Nacionalitats literàries

No vol­dria inco­mo­dar-la. Ja sé que dar­re­ra­ment estava mirant d’iden­ti­fi­car les neces­si­tats bàsiques que calen per ser un escrip­tor de culte, però els esde­ve­ni­ments dels últims dies m’han dei­xat una mica gar­ra­ti­bat i des­con­cer­tat i m’han des­viat del recte pro­ce­dir.

Jo tenia entès que això de ser escrip­tor era com tenir una petita empresa a casa on l’autor és l’únic tre­ba­lla­dor que escriu, i que després venen l’agent, l’edi­tor, el dis­se­nya­dor, el comer­cial, el dis­tribuïdor, el lli­bre­ter, etcètera. I ara resulta que, amb això de la Cata­lu­nya Inde­pen­dent, m’estan sor­gint un gra­pat de dub­tes exis­ten­ci­als pro­funds. Si jo vull, també puc par­lar amb el senyor Rajoy i tras­lla­dar d’urgència la seu de la meva empresa literària a Logro­nyo, posem per cas? Ales­ho­res seré un autor logronyès o seguiré sent català? I puc seguir escri­vint en català si tinc donada d’alta la seu a Logro­nyo? A Espa­nya em con­si­de­ra­ran un autor espa­nyol si pago impos­tos a Logro­nyo i escric en català? I si m’entra un ram­pell, em faig equi­dis­tant i demòcrata i dic que jo soc català i espa­nyol a la vegada (que es veu que es porta molt), podré dir amb orgull gens dis­si­mu­lat que fa qua­ranta anys que visc aquí i que no m’he moles­tat ni el més mínim per saber res de la llen­gua i de la cul­tura, i podré escriure en espa­nyol sense tallar-me ni un bri o hauré de fer els lli­bres mei­tat en català i mei­tat en espa­nyol?

I un últim dubte, això del premi Nobel, te’l donen per anar a dir bes­ti­e­ses a llocs on no saps ben bé què hi passa o és que quan ja tens el premi Nobel ja pots anar pel món i dir totes les bes­ti­e­ses que vul­guis i on vul­guis?