Negra i femenina

El segon fes­ti­val lite­rari El Segre de Negre s’ha cele­brat aquest cap de set­mana amb la presència d’una vin­tena d’autors i un home­natge espe­cial a l’escrip­tora Isa­bel-Clara Simó, que en la seva llarga tra­jectòria ha publi­cat diver­ses novel·les d’aquest gènere. Ella va ser l’encar­rega de tan­car el fes­ti­val dis­sabte al ves­pre, amb una con­versa a la sala d’actes de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Iler­dencs conduïda per l’escrip­tor Llo­renç Cap­de­vila.

Amb la presència d’Isa­bel-Clara Simó al fes­ti­val de novel·la negra, els orga­nit­za­dors del fes­ti­val, lide­rats per l’edi­to­rial Pagès Edi­tors, van esce­ni­fi­car també la forta presència de les dones en aquest gènere, en altres èpoques reser­vat gai­rebé exclu­si­va­ment als homes. Elles no només en són les prin­ci­pals lec­to­res (d’aquest i en gene­ral de tota la lite­ra­tura que es publica actu­al­ment), sinó que també són cada cop més les auto­res d’un gènere que retrata la negror de la soci­e­tat i els crims que la tenyei­xen de sang. De fet, l’escrip­tora llei­da­tana Montse San­juan, alma mater del fes­ti­val des de la seva cre­ació, l’any pas­sat, és una de les noves veus del gènere que està sal­tant les fron­te­res de Ponent, com també Ramona Solé, impul­sora d’un altre fes­ti­val lite­rari a les Bor­ges Blan­ques i també pre­sent al fes­ti­val com a con­duc­tora d’alguns dels debats que s’hi feien, i l’escrip­tora i edi­tora d’Alco­letge Ale­xan­dra Cua­drat, que va pre­sen­tar la seva dar­rera novel·la.

Des de fora de Lleida, auto­res del gènere con­so­li­da­des a nivell naci­o­nal i amb una pro­jecció crei­xent com Anna Maria Vila­llonga i Mar­ga­rida Arit­zeta, i la peri­o­dista Fàtima Llam­brich, que va pre­sen­tar Sense cadàver, on dis­sec­ci­ona el cas de l’assassí Ramon Laso. Diri­gint l’aque­larre negre i cri­mi­nal amb tan­tes veus feme­ni­nes, dues dones més: Eulàlia Pagès, pro­pietària de Pagès Edi­tors, i la direc­tora literària de l’edi­to­rial, Joana Soto. El fes­ti­val també va atreure a Lleida escrip­tors com ara Sebastià Ben­na­sar, direc­tor del fes­ti­val Tiana Negra i un dels prin­ci­pals gurus i ani­ma­dors de la novel·la negra al nos­tre país, i cada cop més interes­sat pel que passa en aquest gènere a Ponent, i Jordi de Manuel, autor d’una quin­zena de novel·les i lli­bres de relats, l’últim dels quals publi­cat amb Pagès Edi­tors. Ben­na­sar i De Manuel, jun­ta­ment amb els ponen­tins Emili Bayo, Pep Coll i Rafa Melero, van ser els encar­re­gats d’obri foc el diven­dres en un acte al pati de l’antic con­vent de Santa Clara: un equi­pa­ment de la Pae­ria refor­mat els dar­rers anys al cor del cen­tre històric de la ciu­tat i que comença a tenir cada cop més vida cul­tu­ral i d’enti­tats. Con­jun­ta­ment amb l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Iler­dencs, han estat els esce­na­ris d’aquesta segona edició del fes­ti­val.

El salt del fes­ti­val d’aquest any ha estat gran: a més de nous autors, s’ha obert cap a altres mit­jans i expres­si­ons artísti­ques vin­cu­la­des al gènere negre. Les direc­to­res de cinema Judit Colell i Neith Sen­tis (una de con­so­li­dada i una altra d’emer­gent amb força, aquesta dar­rera llei­da­tana ins­tal·lada a Manc­hes­ter) van ofe­rir un debat al vol­tant de les rela­ci­ons entre la lite­ra­tura i el cinema amb Anna Maria Vila­llonga i Charo González. L’interès del fes­ti­val no va fer aixe­car els assis­tents ni tan sols quan va arri­bar la publi­ci­tat: Paco Bescós va ofe­rir una amena sessió d’anun­cis publi­ci­ta­ris d’arreu del món rela­ci­o­nats amb el gènere negre.