Patrimoni

Cultura

La maleta màgica

El Museu d’Art de Cerdanyola ingressa per donació un conjunt de gairebé 200 plaques fotogràfiques que documenten el treball de l’enginyer Carles Buïgas

Una de les atrac­ci­ons turísti­ques més cèlebres de Bar­ce­lona és la Font Màgica de Montjuïc, pro­digi de l’engi­nye­ria dis­se­nyat per Car­les Buïgas (1898-1979). És un dels punts més foto­gra­fi­ats de la ciu­tat, des de la seva inau­gu­ració, el 1929, en el marc de l’Expo­sició Uni­ver­sal. Però la Font Màgica i la resta de fonts que l’envol­ten són només una part de tot el pro­jecte de Buïgas per a Montjuïc, la major part del qual total­ment des­a­pa­re­gut. El genial i poli­facètic engi­nyer va ima­gi­nar el recinte com un immens i oníric parc de llum i aigua, amb fins no només deco­ra­tius, sinó també simbòlics i artístics.

No és per caprici que el direc­tor del Museu d’Art de Cer­da­nyola, Txema Romero, qua­li­fi­qui la inter­venció de Buïgas a Montjuïc com “l’obra mes­tra de l’art déco català”. D’aquest estil artístic, eclip­sat pel moder­nisme i menys­preat pel nou­cen­tisme i l’avant­guarda, avui dia no n’hi ha gai­res exem­ples de Cata­lu­nya.

Buïgas, tot i haver nas­cut a Bar­ce­lona, resi­dia des dels anys vint a Cer­da­nyola del Vallès, on els seus pares havien tin­gut una casa d’esti­ueig. Pre­ci­sa­ment el seu pare, Gaietà Buïgas, autor del monu­ment a Colom de Bar­ce­lona, és un dels arqui­tec­tes de la casa moder­nista que fa de seu del museu cer­da­nyo­lenc.

Donació del Rotary Club

I és pre­ci­sa­ment on ara acaba d’ingres­sar una pecu­liar maleta amb 182 dia­po­si­ti­ves de vidre de pro­jec­tes de Buïgas, que fins ara havia estat oculta en una col·lecció par­ti­cu­lar. L’objecte el va here­tar una col·labo­ra­dora de l’engi­nyer i quan aquesta dona va morir s’ho va que­dar un germà seu. “Podria haver aca­bat als Encants –explica Txema Romero–, però un amic d’aquesta família, mem­bre del Rotary Club de Cer­da­nyola, va saber de l’existència de l’objecte i ales­ho­res és quan aquesta enti­tat va deci­dir adqui­rir-la per donar-la al museu”.

A més de sal­var les pla­ques d’una segura dis­persió, l’ingrés de la maleta al museu té un alt valor patri­mo­nial ja que les imat­ges que conté docu­men­ten els pro­jec­tes aca­bats de Buïgas, com el de Montjuïc (Font Màgica, avin­guda Maria Cris­tina, plaça de l’Uni­vers, il·lumi­nació del Palau Naci­o­nal i altres pave­llons...), però també obres que van que­dar al calaix, com la Nau Llu­mi­nosa o el Tea­tre Inte­gral.

Les dia­po­si­ti­ves, que segu­ra­ment Buïgas va encar­re­gar a fotògrafs pro­fes­si­o­nals, van cons­ti­tuir una mena d’arxiu docu­men­tal per a l’engi­nyer i segu­ra­ment les tenia sem­pre al seu des­patx. Hi ha imat­ges en blanc i negre però també d’aco­lo­ri­des, cosa gens estra­nya tenint en compte la importància del color en l’obra de Buïgas. “Les fotos mos­tren l’esplen­dor del recinte de l’Expo­sició Uni­ver­sal, tant de dia com de nit. Van des­a­parèixer ele­ments com els obe­liscs llu­mi­no­sos, per exem­ple. Un dels espais més afor­tu­nats era la plaça de l’Uni­vers, avui dia total­ment des­a­pa­re­guda. També feia molt de goig l’actual espai de la ter­rassa i mira­dor del MNAC, amb peve­ters d’aigua que simu­la­ven foc. De fet, Buïgas va con­ce­bre el pro­jecte de manera inte­gral, com si fos un riu de llum i color que bai­xava des del Palau Naci­o­nal fins a la plaça Espa­nya, un símbol del cicle de la vida”, asse­nyala Romero. De fet, el MNAC s’ha interes­sat per esta­blir alguna col·labo­ració amb el museu cer­da­nyo­lenc per aju­dar a donar a conèixer el mate­rial.

A la maleta, que s’expo­sarà tot l’estiu al museu, també hi ha imat­ges de la Nau Llu­mi­nosa, un transatlàntic dis­se­nyat per Buïgas que hau­ria estat una expo­sició flo­tant i ambu­lant de pro­moció turística. “El pro­jecte era espec­ta­cu­lar, amb la coberta amb fonts i a l’inte­rior amb tot un món de gru­tes i de fan­ta­sia. En prin­cipi l’havia d’impul­sar el govern de la República, però el vai­xell no va veure mai la llum.” Romero recorda que Buïgas va ser un visi­o­nari, amb una estètica pura­ment art déco amb tocs futu­ris­tes, com els del film Metròpolis, de Fritz Lang. La Dipu­tació de Bar­ce­lona, a través de l’Ofi­cina de Patri­moni Cul­tu­ral, s’encar­re­garà de la con­ser­vació de les pla­ques, ja que mol­tes tenen fongs, i s’ha dema­nat una sub­venció a la Gene­ra­li­tat per a la digi­ta­lit­zació de les imat­ges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia