Gala lluirà al MNAC

“No té massa sen­tit fer un genèric de grans autors al MNAC, el que hem d’apor­tar és un valor afe­git”, va dir ahir el direc­tor del Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC), Pepe Serra, en refe­rir-se a la manera de trac­tar la figura de Dalí. Aquest valor afe­git serà ofert en una de les dues grans expo­si­ci­ons de l’any vinent: Gala-Sal­va­dor Dalí. Una habi­tació pròpia a Púbol. “Sem­bla estrany però de Gala a penes hi ha un lli­bre, el que va escriure Estre­lla de Diego, que serà la comissària d’aquesta mos­tra que veu­rem a par­tir del juliol de 2018”. A la mos­tra es podran veure qua­dres de Max Ernst, Picasso i Dalí, foto­gra­fies de Man Ray i Cecil Bea­ton, objec­tes sur­re­a­lis­tes i ves­tits i estris de toca­dor de Gala. La mos­tra es rea­lit­zarà con­jun­ta­ment amb la Fun­dació Gala-Dalí.

Segons va expli­car Serra, l’expo­sició des­co­brirà una Gala “que es camu­fla de musa men­tre cons­tru­eix el seu propi camí com a artista: escriu, dis­se­nya roba, ima­gina i crea la seva pròpia imatge, a més de con­ver­tir-se en essen­cial en el desen­vo­lu­pa­ment artístic de Dalí”.

L’altra gran aposta de l’any vinent del MNAC serà una expo­sició rela­ci­o­nada amb el cor­rent Art & Crafts, molt empa­ren­tat amb el moder­nisme. La mirada serà des del tre­ball i pen­sa­ment de l’artesà, empre­sari, poeta i assa­gista britànic William Mor­ris (1834-1896), home pre­o­cu­pat pels efec­tes nega­tius de la indus­tri­a­lit­zació tant pel que fa als aspec­tes soci­als i labo­rals com de l’impacte sobre l’arte­sa­nia tra­di­ci­o­nal britànica. La mos­tra, coproduïda amb la Fun­dació Joan March, s’inau­gu­rarà a finals de febrer de l’any vinent. Les peces pro­ce­dents d’ins­ti­tu­ci­ons britàniques dia­lo­ga­ran amb altres de la col·lecció del museu.

Serra va con­ti­nuar expres­sant el seu des­con­tent davant el fet que la manca d’espai obs­ta­cu­litzi la pos­si­bi­li­tat de desen­vo­lu­par els dis­cur­sos pro­pis del cen­tre. “Neces­si­tem més espai per expli­car les coses bé i no tenir les col·lec­ci­ons atapeïdes”, va dir. De fet, l’ampli­ació de l’espai cro­nològic als anys 50, 60 i 70 s’haurà de fer modi­fi­cant l’espai des­ti­nat al Dau al Set, que és el moment en què fina­lit­zava el dis­curs tem­po­ral del museu. En aquest sen­tit, la tem­po­rada vinent es podrà veure una expo­sició comis­sa­ri­ada per Àlex Mitrani i Imma Pri­eto que tracta d’un moment de tran­sició entre l’infor­ma­lisme i el pop, i l’art con­cep­tual. “Un ins­tant poc estu­diat que a Cata­lu­nya té una per­so­na­li­tat dife­ren­ci­a­dora dels altres cor­rents pro­pers”. La mos­tra que s’inau­gu­rarà el novem­bre del 2018 té el nom de L’art a les por­tes del 68: pop i noves pràcti­ques artísti­ques a Cata­lu­nya.

Per reforçar aques­tes sales de l’art de post­guerra i avant­guarda, el museu tindrà la col·labo­ració del Museu d’Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona (Macba) amb una política que Serra té molt clara. No hi ha neces­si­tat de tre­pit­jar els ter­ri­to­ris d’altres museus. “No té sen­tit al MNAC una sala Miró o de Picasso, si tenim ja dos museus que en par­len; el que sí hem acor­dat amb el Museu Picasso és el préstec per omplir deter­mi­nats dis­cur­sos.” Amb el Macba hi ha una acord tàcit per a la mateixa fina­li­tat de com­ple­tar recor­re­guts.

També per a l’any vinent està pre­vista la inter­venció de Pedro G. Romero sobre les txe­ques, els espais de tor­tura que es feien ser­vir a la Guerra Civil. Un assumpte que, per Serra, “entra dins de les nos­tres temàtiques”.