cultura

poesia/ Història

La decadència ha decaigut

Fa anys que es rebutja la classificació de Rubió

El títol que encapçala aques­tes rat­lles és un regal de l'Àlex Broch, el direc­tor de la nova Història de la Lite­ra­tura Cata­lana. Ell és un home savi, ama­ble i generós, com va dei­xar ben clar Jordi Coca en un arti­cle publi­cat al Núvol. La HLC és una obra col·lec­tiva, pen­sada amb la volun­tat de cons­truir les infra­es­truc­tu­res cul­tu­rals que totes les soci­e­tats neces­si­ten, com escriu Broch al pròleg del pri­mer volum (2013). A finals del 2016 n'ha sor­tit el quart, dedi­cat a la lite­ra­tura de l'edat moderna. En la meva modesta opinió, aquest volum és el més revo­lu­ci­o­nari de tots els pre­vis­tos, perquè la sis­te­ma­tit­zació de les èpoques literàries com­porta un canvi de para­digma que ha de des­ter­rar per sem­pre del nos­tre ima­gi­nari col·lec­tiu el con­cepte de decadència apli­cat als segles XVI, XVII i XVIII.

Les eti­que­tes sem­pre són fruit d'un con­text, que les jus­ti­fica. En el cas que ens ocupa, l'eti­queta de decadència la va començar a uti­lit­zar Antoni Rubió i Lluch, que el 1901 va divi­dir la lite­ra­tura cata­lana en tres grans períodes: l'època medi­e­val (o naci­o­nal), la decadència i la renai­xença. Aquesta sis­te­ma­tit­zació va tenir èxit perquè era el que con­ve­nia a prin­ci­pis del segle XX i va ser seguida per tots els his­to­ri­a­dors de la lite­ra­tura poste­rior durant molts anys, per bé que amb mati­sos, com és lògic. Dècades després, va ser escam­pada pels lli­bres de text durant els pri­mers temps d'ense­nya­ment de català a les aules d'edu­cació secundària, quan encara s'hi ense­nyava lite­ra­tura (no com ara, que la lite­ra­tura ha esde­vin­gut un ins­tru­ment per apren­dre llen­gua i s'ha fet des­a­parèixer del currículum obli­ga­tori qual­se­vol indici que apunti al desen­vo­lu­pa­ment de la reflexió, de la per­so­na­li­tat o del pen­sa­ment crític a par­tir de tex­tos lite­ra­ris).

El quart volum de la HLC explica amb pro­fun­di­tat i didac­tisme el que el món acadèmic ja sap des de fa dècades: que la sis­te­ma­tit­zació de Rubió i Lluch no és útil perquè ja no és creïble l'existència d'un dal­ta­baix irre­cu­pe­ra­ble enmig de dos períodes d'esplen­dor. De fet, aquesta clas­si­fi­cació ja fa molts anys que ha estat rebut­jada pels his­to­ri­a­dors de la lite­ra­tura. En la pre­sen­tació del volum, Josep Soler­vi­cens (que n'és el direc­tor) ho deixa ben clar i explica els plan­te­ja­ments ideològics i meto­dològics que han guiat la con­fecció dels tres grans capítols. Par­la­ran d'èpoques i no de períodes, les èpoques no s'han de cor­res­pon­dre necessària­ment a un segle con­cret, es tin­dran en compte els can­vis epistèmics i estètics de la lite­ra­tura euro­pea (i inter­pre­ta­ci­ons com les de Fou­cault, Hemp­fer, Wie­de­mann o Ben­ja­min).

Així, els tres grans capítols por­ten aques­tes eti­que­tes útils, perquè des­cri­uen uns pro­ces­sos ideològics i cul­tu­rals de vigència a tot Europa: Renai­xe­ment, Bar­roc, Il·lus­tració.

Un altre encert del volum és que cada un dels capítols té cinc apar­tats idèntics. El pri­mer, explica els con­cep­tes clau de cada un dels movi­ments. El segon està dedi­cat a la lírica, el ter­cer al tea­tre, el quart a la nar­ra­tiva (en prosa i en vers) i el cinquè, a les espe­ci­fi­ci­tats de la lite­ra­tura cata­lana. Després, hi ha un apar­tat dedi­cat a les figu­res emblemàtiques de cada època. El volum ha estat redac­tat per un equip for­mat, a més de Soler­vi­cens, per M. Ledroit, A.​LL. Moll, M. Pare­des i A.M. Villa­longa. Té el valor d'apor­tar dades noves, de recu­pe­rar tex­tos obli­dats i, sobre­tot, de reor­de­nar la pro­ducció literària cata­lana de l'edat moderna con­tex­tu­a­lit­zant-la en els paràmetres de la lite­ra­tura euro­pea del seu temps.

Així doncs, el quart volum de la HLC ha d'enter­rar defi­ni­ti­va­ment la sis­te­ma­tit­zació antiga. De feina ja se n'ha fet: al currículum de l'assig­na­tura opta­tiva de lite­ra­tura cata­lana de bat­xi­lle­rat, la lite­ra­tura de l'edat moderna s'ano­mena Del Renai­xe­ment a la Il·lus­tració: Fran­cesc Fon­ta­ne­lla, Fran­cesc Vicenç Gar­cia, nomen­cla­tura seguida pels lli­bres de text. Però algu­nes pàgines web encara defi­nei­xen la decadència des de la pers­pec­tiva obso­leta: així ho fan la viquipèdia i uns quants blogs, alguns adreçats als alum­nes de lite­ra­tura cata­lana de bat­xi­lle­rat i escrits per pro­fes­so­rat d'ins­ti­tut. S'hau­ran de posar al dia.

Història de la Literatura Catalana. Volum IV: Literatura moderna. Renaixement, Barroc i iL·lustració
Direcció de l'obra: Àlex Broch Direcció de volum: Josep Solervicens Editorial: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, 2016 Pàgines: 592 Preu: 39,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia