Teatre

festival grec

La família del Grec

El festival concentra l’activitat en un centenar d’actuacions i proposa un viatge artístic i de denúncia social centrat en Grècia i el Mediterrani

La presència femenina en autoria, direcció i coreografia arriba al 43% en aquesta edició
El Grec Montjuïc presenta fins a 141 funcions de 46 espectacles durant el mes de juliol
El Grec Ciutat posa a la venda 76.533 entrades de 271 funcions. Hi ha el gros de l’autoria local

El nou direc­tor del Grec, Cesc Casa­desús, ens con­vida a fer un viatge. Com els ocells que emi­gren per sobre­viure, el car­tell de la seva pri­mera edició del fes­ti­val d’estiu con­vida el públic a tenir la curi­o­si­tat d’un viat­ger. Per pre­pa­rar aquesta tra­ves­sia, només ha tin­gut la mei­tat del temps que és habi­tual, i a la maleta hi ha posat tant pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals com de com­pa­nyies autòcto­nes. La família del Grec –for­mada per artis­tes i pro­duc­tors còmpli­ces que s’afe­gei­xen al car­tell d’enguany– va pujar ahir per donar el tret de sor­tida a un fes­ti­val que mira, des dels màxims àmbits pos­si­bles, Grècia i els països de la riba de la Medi­terrània.

Dels 140 títols que es van pro­gra­mar l’any pas­sat, s’ha pas­sat a un cen­te­nar. Per con­tra, el pres­su­post del fes­ti­val ha aug­men­tat (de 3 a 3,3 mili­ons d’euros). La reducció artística pre­mia la qua­li­tat, i per­metrà, segons Casa­desús, que el relat “sigui més com­pren­si­ble”. La direcció del fes­ti­val ha pro­gra­mat un car­tell que separa clara­ment el Grec Montjuïc del Grec Ciu­tat. En el pri­mer, les actu­a­ci­ons –que es pro­gra­men a l’entorn de la mun­ta­nya– res­po­nen més clara­ment a la lec­tura que volia mar­car el nou direc­tor. És una pro­gra­mació molt dinàmica. La del Grec Ciu­tat, en canvi, res­pon a les com­pli­ci­tats amb les diver­ses sales i té una explo­tació més llarga. Molts títols ja esta­ven acor­dats amb el direc­tor ante­rior i, per tant, es notarà menys la línia artística que pro­posa aquest nou Grec –que recu­pera el famós símbol del faune en el logo­tip.

S’ofe­ri­ran 102 espec­ta­cles i 412 fun­ci­ons, i es posa­ran a la venda 145.725 entra­des, 46.310 de les quals seran exclu­si­va­ment per a actu­a­ci­ons del mateix Amfi­te­a­tre Grec. Hi ha pro­gra­ma­des 32 pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals i 27 estre­nes abso­lu­tes. La presència feme­nina en els rols d’auto­ria, direcció i core­o­gra­fia repre­senta el 43% del total. El col·lec­tiu Dona’m Escena con­ti­nua la rei­vin­di­cació que va enge­gar fa anys l’actriu Imma Colo­mer, amb el suport del Col·lec­tiu Vaca.

Els clàssics tor­nen a tenir cabuda dins del fes­ti­val d’estiu de Bar­ce­lona. El man­dat de Ramon Simó va mar­car el cri­teri de pro­gra­mar només obres con­tem­porànies: autors des de la II Guerra Mun­dial. Hi van entrar, pun­tu­al­ment, títols d’èpoques ante­ri­ors, però sem­pre amb el segell d’excepció que con­firma la regla. Amb Grècia en el punt de mira, era gai­rebé obli­ga­tori pen­sar en Troya­nas, d’Eurípides, diri­git per Carme Por­ta­celi. Aquesta obra, jun­ta­ment amb Calígula, diri­gida per Mario Gas i amb Pablo Der­qui com a pro­ta­go­nista, és una copro­ducció del Fes­ti­val de Mèrida.

Sí que coin­ci­deix amb l’arren­cada de Simó. Serà a par­tir de l’1 de juliol i amb una inau­gu­ració prèvia. En aquesta ocasió, es repre­sen­tarà Brun­dibár amb el grup ins­tru­men­tal BCN216 i un grup de can­tants de corals. La par­ti­cu­la­ri­tat és que aquesta pro­ducció la diri­girà Pira­tes Tea­tre, un con­junt que es va conèixer arran d’aquest mateix títol fa dues dècades. Avui, la com­pa­nyia és esta­ble i pro­grama al Maldà.

L’espec­ta­cle inau­gu­ral serà de dansa (1 i 2 de juliol). El que va ser direc­tor del Mer­cat de les Flors fins fa pocs mesos con­fia el repte a una com­pa­nyia inter­na­ci­o­nal. La Dres­den Frank­furt Dance Com­pany, diri­gida per Jacopo Godani. Es tracta d’un coreògraf que ha tin­gut una nota­ble vin­cu­lació amb Bar­ce­lona. Aquesta com­pa­nyia, amb una forta vin­cu­lació amb el coreògraf William Forsythe (n’era el direc­tor fins que el 2005 va crear la seva pròpia com­pa­nyia) pre­senta un pro­grama mixt de tres peces breus, amb música en directe i d’estils molt dife­rents. De poc més d’una hora de durada, res­pon per­fec­ta­ment al to de tro­bada social i amb unes tex­tu­res pen­sa­des per a molts tipus de públic. Més arris­cat és Israel Galván amb La fiesta (4 i 5 de juliol). El bai­laor con­tem­po­rani avança aquest car­tell a la seva pre­sen­tació en el Fes­ti­val d’Avinyó. També s’avança a la seva visita a Avinyó Dimi­tris Papa­io­an­nou amb The great tamer (‘el gran doma­dor’). Es repre­senta del 2 al 4 de juliol al Mer­cat de les Flors. Wajdi Mouawad és un altre dels noms inter­na­ci­o­nals que tan­quen un enfron­ta­ment amb el Grec. Es va negar a actuar amb la copro­ducció Des fem­mes (‘de les dones’), el 2011, un mun­tatge de Wajdi Mouawad amb el seu col·labo­ra­dor Ber­trand Can­tat. Ara, Mouawad reprèn aquest dis­curs entre la seva èpica i la mitològica grega sig­nant un díptic sobre Grècia: Des mou­rants (21 i 22 de juliol). Al prin­cipi, parla d’un viatge per­so­nal i de la mort del seu tra­duc­tor. En la segona part, enfronta Èdip i altres per­so­nat­ges de Sòfocles amb la soci­e­tat actual. James Thi­errée signa un tre­ball de tea­tre visual, La gre­no­ui­lle avait rai­son, repe­tint l’idil·li amb Bar­ce­lona (La veillée des abys­ses i Raoul) i amb Ter­rassa (Tabac rouge). També indis­pen­sa­ble és l’adap­tació de la novel·la de Ste­fan Zweig La impaciència del cor a càrrec de les com­pa­nyies Com­pli­cité i Schaubühne.

Grec Ciu­tat

Pro­ba­ble­ment, els pri­mers títols del Grec seran a mit­jan mes de juny, amb el Bodas de san­gre que pre­para Oriol Broggi a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, i amb la repo­sició d’El preu, diri­git per Sílvia Munt, al Goya. Julio Man­ri­que diri­geix les T de Tea­tre amb E.V.A. I Mima Riera i David Bagés recu­pe­ren el thri­ller Parau­les enca­de­na­des a la Villar­roel. Pau Miró pre­senta Un tret al cap a la Sala Beckett. Són les obres de més durada, tot i que el Nit de reis diri­git per Pau Carrió reprendrà tem­po­rada al Lliure de Gràcia pas­sa­des les vacan­ces. També és des­ta­ca­ble el Ten­der napalm de Sixto Paz, que tre­ba­llarà amb els PSirc; el risc de Les Impu­xi­bles i Carla Rovira a La Seca (AÜC), i el retorn dels actors de la com­pa­nyia Gataro, amb Les vérita­bles aven­tu­res de Don Quic­hotte de la Mancha, que es va estre­nar amb mig repar­ti­ment cana­denc al Que­bec i que ara es podrà veure pun­tu­al­ment a l’Alme­ria de Bar­ce­lona. Un pis de la Pedrera serà l’esce­nari de Ven­tura, que es va estre­nar fa dos anys en el Tem­po­rada Alta. També del TNT es res­cata Mos maio­rum, un viatge que van fer els actors per posar veu als diver­sos impli­cats amb els quals inten­ten cre­uar la tanca de Ceuta i Meli­lla. Sobre aquest món de per­so­nes en marxa, es torna a mun­tar el Fugit dels Kamc­hatka, estre­nat a Tàrrega el 2014. I Cor­roC, d’Escar­lata Cir­cus, que roda des de la Mos­tra d’Igua­lada del 2016. I l’espe­rat El buit, a par­tir del lli­bre d’Anna Lle­nas (després dels pro­ble­mes en el Tem­po­rada Alta i en la Mos­tra d’Igua­lada que els van impe­dir estre­nar). I el Perra de nadie, de Marta Car­rasco, de l’últim Sismògraf. Són només alguns exem­ples del com­promís de Casa­desús per recu­pe­rar els espec­ta­cles de forta per­so­na­li­tat que s’han pogut veure en ante­ri­ors fes­ti­vals estratègics. Un nou tre­ball de Roger Ber­nat serà l’aposta que fàcil­ment viat­jarà per més fes­ti­vals de casa.

Les 43 actuacions de música fugen de les gires

En els últims anys, Barcelona es percep com una capital de festivals de música molt potents. Seguint la línia de les direccions anteriors, es mira de donar espai als 43 concerts (molts a l’Amfiteatre Grec, però també a la Sala Barts, al Jamboree i a L’Auditori) en què s’impulsa algun tipus de producció. Per exemple, Santiago Auserón actua amb la Banda Municipal de Barcelona (Grec, 8 de juliol). I Fermin Muguruza s’integra amb la Micaela Chalmeta Big Band (15 de juliol). Blaumut, per contra, presenta disc, Equilibri, el 9 de juliol.

El Grec vol convidar l’espectador a repetir

Els abonaments (tres espectacles, reducció del 30%; cinc espectacles, reducció del 50%) i uns itineraris amb preus molt atractius pretenen que l’espectador puntual s’atreveixi a repetir. Hi ha des de l’alternativa a la mirada grega del festival fins als que en destaquen la trobada social (nits d’estiu). I els que conviden a una relació nova entre públic i artistes. És el cas del Pasolini de Rigola Who is me (el públic entra dins d’una caixa amb l’actor).

S’amplien les accions per difondre els espectacles

Cesc Casadesús és un convençut que cal treballar per crear públic. Ho va fer al Macba, i també al Mercat de les Flors, en els diversos càrrecs que va ocupar. Ara no farà una excepció. Per això, augmenta el nombre de postfuncions per poder connectar amb els artistes, es preparen trobades a les fàbriques de creació per conèixer el procés creatiu de diversos espectacles i es mira de motivar els joves i adolescents perquè s’atreveixin a fer-ne difusió des de YouTube.

La reducció del nombre de títols no afecta el circ

La reducció del nombre d’espectacles (de 140 a 100) no ha penalitzat el circ. Es mantenen les quatre produccions habituals dels últims anys. És cert que tenen un perfil molt ambigu, perquè el preciós CorroC és una instal·lació més vivencial que acrobàtica. Sí que és el cas d’Invisibles (última producció del Circ d’Hivern); de les acrobàcies del Groupe Acrobatique de Tànger (que ja havia visitat el Grec anteriorment), amb Halka, i del Circus Ronaldo, amb Fidelis Fortibus, carregat de nostàlgia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia