Salut i rock!

El Fes­ti­val de Cap Roig va ser l’esce­nari, diu­menge a la nit, del con­cert de José María Sanz Beltrán, cone­gut per tots com Loqui­llo, en el marc de la gira de cele­bració dels seus 40 anys de car­rera musi­cal, que aca­barà al Palau Sant Jordi de Bar­ce­lona el 14 de desem­bre vinent i que repassa els grans èxits que el can­tant del Clot ha inclòs en el seu últim tre­ball, el tri­ple reco­pi­la­tori Rock and roll acti­tud (1978-2018). I d’això, d’acti­tud, Loqui­llo en va sobrat. Va sor­tir a l’esce­nari amb el seu posat habi­tual: ves­tit com­ple­ta­ment de negre, ulle­res de sol i supu­rant rock a dojo, i ja amb la pri­mera cançó, Rock and roll acti­tud, va dei­xar clares les seves inten­ci­ons. El vell rocker, amb el suport d’una banda que l’acom­pa­nya a la per­fecció, va anar enca­de­nant els èxits que han mar­cat diver­ses gene­ra­ci­ons com ara Ter­ri­to­rios libres, Salud y rock and roll o Cru­zando el paraiso, que va can­tar amb la com­po­si­tora, can­tant i gui­tar­rista Nat Simons. Fins i tot va bai­xar a can­tar Carne para Linda entre un públic que es va anar ani­mant a mesura que la nit pujava de vol­tes amb El rom­pe­o­las o El ritmo del garaje. El con­cert, que alter­nava els seus temes més balla­bles amb altres de més repo­sats, va aca­bar a dalt de tot amb els him­nes que han fet de Loqui­llo un refe­rent del rock espa­nyol. El can­tant del Clot i la seva banda van metra­llar un públic entre­gat amb la seva bate­ria d’èxits: Qui­ero un camión, Feo, fuerte y for­mal, Rock and roll star i Cadi­llac soli­ta­rio. Un con­cert de dues hores i 24 cançons que van fer delec­tar els seus segui­dors més incon­di­ci­o­nals i que va recor­dar que el rock and roll, com tot en aquesta vida, és qüestió d’acti­tud.