L'any que comença

Diria que el 2017 no és un any amb efemèrides lingüísti­ques ofi­ci­als. Si no són prou rodons els 85 anys que va morir Antoni M. Alco­ver i els 20 que va morir Joan Coro­mi­nes, encara ho són menys els 7 que farà de la mort de Joan Solà o els 3 de Badia i Mar­ga­rit. La cara més ale­gre diu que el mes que ve farà 149 anys del nai­xe­ment de Pom­peu Fabra. Això vol dir que, ofi­ci­al­ment, pot­ser el 2018 serà decla­rat Any Fabra. Me'n des­cui­dava: el 2017 en farà 60 que Noam Chomsky va publi­car Syn­tac­tic struc­tu­res. En aquest punt podeu afe­gir-hi tan­tes obres com vul­gueu, seves o d'algú altre, i no aca­baríem. Sal­vant això, l'any que comença té poques sor­pre­ses.

Per­me­teu-me que en digui una, que no és ofi­cial (ni con­fi­den­cial) però que ja té par­ti­ci­pants i segui­dors. Té a veure amb un lingüista català. Dei­xeu-me que us el pre­senti com si no el coneguéssiu.

Joan Fer­rer i Costa ha escrit que “els seus lli­bres són extre­ma­ment aus­ters i den­sos, sense cap con­cessió al dis­seny”. També ha escrit que “són obres d'una rara per­fecció”. Mar­tin Louis Hevly ha expli­cat que no va arri­bar a esti­mar la seva pròpia llen­gua materna, l'anglès, fins que no va arri­bar a tenir “la for­tuna de conèixer la per­sona”. Les expli­ca­ci­ons del lingüista català són “el súmmum de la luci­desa”. I Hevly, pro­fes­sor nord-ame­ricà amb llarga residència a Cata­lu­nya, explica una anècdota diver­tida, que ara li man­llevo.

Con­text: viatge de Moià a Man­resa, un diu­menge al ves­pre. Anys noranta, negra nit. Renault Twingo de tres por­tes, car­ros­se­ria hatch­back. Un cotxe “de mida XXS”. El nos­tre lingüista, pro­pi­e­tari del Twingo, es veu empès a acom­pa­nyar fins a Man­resa el bo de Hevly, que aca­ba­ria publi­cant cinc volums d'una gramàtica anglesa extra­or­dinària. Però Hevly no viatja sol: l'acom­pa­nyen dos pas­tors ale­manys “de mida XXL”. Tots qua­tre s'enta­fo­ren dalt del Twingo (posem que aquell ves­pre fes molt fred i que, a més a més, plogués. Això m'ho invento). Els dos homes s'asse­uen al davant, amb els ulls cla­vats a la car­re­tera. Els dos gos­sos, al dar­rere, con­tri­bu­ei­xen a ente­lar els vidres. És Hevly qui escriu que, lite­ral­ment, els gos­sos estan “bre­at­hing down his neck”. Aga­fat al volant, el nos­tre lingüista es va fent més i més petit. El viatge va aca­bar bé, mal­grat l'alè de les feres.

El nos­tre lingüista farà 77 anys el 4 d'agost. No és un número rodó, però és sin­gu­lar. Alguns dels que l'admi­rem li retrem un petit home­natge el pròxim setem­bre. També ho faran alguns dels que ja no hi són, com el mala­gua­nyat poeta Jordi Enju­a­nes-Mas, que li va dedi­car un sonet esplèndid: “Qui, sinó ell, sap de ribot i encaix, / d'hàbil burí o cisell, d'orfe­bre­ria, / de fina perla o mora­denc balaix, / del mot precís tei­xint la bro­da­ria / d'enfi­lar-lo del dret o de biaix, / d'afi­nar sub­til­ment la pun­te­ria / de cada dard que surt del seu car­caix, / mes­tre com és de llen­gua i poe­sia?”.

Efec­ti­va­ment, és el gramàtic del poble, que diria Car­les Riera; en Ruaix de les Fit­xes, que diria Albert Jané. És Josep Ruaix, el Gran Ruaix.