Patrimoni

patrimoni arqueològic

Un mausoleu tardoromà a Sidillà

Les darreres excavacions permeten concloure que l’edifici de Sant Sebastià no és preromànic, sinó del segle IV

Els arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset creuen que les sorres del Ter van colgar la zona al segle XI en comptes del XIV

Les dar­re­res exca­va­ci­ons al jaci­ment de Sant Romà de Sidillà, dutes a terme per l’equip lide­rat pels arqueòlegs i pro­fes­sors titu­lars de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB) Gisela Ripoll i Fran­cesc Tuset, han permès con­fir­mar que l’ori­gen de l’assen­ta­ment va ser prou ante­rior al període pre­romànic, quan es va cons­truir l’església. A la tar­dor, la ter­cera inter­venció arqueològica es va cen­trar en l’ano­me­nada torre de Sant Sebastià, una edi­fi­cació aïllada a un cen­te­nar de metres al nord i amb només una paret més o menys con­ser­vada. Ripoll i Tuset ja tre­ba­lla­ven amb la hipòtesi que la supo­sada torre –divi­dida per una paret inte­rior– tenia més números de ser un edi­fici fune­rari. L’exca­vació, fins als estrats d’ocu­pació de l’estruc­tura, i l’anàlisi de la desena llarga de tom­bes del vol­tant ava­len que es tracta d’un mau­so­leu fune­rari tar­do­romà, de prin­ci­pis del segle IV de la nos­tra era. Ripoll i Tuset també defen­sen que l’església, que es creia que datava del segle X perquè és l’època en què n’apa­rei­xen els pri­mers tes­ti­mo­nis escrits, és força més antiga i es va començar a cons­truir al segle VIII.

L’equip de recerca del pro­jecte Ecloc. Esglésies, cemen­ti­ris i hàbitats (segles VIII-XI) ja havia tro­bat indi­cis de l’època romana en les cam­pa­nyes ante­ri­ors, com ara frag­ments de ceràmica que daten d’aquest període i, sobre­tot, res­tes d’una tomba monu­men­tal tallada per les parets de l’església durant la seva cons­trucció.

Final­ment, el mis­teriós edi­fici de Sant Sebastià resulta ser força més antic que l’eclesiàstic, però els arqueòlegs ara sos­te­nen la hipòtesi que l’església de Sant Romà es va aixe­car a sobre, o molt a prop, d’una vil·la romana de Sici­li­ano, Cizi­lano, Sci­di­lan o Sidi­li­a­num, diver­sos dels topònims –de fet, antropònims, perquè es refe­rien al pro­pi­e­tari– docu­men­tats entre els segles X i XIV que mos­tren l’evo­lució cap a l’actual Sidillà.

L’arena va arri­bar abans

L’altra des­co­berta d’interès, en aquest cas deri­vant cap a l’arque­ge­o­lo­gia, tomba la teo­ria fins ara accep­tada que l’avanç de la duna del riu Ter –al mean­dre entre Sant Llo­renç de les Are­nes i Colo­mers– va forçar l’aban­do­na­ment del poblat a prin­ci­pis del segle XIV, arran de la decisió del comte d’Empúries d’obrir un nou curs flu­vial cap a l’Escala, que va pro­vo­car el col­ga­ment de l’antic port de Tor­ro­e­lla de Montgrí. Ripoll i Tuset atri­bu­ei­xen ara l’allau a altres “apor­ta­ci­ons flu­vi­als que van pro­vo­car l’apa­rició de grans sor­rals a mit­jan segle XI”. El mate­rial ceràmic tro­bat, d’ús domèstic, se situa cro­nològica­ment al segle X, en cap cas va més enllà de mit­jan segle XI”, i diver­ses data­ci­ons radi­o­carbòniques pro­por­ci­o­nen la mateixa cro­no­lo­gia.

La recerca ha permès com­pro­var, a més, que les diver­ses por­tes del poblat van aparèixer tapi­a­des per mirar de con­te­nir sobre la marxa els efec­tes dels sedi­ments del riu. I els esque­lets de qua­tre galli­nes tro­ba­des en un dels habi­ta­cles tapi­ats també daten de mit­jan segle XI. Ripoll i Tuset també ho sos­pi­ta­ven, perquè era estrany que “cap docu­ment al segle XII esmentés el lloc, i va ser una època d’explosió de docu­ments escrits”.

La tec­no­lo­gia ajuda

Aques­tes con­clu­si­ons són, però, només una petita mos­tra de tres cam­pa­nyes de feina intensa sobre el ter­reny, men­tre l’equip acaba d’enlles­tir l’informe final i la memòria arqueològica del pro­jecte. A més de les exca­va­ci­ons amb les labo­ri­o­ses tècni­ques tra­di­ci­o­nals i una rigo­rosa meto­do­lo­gia científica, han apro­fi­tat les últi­mes tec­no­lo­gies geo­es­pa­ci­als com ara la cap­tura de dades i imat­ges aèries amb drons, el mode­lit­zat 3D, foto­gra­me­tria, orto­fo­to­gra­fia, CAD, bases de dades espa­ci­als i SIG. El geòleg Ramon Julià, bon conei­xe­dor de la duna del Ter, els ha assis­tit per des­xi­frar els estrats de sedi­ments que cobrien l’assen­ta­ment. Així mateix, amb l’ajut d’un geo­ra­dar, han pen­ti­nat la franja que separa l’església i el poblat del mau­so­leu fune­rari de Sant Sebastià, un ter­reny on no sem­bla que de moment hi hagi expec­ta­tiva de tro­bar més res­tes.

L’equip cercarà suports per continuar-hi excavant

E.A

El projecte Ecloc. Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII-XI) a Sidillà ha ajuntat, durant els darrers quatre anys, recursos del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Foixà. I també ha rebut suport del programa romànic obert de l’Obra Social de La Caixa. Les expectatives inicials, un cop confirmat el vincle amb l’antiguitat tardana, s’han superat. Ripoll sosté que Sidillà “és un petit tresor, excepcional pel seu emplaçament i per les condicions de segellament” natural de les restes, colgades sota la sorra, i avança que hi voldrien aprofundir.

Per això, preparen un nou projecte quadriennal per mirar de revelar noves incògnites, amb més detalls sobre “el món funerari dels grans propietaris de vil·les romanes” –hi ha una desena comptada de mausoleus de l’època investigats a la península Ibèrica–; per comprovar si el propietari estava cristianitzat, i per indagar sobre les possibles restes de la vil·la i la connexió amb l’església de Sant Romà i els habitacles del poblat annex. L’arqueòloga també aposta per la continuïtat en els altres jaciments del projecte, entre els quals n’hi ha un altre a les comarques gironines, Sant Quirze de Colera, i un de penedesenc, el d’Olèrdola-el Pla dels Albats. Pensa que encara poden aportar noves pistes sobre el fosc període comprès entre els segles VII, VIII i IX, desconegut per l’escassetat de documents i restes, però tot plegat queda ara pendent de l’aprovació de les subvencions de Cultura per a projectes d’arqueologia. No n’hi ha notícies des de la tardor passada, quan el govern espanyol va intervenir la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El municipi s’hi esforça

Des del consistori de Foixà, l’alcalde, Josep Oliveras, ha destinat molts esforços a la recuperació del patrimoni de l’antic assentament, tot i que, com que és un municipi petit, no hi poden destinar personal. A més dels tràmits per mirar de garantir la màxima protecció del conjunt, després dels focs del novembre del 2013, han donat suport per desbrossar el terreny per facilitar la visita i l’execució dels treballs i hi han habilitat itineraris d’accés senyalitzats des de la pista que uneix el poble amb Sant Llorenç de les Arenes per la riba dreta del Ter. Oliveras espera que la recerca a Sidillà continuï avançant.

El foc del 2013, un moment decisiu

L’inici de la intervenció del projecte Ecloc. Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII-XI) a Sidillà, el 2014, va ser una bona notícia després que el novembre del 2013, primer, les flames d’un gran incendi forestal entre Vilopriu, Colomers i Foixà s’aturessin a escassos metres del conjunt i, tres dies després, la Generalitat publiqués al DOGC l’arxivament dels tràmits per declarar el temple bé cultural d’interès nacional (BCIN), tres dècades després que s’incoés l’expedient. El consistori, però, va perseverar i va aconseguir que Cultura activés la figura d’espai de protecció arqueològica (EPA), declarada per resolució del conseller de Cultura el 15 de maig del 2014 per donar certa cobertura a la zona. També es va assolir la cessió al municipi durant 40 anys dels terrenys –de dos privats–, treballar en paral·lel a la recerca arqueològica i aconseguir subvencions de la Diputació per instal·lar una coberta metàl·lica que protegís l’absis de l’antic temple i la volta mil·lenària, preservats durant segles, colgats sota la sorra de la duna, de l’erosió de la pluja i el vent.

L’APUNT

Ullastret, Empúries i Sidillà

Emili Agulló

A les comarques gironines, la petja de l’antiguitat ha basculat entre la imponent ciutat ibera d’Ullastret, la capital dels indigets, i les restes de les colonitzacions de grecs i romans a Empúries. Hi han aparegut altres restes del període romà, a Girona, Caldes de Malavella i altres indrets. Però la continuïtat del fil arqueològic es perd i, a Sidillà, els professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset fa quatre anys que l’estiren per mirar de desembolicar la troca entre l’època romana i l’edat mitjana. De moment, avancen del segle X al VIII la datació de l’església preromànica, i situen al segle IV l’edifici de Sant Sebastià, com a mausoleu tardoromà amb mèrits per figurar en guies turístiques. No n’hi ha gaires, a Catalunya, i per això esperen continuar-hi excavant per trobar més pistes romanes i tancar un triangle arqueològic empordanès amb Empúries i Ullastret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia