Poètica quotidiana

En una nota breu d'inten­ci­ons, Jim Jar­musch afirma que Pater­son explica una història tran­quil·la, sense con­flicte, i que vol ser un antídot a la negror i la pesan­tor dels films dramàtics i del cinema d'acció. També diu que la seva estruc­tura és sim­ple: es tracta de seguir uns per­so­nat­ges durant set dies amb la idea de retre home­natge a la poe­sia dels detalls, les vari­a­ci­ons i els inter­can­vis quo­ti­di­ans. Jar­musch, cine­asta de la tran­quil·litat, ha acon­se­guit rea­lit­zar una obra acor­dada amb les seves inten­ci­ons o el seu desig: Pater­son és una bella pel·lícula a con­tra­cor­rent amb la seva poètica de la quo­ti­di­a­ni­tat. Sim­ple i pre­ci­o­sa­ment rara.

Tan­ma­teix, més que seguir uns per­so­nat­ges, Pater­son es con­cen­tra en un de sol ano­me­nat com el títol del film, com la ciu­tat de New Jer­sey on habita i com un lli­bre que recull diver­sos poe­ma­ris de William Car­los Willi­ams (1883-1963), poeta de la quo­ti­di­a­ni­tat que va lli­gar-hi la seva experiència per­so­nal a la regió dels EUA on va néixer i viure llar­ga­ment. Pater­son (un Adriam Dri­ver magnífic) és un home dolç, con­tem­pla­tiu i amorós que con­du­eix un autobús per la ciu­tat, que fa seus els poe­mes de William Car­los Willi­ams, que con­versa cada nit amb els cli­ents d'un bar i que, a més d'haver-ho de fer amb un gos mal­ca­rat, viu amb una dona ocu­pada en diver­ses acti­vi­tats cre­a­ti­ves. Tot i l'encant de l'actriu Gols­hif­teh Fara­hani, aquest per­so­natge xer­rica una mica: Jar­musch, més atent als per­so­nat­ges mas­cu­lins que als feme­nins, fa que sigui d'un naïf emba­fa­dor. Però això no impe­deix dis­fru­tar del film com vol el cine­asta: dei­xant que floti sota els ulls com les imat­ges que es veuen a través de la fines­tra d'un autobús que cir­cula a poc a poc.