Sant Jordi ‘again'!

Com aquell que no vol la cosa ja tor­nem a ser de cap a Sant Jordi. I d'aquí a qua­tre dies, Nadal! Enguany l'hem d'enca­rar amb ale­gria i sense pre­ven­ci­ons. Després de dis­cus­si­ons atàviques repe­ti­des cada tres-cents sei­xanta-cinc dies sem­bla que per fi hem superat el tema dels autors mediàtics. La indústria edi­to­rial és hàbil. Segur que encara recor­da­reu l'any que es va col·lap­sar el pas­seig de Gràcia espe­rant la senyora Ana Bote­lla i el seu lli­bre o la carpa que es va mun­tar a can Bue­na­fu­ente per aïllar-lo dels autors lite­ra­ris.

Doncs això. La màquina és intel·ligent i ara, tal i com fan als labo­ra­to­ris de recerca i a les pel·lícules de ciència-ficció, tre­ba­llen amb temps i pers­pec­tiva. Com que els lli­bres on un mediàtic parla d'alguna xor­rada sem­blen anar una mica de baixa i el que real­ment té pres­tigi són les novel·les d'intriga, mis­teri i/o amor, ara el que es porta és crear pri­mer l'estre­lla tele­vi­siva o radiofònica i un pic la tenim a dalt de tot, fer que acon­se­gueixi treure temps de la seva feina sem­pre estres­sant, dels com­pro­mi­sos i dels (això que diuen ara els moderns i que fa remoure Pom­peu Fabra a la tomba) events i que pugui parir una novel·la com Déu mana. Res de ruca­des ni d'intrans­cendències. Novel·les en majúscu­les i de tapa dura que omplin les pres­tat­ge­ries i que els segui­dors fidels de la matèria ter­tu­li­ana i/o infor­ma­tiva com­prin sense dir ni mu. I com sem­pre, aquesta festa que és de tots i que només dona viro­lla a alguns, tri­omfa. Ale­grem-nos, senyor sant Jordi!