La família del Grec

El nou direc­tor del Grec, Cesc Casa­desús, ens con­vida a fer un viatge. Com els ocells que emi­gren per sobre­viure, el car­tell de la seva pri­mera edició del fes­ti­val d’estiu con­vida el públic a tenir la curi­o­si­tat d’un viat­ger. Per pre­pa­rar aquesta tra­ves­sia, només ha tin­gut la mei­tat del temps que és habi­tual, i a la maleta hi ha posat tant pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals com de com­pa­nyies autòcto­nes. La família del Grec –for­mada per artis­tes i pro­duc­tors còmpli­ces que s’afe­gei­xen al car­tell d’enguany– va pujar ahir per donar el tret de sor­tida a un fes­ti­val que mira, des dels màxims àmbits pos­si­bles, Grècia i els països de la riba de la Medi­terrània.

Dels 140 títols que es van pro­gra­mar l’any pas­sat, s’ha pas­sat a un cen­te­nar. Per con­tra, el pres­su­post del fes­ti­val ha aug­men­tat (de 3 a 3,3 mili­ons d’euros). La reducció artística pre­mia la qua­li­tat, i per­metrà, segons Casa­desús, que el relat “sigui més com­pren­si­ble”. La direcció del fes­ti­val ha pro­gra­mat un car­tell que separa clara­ment el Grec Montjuïc del Grec Ciu­tat. En el pri­mer, les actu­a­ci­ons –que es pro­gra­men a l’entorn de la mun­ta­nya– res­po­nen més clara­ment a la lec­tura que volia mar­car el nou direc­tor. És una pro­gra­mació molt dinàmica. La del Grec Ciu­tat, en canvi, res­pon a les com­pli­ci­tats amb les diver­ses sales i té una explo­tació més llarga. Molts títols ja esta­ven acor­dats amb el direc­tor ante­rior i, per tant, es notarà menys la línia artística que pro­posa aquest nou Grec –que recu­pera el famós símbol del faune en el logo­tip.

S’ofe­ri­ran 102 espec­ta­cles i 412 fun­ci­ons, i es posa­ran a la venda 145.725 entra­des, 46.310 de les quals seran exclu­si­va­ment per a actu­a­ci­ons del mateix Amfi­te­a­tre Grec. Hi ha pro­gra­ma­des 32 pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals i 27 estre­nes abso­lu­tes. La presència feme­nina en els rols d’auto­ria, direcció i core­o­gra­fia repre­senta el 43% del total. El col·lec­tiu Dona’m Escena con­ti­nua la rei­vin­di­cació que va enge­gar fa anys l’actriu Imma Colo­mer, amb el suport del Col·lec­tiu Vaca.

Els clàssics tor­nen a tenir cabuda dins del fes­ti­val d’estiu de Bar­ce­lona. El man­dat de Ramon Simó va mar­car el cri­teri de pro­gra­mar només obres con­tem­porànies: autors des de la II Guerra Mun­dial. Hi van entrar, pun­tu­al­ment, títols d’èpoques ante­ri­ors, però sem­pre amb el segell d’excepció que con­firma la regla. Amb Grècia en el punt de mira, era gai­rebé obli­ga­tori pen­sar en Troya­nas, d’Eurípides, diri­git per Carme Por­ta­celi. Aquesta obra, jun­ta­ment amb Calígula, diri­gida per Mario Gas i amb Pablo Der­qui com a pro­ta­go­nista, és una copro­ducció del Fes­ti­val de Mèrida.

Sí que coin­ci­deix amb l’arren­cada de Simó. Serà a par­tir de l’1 de juliol i amb una inau­gu­ració prèvia. En aquesta ocasió, es repre­sen­tarà Brun­dibár amb el grup ins­tru­men­tal BCN216 i un grup de can­tants de corals. La par­ti­cu­la­ri­tat és que aquesta pro­ducció la diri­girà Pira­tes Tea­tre, un con­junt que es va conèixer arran d’aquest mateix títol fa dues dècades. Avui, la com­pa­nyia és esta­ble i pro­grama al Maldà.

L’espec­ta­cle inau­gu­ral serà de dansa (1 i 2 de juliol). El que va ser direc­tor del Mer­cat de les Flors fins fa pocs mesos con­fia el repte a una com­pa­nyia inter­na­ci­o­nal. La Dres­den Frank­furt Dance Com­pany, diri­gida per Jacopo Godani. Es tracta d’un coreògraf que ha tin­gut una nota­ble vin­cu­lació amb Bar­ce­lona. Aquesta com­pa­nyia, amb una forta vin­cu­lació amb el coreògraf William Forsythe (n’era el direc­tor fins que el 2005 va crear la seva pròpia com­pa­nyia) pre­senta un pro­grama mixt de tres peces breus, amb música en directe i d’estils molt dife­rents. De poc més d’una hora de durada, res­pon per­fec­ta­ment al to de tro­bada social i amb unes tex­tu­res pen­sa­des per a molts tipus de públic. Més arris­cat és Israel Galván amb La fiesta (4 i 5 de juliol). El bai­laor con­tem­po­rani avança aquest car­tell a la seva pre­sen­tació en el Fes­ti­val d’Avinyó. També s’avança a la seva visita a Avinyó Dimi­tris Papa­io­an­nou amb The great tamer (‘el gran doma­dor’). Es repre­senta del 2 al 4 de juliol al Mer­cat de les Flors. Wajdi Mouawad és un altre dels noms inter­na­ci­o­nals que tan­quen un enfron­ta­ment amb el Grec. Es va negar a actuar amb la copro­ducció Des fem­mes (‘de les dones’), el 2011, un mun­tatge de Wajdi Mouawad amb el seu col·labo­ra­dor Ber­trand Can­tat. Ara, Mouawad reprèn aquest dis­curs entre la seva èpica i la mitològica grega sig­nant un díptic sobre Grècia: Des mou­rants (21 i 22 de juliol). Al prin­cipi, parla d’un viatge per­so­nal i de la mort del seu tra­duc­tor. En la segona part, enfronta Èdip i altres per­so­nat­ges de Sòfocles amb la soci­e­tat actual. James Thi­errée signa un tre­ball de tea­tre visual, La gre­no­ui­lle avait rai­son, repe­tint l’idil·li amb Bar­ce­lona (La veillée des abys­ses i Raoul) i amb Ter­rassa (Tabac rouge). També indis­pen­sa­ble és l’adap­tació de la novel·la de Ste­fan Zweig La impaciència del cor a càrrec de les com­pa­nyies Com­pli­cité i Schaubühne.

Grec Ciu­tat

Pro­ba­ble­ment, els pri­mers títols del Grec seran a mit­jan mes de juny, amb el Bodas de san­gre que pre­para Oriol Broggi a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, i amb la repo­sició d’El preu, diri­git per Sílvia Munt, al Goya. Julio Man­ri­que diri­geix les T de Tea­tre amb E.V.A. I Mima Riera i David Bagés recu­pe­ren el thri­ller Parau­les enca­de­na­des a la Villar­roel. Pau Miró pre­senta Un tret al cap a la Sala Beckett. Són les obres de més durada, tot i que el Nit de reis diri­git per Pau Carrió reprendrà tem­po­rada al Lliure de Gràcia pas­sa­des les vacan­ces. També és des­ta­ca­ble el Ten­der napalm de Sixto Paz, que tre­ba­llarà amb els PSirc; el risc de Les Impu­xi­bles i Carla Rovira a La Seca (AÜC), i el retorn dels actors de la com­pa­nyia Gataro, amb Les vérita­bles aven­tu­res de Don Quic­hotte de la Mancha, que es va estre­nar amb mig repar­ti­ment cana­denc al Que­bec i que ara es podrà veure pun­tu­al­ment a l’Alme­ria de Bar­ce­lona. Un pis de la Pedrera serà l’esce­nari de Ven­tura, que es va estre­nar fa dos anys en el Tem­po­rada Alta. També del TNT es res­cata Mos maio­rum, un viatge que van fer els actors per posar veu als diver­sos impli­cats amb els quals inten­ten cre­uar la tanca de Ceuta i Meli­lla. Sobre aquest món de per­so­nes en marxa, es torna a mun­tar el Fugit dels Kamc­hatka, estre­nat a Tàrrega el 2014. I Cor­roC, d’Escar­lata Cir­cus, que roda des de la Mos­tra d’Igua­lada del 2016. I l’espe­rat El buit, a par­tir del lli­bre d’Anna Lle­nas (després dels pro­ble­mes en el Tem­po­rada Alta i en la Mos­tra d’Igua­lada que els van impe­dir estre­nar). I el Perra de nadie, de Marta Car­rasco, de l’últim Sismògraf. Són només alguns exem­ples del com­promís de Casa­desús per recu­pe­rar els espec­ta­cles de forta per­so­na­li­tat que s’han pogut veure en ante­ri­ors fes­ti­vals estratègics. Un nou tre­ball de Roger Ber­nat serà l’aposta que fàcil­ment viat­jarà per més fes­ti­vals de casa.