Còmic

Còmic multifunció

La historieta confirma que, des de la seva posició d’art menor, ha aconseguit ser eix i inspiració d’altres disciplines creatives i una autèntica eina pedagògica

Laura, guanyadora del Gran Premi , va obrir camí a la gran presència actual de dones
Cinema, rol, videojocs, col·leccionisme i animació conviuen amb la historieta

Any rere any es cons­tata: el còmic ha dei­xat de ser el germà petit i pobre de la cre­ació i ha esde­vin­gut un eix al vol­tant del qual poden girar mol­tes més expres­si­ons artísti­ques. La his­to­ri­eta ha can­viat i també fa can­viar la tele­visió, el cinema, les publi­ca­ci­ons i fins i tot la peda­go­gia. Tot això s’ha pogut cons­ta­tar aquests dies al Saló Inter­na­ci­o­nal del Còmic que avui es clau­sura a Fira de Bar­ce­lona a Montjuïc. D’entrada, la presència d’esco­les ha estat un èxit. Els dos pri­mers dies del cer­ta­men no només van estar pas­se­jant pels estands sinó que van omplir les sales d’actes on es van cele­brar acti­vi­tats específiques per al seu apre­nen­tatge. L’autora colom­bi­ana Lorena Álva­rez els va expli­car el seu camí cap a la pro­fes­si­o­na­lit­zació. Ella és il·lus­tra­dora, autora de còmics i tite­llaire. Els va donar un bon con­sell: “Encara que no us dedi­queu a l’art sigueu cre­a­tius. Se’n pot ser fins i tot en el camp de la ciència”, va dir la polièdrica dibui­xant, que quan s’apropa als joves ho fa amb una mirada dife­rent a la que rebia quan tenia la seva edat: “No m’agra­dava com se m’adreçaven.”

Joan Tretze va mos­trar els nous camins del còmic que l’han por­tat a la cre­ació d’un còmic web on cada set­mana penja diver­ses tires, la majo­ria de les quals fan referència als jocs de rol, una de les seves grans afi­ci­ons. Tretze va demos­trar que sense recórrer a les edi­to­ri­als i a les imprem­tes, qual­se­vol amb volun­tat pot arri­bar a publi­car un còmic. Aquest ves­sant pedagògic del còmic ja ha esde­vin­gut matèria de for­mació pels pro­fes­sors, i en el marc del Saló es van cele­brar les jor­na­des pedagògiques en què en dife­rents càpsu­les, espe­ci­a­lis­tes d’àmbits diver­sos del món de la his­to­ri­eta van ofe­rir ele­ments per a la uti­lit­zació pedagògica de la his­to­ri­eta. Van inter­ve­nir en les xer­ra­des pro­fes­sors d’esco­les espe­ci­a­lit­za­des, dibui­xants, guio­nis­tes i fins i tot van rebre les reco­ma­na­ci­ons dels edi­tors que van pro­po­sar alguns dels seus títols com a eina pedagògica. En aquest marc es va pre­sen­tar el lli­bre La memòria i el còmic, de David Fernàndez de Arriba, edi­tat pel Memo­rial Democràtic. La publi­cació intenta ser una eina de tre­ball per expli­car la memòria històrica als alum­nes alhora que amplien i pro­fun­dit­zen el seu conei­xe­ment del mitjà.

Homes i noies

En una altra sessió dedi­cada als esco­lars una noia de ter­cer d’ESO va pre­gun­tar. “¿Per què en el món dels super­he­rois Supe­man és man i Super­girl és girl i no woman”. Li va res­pon­dre la guio­nista d’un per­so­natge femení que ha estat dels pocs casos de super­heroïnes que és woman i no girl, Shea Fon­tana, que ha tre­ba­llat amb diver­sos guions de Won­der Woman. “El món del còmic sem­pre ha estat un espai molt mas­culí i d’aquí aquesta visió de supre­ma­cia del mas­cle, però tot això ha can­viat des que ja hi han auto­res i exe­cu­ti­ves que can­vien la mirada.” Shea Fon­tana és la res­pon­sa­ble de la sèrie de dibui­xos ani­mats per a tele­visió DC Super Hero Girls. “Hi havia qui no veia clar que fun­cionés aquesta sèrie. O que només fun­cionés per a les noies. I la rea­li­tat és que ha agra­dat també als nois. A poc a poc els vells pre­ju­di­cis van que­dant apar­cats.”

I és que la presència feme­nina en aquest Saló és relle­vant, no només pel que fa al públic, que res a veure té amb el de fa 25 anys, de presència majo­ritària­ment mas­cu­lina, sinó també perquè en els 36 anys d’existència, aquesta és la pri­mera edició que el diri­geix una dona, Merit­xell Puig.

Incom­bus­ti­ble Laura

També una dona, la dibui­xant Laura Pérez-Ver­netti (Bar­ce­lona, 1958) ha estat la gua­nya­dora del Gran Premi del Saló. Es tracta d’una nove­tat ja que en 36 edi­ci­ons només havien obtin­gut el màxim guardó del cer­ta­men dues dones més: la valen­ci­ana Anna Mira­lles i la cata­lana Purita Cam­pos.

Entre els molts mèrits d’aquesta autora hi ha el de resis­tir en l’uni­vers de la his­to­ri­eta quan la presència feme­nina era tes­ti­mo­nial. A més, la seva manera d’enten­dre el còmic no tenia res a veure amb el que l’envol­tava ni tan sols en l’uni­vers alter­na­tiu i under­ground de finals dels setanta i prin­ci­pis dels vui­tanta.

Omplint l’ambi­ent d’una atmos­fera de sim­pa­tia i sen­si­bi­li­tat s’ha pas­se­jat la joveníssima autora ame­ri­cana Tillie Wal­den (1996), que va expli­car als seus segui­dors i segui­do­res com obrir-se camí en el còmic sent dona, jove i les­bi­ana. El que va expli­car és enco­rat­ja­dor en el sen­tit que van ser sem­pre els edi­tors els que van seguir les seves pas­ses i molts dels dub­tes venien de la seva pròpia vacil·lació. L’edi­to­rial La Cúpula ha edi­tat la seva obra Piru­e­tas sobre una nena que aspira a ser balla­rina. Aquesta obra aspi­rava enguany al premi a la millor obra estran­gera que final­ment va anar a El arte de Char­lie Chan Hock Chye. Una his­to­ria de Sin­ga­pur de Sonny Liew (Amok /Dib­buks).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia