Un poble itinerant i arrelat

“Cata­lu­nya té mil anys i un jueu ja hi era.” Sílvia Pla­nas, direc­tora del Museu d’Història dels Jueus, fa seva la cone­guda cita de l’escrip­tor i hebra­ista Manuel For­cano (Els jueus cata­lans, 2014) per recor­dar la importància que ha tin­gut aquesta cul­tura i civi­lit­zació mil·lenària en el nos­tre pas­sat. Una influència, tan­ma­teix, com bé subrat­lla, ha estat al llarg de la història retro­ac­tiva. “Ens han influït i els hem influït.” Una afir­mació que s’adiu al propòsit que té l’equi­pa­ment muni­ci­pal pel qual tre­ba­lla i que, a banda d’il·lus­trar sobre la història i cos­tums jueus, pretén demos­trar que “la diver­si­tat és el que ens fa una iden­ti­tat col·lec­tiva”.

És en aquesta línia, pre­ci­sa­ment, que s’ha orga­nit­zat al Museu d’Història dels Jueus una expo­sició tem­po­ral que res­salta el pes d’aquest lle­gat jueu a les soci­e­tats con­tem­porànies. Un poble iti­ne­rant, obli­gat sovint a viat­jar cons­ta­ment per la into­lerància i els fets històrics adver­sos, i que en la seva llarga dis­persió ha tra­vat relació amb les cul­tu­res i naci­ons en les quals s’ha vist immers apor­tant la seva cul­tura immensa i la seva tra­dició mil·lenària, un fet que ha con­tribuït a la forja de la història i de la soci­e­tat mun­dial actual. La mos­tra, visi­ta­ble fins al 4 de novem­bre, ha estat produïda per la Nati­o­nal Library of Israel, pro­mo­guda per l’AEPJ i orga­nit­zada pel Patro­nat del Call Jueu.

Com explica Sílvia Pla­nas, la mos­tra giro­nina s’ha adap­tat a par­tir de l’ori­gi­nal vir­tual que tracta sobre el con­cepte de diàspora des de la pers­pec­tiva jueva i sobre­tot foca­lit­zada a Europa. La mateixa direc­tora des­taca la volun­tat divul­ga­tiva d’una expo­sició con­fec­ci­o­nada per docu­ments ori­gi­nals del propi fons del museu gironí que fan referència a la diàspora i pla­fons amb tex­tos impre­sos. Del con­junt, res­sal­ten dos dels docu­ments del propi fons del museu expo­sats: un atles de l’any 1595 que repre­senta la dis­persió de les 12 tri­bus d’Israel, en una inter­pre­tació del frare cristià ale­many Adri­a­co­mus sobre les pri­me­res dis­per­si­ons del poble de la Terra Pro­mesa, i una lito­gra­fia de Marc Cha­gall, titu­lada Les amou­reux du coq, obra d’un artista que, recor­dem, va patir la diàspora en forma de exili quan fugint de la boge­ria nazi va estar un temps vivint entre altres llocs a Tossa de Mar l’estiu del 1934.

En un apar­tat de Diàspo­res jue­ves, camins euro­peus, es pot apre­ciar el procés d’arre­la­ment sense per­dre la iden­ti­tat jueva de grans per­so­na­li­tats que han trans­cen­dit a la història: Frank Kafka, Glückel de Hame­lin, Sig­mund Freud o el gironí Mossé ben Nah­man (Nahmànides), con­si­de­rat un dels grans teòlegs jueus de tots els temps i figura més gran de la història del juda­isme a Cata­lu­nya.

La mos­tra es com­ple­menta amb acti­vi­tats paral·leles com el cicle de con­ferències L’apor­tació jueva a la idea d’Europa, que s’orga­nitza con­jun­ta­ment amb la Càtedra Fer­ra­ter Mora de la Uni­ver­si­tat de Girona, i que dijous, 15 de febrer, comp­tarà amb Teresa For­ca­des par­lant sobre La neces­si­tat d’arre­la­ment, després que Joa­quim Nadal inau­gurés recent­ment el cicle. També s’ha pro­gra­mat una repre­sen­tació tea­tral (12 de juny) a par­tir de l’obra La idea d’Europa, del pen­sa­dor George Stei­ner.

Final­ment, una jor­nada acadèmica clourà les acti­vi­tats paral·leles a la tar­dor.