cultura

Conversa amB.... Ferran Garcia

“Som aiguamolls infernals”

La història de Fer­ran Gar­cia (Vic, 1971) té gai­rebé un final feliç. Sem­pre havia escrit i un bon dia es va ani­mar a apun­tar-se a l'Escola d'Escrip­tura de l'Ate­neu. Allí va apren­dre a diri­gir el seu poten­cial a través de la tècnica i el resul­tat va ser una novel·la que ja comença a fer camí pel boca-ore­lla. Això sí, no ens pas­sem d'eufòrics: la cosa avança amb aque­lla lenta pre­ca­ri­e­tat que carac­te­ritza la nos­tra lite­ra­tura. Retin­gueu el títol: Recorda que moriràs. I l'edi­to­rial: Males Her­bes. El veri­ta­ble final feliç serà quan milers de lec­tors hi acce­dei­xin. [Podeu lle­gir la crítica a la pàgina 34 d'aquest suple­ment.]

És una novel·la molt basada en un únic per­so­natge. Com defi­ni­ries el Mosca?

És un Frankens­tein fet de des­as­tres emo­ci­o­nals, un com­pendi de trau­mes, d'obses­si­ons... Ell vol saber per què el va aban­do­nar la seva mare i, a mesura que veu que n'és incapaç, es torna histèric, té pro­ble­mes psi­quiàtrics i, fins i tot, es trans­forma física­ment. Si ens el trobéssim per aquí sabríem que és aquell. És un tor­tu­rat que tor­tura i només així troba certa pau emo­ci­o­nal.

Aquesta és la teva pri­mera novel·la publi­cada i no ets pre­ci­sa­ment una jove pro­mesa mediàtica. Com te n'has sor­tit?

Jo escri­via per a mi, sobre­tot poe­ma­ris i una novel·la que ja tro­bava que havia cadu­cat abans de néixer. Els amics em deien que no estava mala­ment, així és que vaig entrar a l'Escola de l'Ate­neu i vaig veure que hi havia unes tècni­ques que estava bé de conèixer. Vaig començar a escriure amb més intenció, emo­ci­o­nant el lec­tor i acom­pa­nyant-lo fins al final. Tenia ganes de posar un focus sobre una part de l'ànima humana i em va sor­tir això. Amb l'ajuda del Jaume Pons Alorda, que vaig tenir de pro­fes­sor, ho vam por­tar als de Males Her­bes i els va agra­dar.

T'ha sor­tit una novel·la molt de poeta. Ens impac­ten més les imat­ges que una pre­o­cu­pació per l'argu­ment.

Jo no n'era gaire cons­ci­ent però sí que hi ha molta gent que m'ha dit que hi ha una nar­ra­tiva molt poètica. M'agrada molt fixar-me en el ritme, fer imat­ges, uti­lit­zar metàfores, crear l'atmos­fera, fer paràgrafs llargs i sí que sona poètica, però sense voler.

Però tu, d'on surts?

Tre­ba­llo en una asso­ci­ació de drets humans i anti­ca­pi­ta­lista. Vaig estu­diar vete­rinària, però els ani­mals no m'agra­da­ven. Després, soci­o­lo­gia, i vaig enten­dre que els humans tam­poc m'agra­da­ven. Visc a Vic, ple de boira, fat­xes i cape­llans, però alhora la ciu­tat té un punt d'olla a pressió en què sur­ten coses molt estri­pa­des.

Tot i la seva cru­esa, el Mosca és un per­so­natge molt fami­liar. Tu també?

Part del des­en­ca­de­nant de la novel·la és que el meu pare va que­dar orfe i, per a ell, el tema de família ha estat sem­pre molt pre­sent, pel desig de tenir-ne. El Mosca ide­a­litza el fet de tenir família i per això busca cons­tant­ment una com­pa­nya, una mare, uns amics i una con­nexió social.

Per al procés d'escrip­tura sem­bla que hagis bai­xat a l'infern.

Sí. Ho he pas­sat fatal i he plo­rat molt. He vol­gut enten­dre les moti­va­ci­ons dels mons­tres, però no es pot. He visi­tat les parts més fos­ques de l'ànima humana: cani­ba­lisme, assas­si­nats en sèrie, gent que mata de la manera més hor­ri­ble i després els veïns diuen que eren molt nor­mals. Hi ha una rea­li­tat paral·lela mons­tru­osa que no veiem. Som així: aigua­molls infer­nals. Crec que en el dolor aprens molt, més que no pas en el con­fort, que té altres fun­ci­ons. Sem­pre penso que el moment més interes­sant de la vida serà l'últim, quan ets cla­ri­vi­dent.

Algú et pot retreure: no hi ha prou merda al món perquè n'hagis d'evo­car més?

El tema és trac­tar la merda des d'una altra pers­pec­tiva. A les coses més gro­tes­ques se'ls pot donar un tracte de bellesa i això et per­met enfron­tar-t'hi. No podríem lle­gir coses com aques­tes si no hi hagués certa tex­tura estètica. Les postes de sol estan molt bé, però no per enten­dre'ns.

Recorda que moriràs
Ferran Garcia
Editorial: Males herbes Barcelona, 2016 Pàgines: 392 Preu: 17 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia