Al vertigen creatiu

Fede­rico León té una taula de ping-pong a casa seva. Van habi­li­tar l’espai per assa­jar. Abans de les fun­ci­ons, s’atre­vei­xen a fer un pilo­teig tra­ient la pilota a metres de distància de la taula. És una distància que ningú s’atre­vi­ria a fer en una patida, o en una obra de tea­tre. La sala d’assaig és així: és on es pot pro­var el més arris­cat sense por. Aquesta és la tesi de Las ideas, que el dra­ma­turg i actor pre­sen­tarà aquest diven­dres (20.30h, Tea­tre de Salt) dins el Tem­po­rada Alta.

Més exem­ples. Un per­so­natge pre­gunta a l’altre si és con­ve­nint posar whisky de debò a l’escena. I beu. L’altre li res­pon que pot­ser seria més pru­dent posar te fred, que té el mateix color i no té ris­cos. I beu. El públic que ho escolta i veu en directe no sap en rea­li­tat si el que beuen té alco­hol,o no. Fede­rico León ense­nya les entra­nyes del fet cre­a­tiu a Las ideas, un espai que apa­rent­ment il·lus­tra la sala d’assaig i que és una obra que fa més de dos anys que repre­sen­ten.

León admet que l’interès més gran de les cre­a­ci­ons és durant el seu procés, perquè estan vives. Per això, tot i que les esce­nes res­so­nen a “una par­ti­tura superes­tricta”, sem­pre es mira de donar espais nous per a l’espon­taneïtat. Han tren­cat el codi de rea­li­tat o ficció. També el d’actor i per­so­natge perquè es repre­sen­ten a si matei­xos, en rea­li­tat. No es trenca la quarta paret de manera directa (els actors no inter­pel·len direc­ta­ment el públic) “però aquest sent que viu en una inti­mi­tat i que pot par­lar”. I és que, per León (un dels nous dra­ma­turgs argen­tins que estan fent un gir més a la fèrtil dra­matúrgia del país), l’espec­ta­dor assis­teix al procés, encara no és for­mal­ment una obra de tea­tre cris­tal·lit­zada, “és en l’assaig que l’obra és més viva”, insis­teix. Per a León és molt emo­ci­o­nant el procés de cre­ació que et fa viure l’obra durant tots els dies de la set­mana, més enllà de la sala d’assaig: “És com allò que quan una dona està emba­ras­sada només veu dones emba­ras­sa­des i abans no en veia ni una”, exem­pli­fica.

La sala d’assaig s’ha con­ver­tit en esce­nari habi­li­tant-hi unes cin­quanta buta­ques. Ara, León ja no hi cap, a casa: l’esce­nari l’ha abo­cat a un altre pis. I con­ti­nuen il·lusi­o­nats donant un any més de vida a Las ideas i alter­nant-ho amb altres pro­pos­tes mul­ti­dis­ci­plinàries.

Fede­rico León par­ti­cipa en el cicle Ibe­rEs­cena del Tem­po­rada Alta. El fes­ti­val de tar­dor ser­veix d’apa­ra­dor a nous dra­ma­turgs i com­pa­nyies per donar-se a conèixer a Europa, com ja van fer Tol­cac­hir, Spre­gel­burd...