Una casa pel poble

La casa Par­re­lla ha estat notícia, els dar­rers mesos, pel fet que les ses­si­ons plenàries del con­sis­tori tore­llo­nenc es fan, des de l’abril, a la sala noble d’aquest edi­fici emblemàtic situat en ple cen­tre de la població de la Vall del Ges. Els últims anys, en aquesta zona de la casa ja s’havien cele­brat actes i pre­sen­ta­ci­ons d’esde­ve­ni­ments vin­cu­lats amb el ter­ri­tori, però amb la cele­bra­ci­ons dels plens, l’acti­vi­tat ha tor­nat de manera regu­lar –com a mínim un cop al mes– a Can Par­re­lla.

Con­si­de­rat bé cul­tu­ral d’interès local, la cons­trucció, situ­ada a la can­to­nada entre la plaça Vella i el car­rer Ges d’Avall, és, de ben segur, un dels edi­fi­cis més històrics i més senyo­ri­als de Torelló. Segons estu­dis com ara Història de Torelló de l’eru­dit local, sacer­dot i his­to­ri­a­dor Fortià Solà, es té constància que, a finals del segle XVI, ja hi havia una edi­fi­cació a la mateixa ubi­cació que avui ocupa la casa Par­re­lla. El nom actual, però, no s’hi atri­bu­eix fins al 1602, quan Gui­llem Par­re­lla, d’ofici paraire –vin­cu­lat al trac­ta­ment i la venda de la llana–, va com­prar la casa. De fet, amb Gui­llem Par­re­lla s’ini­cia un lli­natge que, en pocs anys, porta aquest cognom a situar-se entre la noblesa del ter­ri­tori. Això queda demos­trat en els diver­sos docu­ments de prin­cipi del segle XVII en què Gui­llem Par­re­lla com­pra una extensió impor­tant de ter­reny que es con­ver­tirà en els jar­dins del seu petit palau. Segons recull el catàleg del patri­moni històric, arqui­tectònic i pai­satgístic de Torelló, la família Par­re­lla va asso­lir un ele­vat reco­nei­xe­ment social els segles següents, amb èxits econòmics així com també mili­tars. La residència dels Par­re­lla va anne­xi­o­nar-se la casa Puig, situ­ada a la dreta dins de la plaça Vella en una data que no s’ha pogut con­fir­mar.

Pel que fa als estils artístics i arqui­tectònics de la casa Par­re­lla, en ori­gen era una cons­trucció gòtica i d’aque­lla època encara manté ele­ments com ara els bal­cons i els seus bran­cals de la part de la façana que dona a la plaça Vella. Segons el catàleg de patri­moni que des­criu la casa, es deter­mi­nen dues refor­mes impor­tants que s’han pogut docu­men­tar: una, visi­ble a través d’una ins­cripció en una pedra de la part de la casa ubi­cada al car­rer Ges d’Avall, apunta cap al 1691, men­tre que a mit­jans del segle XIX també es van fer modi­fi­ca­ci­ons impor­tants, sobre­tot a l’inte­rior de la casa, com demos­tra­ria la llicència d’obres datada el 1888.

La casa va anar que­dant en desús a par­tir de la segona mei­tat del segle XX, i al límit del canvi de mil·lenni, la seva situ­ació era d’una gran dei­xa­desa. Detec­tat aquest fet i cons­ci­ents de la seva importància històrica, artística i emo­ci­o­nal, l’Ajun­ta­ment en va assu­mir la pro­pi­e­tat. Des de lla­vors, el con­sis­tori tore­llo­nenc ha anat fent inter­ven­ci­ons per asse­gu­rar l’edi­fi­cació, i una de les parts més reha­bi­li­tada és la sala noble, on es troba un altre dels ele­ments més des­ta­cats de la casa Par­re­lla: els vitralls. Segons sem­bla, els escuts heràldics d’aquests vitralls serien els de les diver­ses famílies que tenien una estreta relació amb la família Par­re­lla. L’escut de la família noble tore­llo­nenca també és pre­sent en aquesta sala, així com a l’entrada a la casa pel car­rer Ges d’Avall, en aquest cas, escul­pit a la pedra.