hony (la música, sem­pre en un lloc pre­pon­de­rat)i Mickey's orp­hans, i dos anys més tard van ini­ciar la pro­ducció del pri­mer llarg­me­tratge ani­mat de la història, Blan­ca­ni­e­ves y los siete ena­ni­tos –mai s'ha doblat al català–. Impres­si­o­nat per un vell film d'imatge real sobre Blan­ca­neu, Dis­ney va deci­dir con­ver­tir aquest conte dels ger­mans Grimm en un llarg­me­tratge, en què van tre­ba­llar un miler d'artis­tes. El mig milió de dòlars de pres­su­post es va aca­bar con­ver­tint en un milió i mig. For­ta­ment endeu­tat, Walt Dis­ney va arri­bar a dub­tar de la via­bi­li­tat del pro­jecte, però, el 21 de desem­bre del 1937, la pel·lícula es va estre­nar amb un gran èxit de públic i crítica. Dis­ney va fer evi­dent que l'ani­mació en for­mat llarg­me­tratge podia ser ren­di­ble, i va apli­car a par­tir de lla­vors la fórmula en una sèrie de films que s'han ano­me­nat clàssics de Dis­ney: Pinocho i Fan­tasía (1940), Dumbo (1941), Bambi (1942), La Ceni­ci­enta (1950)...

Els anys 50 van mar­car l'expansió de Walt Dis­ney cap a altres sec­tors. L'any 1950, Walt Dis­ney va començar a pro­duir cinema d'imatge real, amb un pri­mer títol, L'illa del tre­sor, que posava en evidència que seguia bus­cant un públic fami­liar. Després van adap­tar altres clàssics juve­nils com 20.000 leguas de viaje sub­ma­rino (1954) o Mary Pop­pins (1964), un dels films més popu­lars de la història de l'estudi. Però la influència de Dis­ney en el cinema d'imatge real sem­pre ha estat escassa. Als anys 50 també es va inau­gu­rar el pri­mer parc temàtic, Dis­ney­land, i va començar a pro­duir sèries de tele­visió amb per­so­nat­ges dels seus curts com Mickey Mouse. Un sec­tor del seu negoci gens menys­pre­a­ble: Dis­ney té canals pro­pis arreu del món, amb pro­duc­ci­ons ani­ma­des i d'imatge real adreçades a un públic infan­til i juve­nil, i ha anun­ciat la cre­ació de canals temàtics de Mar­vel i Star Wars.

Segona edat d'or

Però tor­nem a l'ani­mació, l'essència de Dis­ney. L'imperi dels dibui­xos ani­mats que havia cons­truït Walt Dis­ney es va anar esquer­dant després de la seva mort, el 1966, quan enlles­tia El libro de la selva. Mic­hael Eis­ner i Jef­frey Kat­zem­berg –que el 1994 fun­da­ria Dre­amworks–, van aga­far el timó de Dis­ney a mit­jan 1980 i va can­viar radi­cal­ment el seu rumb. El 1989, un llarg­me­tratge ani­mat, La sire­nita, va obrir la porta a una altra edat d'or que va donar a conèixer una nova gene­ració de direc­tors, dibui­xants i ani­ma­dors, i va con­so­li­dar defi­ni­ti­va­ment l'imperi. La bella y la bes­tia, Alad­din, El rey león... recu­pe­ra­ven les dues grans tra­di­ci­ons de l'estudi (els con­tes de fades i les històries d'ani­mals), embo­li­cats en el gènere del musi­cal, i van tor­nar Dis­ney a dalt de tot. Paral·lela­ment, Touchs­tone, divisió d'imatge real cre­ada per Dis­ney, també es va apun­tar èxits com Pretty woman (1990), Arma­ged­don (1998) o Pearl Har­bour (2001), més citats a la història comer­cial de Hollywood que no pas a l'artística.

Qui sí que va can­viar la història de Hollywood (artística i econòmica) va ser l'estudi Pixar, que amb John Las­se­ter al cap­da­vant va fer una revo­lució sem­blant a la de Walt Dis­ney als anys 30: l'ani­mació informàtica. Amb molta cin­tura, Dis­ney va dis­tri­buir els pri­mers llarg­me­trat­ges de Pixar (Toy story, Bic­hos, Toy story 2...) i, quan es va veure clara­ment superada per aquest estudi d'ani­mació, el 2006, el va com­prar i va incor­po­rar Las­se­ter com a res­pon­sa­ble de la divisió de cinema ani­mat de la com­pa­nyia. El 2009, Walt Dis­ney també va adqui­rir Mar­vel Comics, i el 2012, Lucas­film, pro­pi­e­tari de la franquícia Star Wars. A tots aquests movi­ments, cal afe­gir-hi una ope­ració de gran èxit: adap­tar en imatge real El libro de la selva, apro­fi­tant l'avenç que ofe­rien de les tec­no­lo­gies digi­tals. Ja s'han anun­ciat noves ver­si­ons d'un bon gra­pat de clàssics ani­mats, inclo­sos La bella y la bes­tia, El rey león, Dumbo, Alad­din, La Ven­ta­focs... Walt Dis­ney amenaça amb con­ver­tir-se en l'estudi hegemònic del Hollywood del segle XXI i domi­nar la taqui­lla mun­dial fins a l'eter­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia