Patrimoni

L'origen d'un poble

original

L'ermita romànica de Viladelleva es va aixecar els segles X i XI amb l'assentament de les primeres masies de Callús

La Diputació ha fet un projecte de restauració per corregir les greus esquerdes de l'edifici

En l'estudi, que ha durat uns dos anys, es calcula en 160.000 euros el cost de les tasques de recuperació

La lesió més greu és que presentauna deformació a la volta de l'absis que en fa perillar l'estabilitat

Els pri­mers ciu­ta­dans de Callús es van esta­blir en unes masies, avui per avui aban­do­na­des, aixe­ca­des a sis quilòmetres del nucli de població. Con­cre­ta­ment, l'emplaçament ori­gi­nal porta el nom de Vila­de­lleva, el mateix amb què es va ano­me­nar la pri­mera església que es va cons­truir al terme muni­ci­pal, Santa Maria de Vila­de­lleva, con­si­de­rat el monu­ment més antic de Callús. Està ori­en­tada a la banda nord ori­en­tal, vore­jant el ter­ri­tori de Cas­tell­nou de Bages.

Datada dels segles X i XI, l'ermita romànica ha que­dat apar­tada del nucli de Callús. Per arri­bar-hi, cal fer uns sis quilòmetres des del poble, a peu o bé en cotxe, a través d'una pista fores­tal sense asfal­tar però ben con­di­ci­o­nada. Ja no hi ha vida al seu vol­tant, perquè les masies habi­ta­des pels pri­mers callus­sencs –Cal Feliu, Cal Tor­ren­ter, Cal Jepet i Cal Fer­rer– han que­dat bui­des amb el pas dels anys. Hi con­ti­nua fent missa dos cops l'any, quan s'hi cele­bren els tra­di­ci­o­nals aplecs, que solen aple­gar una cin­quan­tena de per­so­nes. Una de les tro­ba­des es fa a la pri­ma­vera i l'altra, a la tar­dor, per la festa del Pilar. Anti­ga­ment, però, els aplecs tenien lloc el Dilluns de Pas­qua, coin­ci­dint amb la can­tada de cara­me­lles a les cases de pagès de la zona, i el 8 de setem­bre, dia de les mares de Déu Tro­ba­des. L'alcalde de Callús, Joan Badia, explica que ha par­lat amb el capellà per tor­nar-hi a cele­brar una tro­bada aquesta data, ja que és quan se cele­bra la Mare de Déu de Vila­de­lleva, tot i que encara no s'han deci­dit a orga­nit­zar res. Badia, que es va casar en aquesta petita església el 1973, en té molt bon record i ens acom­pa­nya en la visita per expli­car-nos-en tots els detalls.

Segons l'alcalde, tots els habi­tants del poble “s'esti­men molt Vila­de­lleva i no volen veure com es perd”. Per això, fa dos anys l'Ajun­ta­ment va encar­re­gar un estudi a la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Vila­de­lleva se situa, explica Badia, sobre unes argi­les expan­si­bles – que els arqui­tec­tes ano­me­nen fetge de vaca– que es dila­ten amb la pluja i es con­tre­uen quan hi ha sequera. El govern ante­rior va fer reti­rar la terra d'un dels late­rals de l'ermita per nete­jar-hi la zona, diu l'alcalde, i això va fer que en perillés encara més l'esta­bi­li­tat, ja que es van engran­dir les esquer­des de la façana en ploure i esco­lar-se l'aigua cap al sòl de sota l'església.

Res­tau­rar-la costa 160.000 euros

Fa dues set­ma­nes, la Dipu­tació va entre­gar al govern el pro­jecte de res­tau­ració de l'ermita, valo­rada en prop de 160.000 euros. L'Ajun­ta­ment vol dema­nar un ajut econòmic a la Dipu­tació a final d'any, i pagar algu­nes de les fases amb recur­sos pro­pis, diu Badia.

Mai abans no s'havia fet un estudi tan com­plert de les lesi­ons de Vila­de­lleva: s'han fet, durant dos anys, son­de­jos geotècnics del sòl amb con­trol arqueològic, plànols i també un estudi d'esta­bi­li­tat estruc­tu­ral del monu­ment. Entre altres lesi­ons, la més greu és la que pre­senta una defor­mació molt gran a la volta de l'absis, que el pro­jecte de res­tau­ració pre­veu reforçar amb dos tirants de ferro i con­so­li­dant els murs i la mateixa volta. Aquesta fase, la pri­mera, és la més cara, amb un cost de 38.800 euros.

També calen obres de repa­ració del porxo exte­rior –un dels ele­ments més curi­o­sos de l'ermita, ja que no és gaire habi­tual tro­bar-lo en altres esglésies romàniques–, de la nau –només si el segui­ment que es pre­veu fer de les esquer­des demos­tra movi­ments sig­ni­fi­ca­tius d'aques­tes durant un any–, del cor, el cam­pa­nar i els entorns. Pel que fa al pres­bi­teri, la Dipu­tació pro­posa exca­var la superfície actual amb l'objec­tiu de fer aflo­rar la traça de l'antic absis semi­cir­cu­lar, cons­truït entre els segles X i XI. En cas que es con­firmi que es con­ser­ven ves­ti­gis de la capçalera romànica, en el pro­jecte es pro­posa con­so­li­dar-los i dei­xar-los a la vista, de manera que el visi­tant els pugui obser­var.

L'antic absis va que­dar sota terra després que els segles XV-XVI es dugués a terme la recons­trucció de la major part de l'edi­fici, que podria haver cai­gut o estar molt malmès. La planta que es va defi­nir ales­ho­res és la que ha per­vis­cut fins avui. El cam­pa­nar i la volta de l'absis, però, no s'hau­rien cons­truït fins als segles XVII-XVIII.

Situació A sis quilòmetres del nucli de Callús, vorejant el territori de Castellnou de Bages Ús Es va utilitzar fins a la construcció de l'antiga església de Sant Sadurní Tipologia Església de nau rectangular, capçada a llevant per un absis carrat i precedida, a ponent, per un porxo obert a tres vents Construcció Es va aixecar en tres fases, la primera, entre els segles X-XI; la segona entre els XV-XVI; i la tercera, entre els segles XVII-XVIII


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia