Èxtasi casteller

Rosat ‘total’

La del Cat­llar és una diada aspra i dura, però alhora molt agraïda. La Colla Vella hi va sege­llar una altra apa­rició majes­tu­osa, tot i que amb final acci­den­tat, que cal obser­var com un avís i un fre a l’eufòria des­me­su­rada.

Així, els rosats van domi­nar amb cate­go­ria el 4 de 9 amb el pilar amb què van obrir plaça, un cas­tell que, a diferència de l’últim que havien car­re­gat a la Bis­bal, va pujar amb un qua­tre més orde­nat, fet que va per­me­tre que el pilar és defensés amb la cen­tra­li­tat gua­nyada. Era l’inici bus­cat per afron­tar tot seguit el gran objec­tiu de la diada, en forma de 4 de 9 net.

El comando d’elit de la Vella és capaç de por­tar la lluita con­tra el cas­tell total al seu ter­reny, fins al punt que arriba un moment molt precís en què el tronc falca una posició, que pot­ser no és la millor però que petri­fica per dei­xar el camí franc a la cana­lla que va coro­nar i va des­car­re­gar el cas­tell a un ritme tre­pi­dant. Victòria gran­di­osa.

Eufòrica i sense atu­ra­dor, tot i que la diada s’havia allar­gat molt i que el can­sa­ment es dei­xava notar, la Vella va voler rubri­car una actu­ació fins ales­ho­res per­fecta amb el 5 de 9. El pro­blema va ser que el cas­tell va pujar sense el plus de tensió màxima que exi­geix una super­ca­te­dral. La pri­mera aleta va mal­fe­rir la ren­gla i la segona va rema­tar-la. 5 de 9 car­re­gat i cai­guda amb lesió (al genoll) d’una cas­te­llera titu­lar del tronc del 2 de 8 net. La res­posta? L’endemà a l’Arboç...

Impe­rial, Jove de Tar­ra­gona

L’altra gran tri­om­fa­dora de la diada va ser la Jove de Tar­ra­gona, que va fir­mar una actu­ació fabu­losa que la con­firma com una colla els límits de la qual es posa ella mateixa.

Els tar­ra­go­nins, que venien d’un Sant Magí en què, per pri­mera vegada enguany, havien tas­tat el des­a­gra­da­ble sabor de les cai­gu­des (2 de 9 i 5 de 9 car­re­gats), van entrar a plaça amb la paraula con­vicció escrita al front i dis­po­sada a espan­tar els fan­tas­mes a la pri­mera ven­ta­llada. Així cal enten­dre la sor­tida, molt valenta, de la Jove pre­ci­sa­ment amb el 5 de 9, que va tor­nar a ser el cas­tell emblema de la colla.

Ritme, fer­mesa, con­cen­tració i un alli­be­ra­ment d’adre­na­lina bus­cat per enca­rar tot seguit el pri­mer intent mai vist dels tar­ra­go­nins sobre el 4 de 9 amb l’agu­lla, una cons­trucció traïdora i molt com­pli­cada que acos­tuma a mal­trac­tar les colles que l’ata­quen per pri­mera vegada. Doncs bé, la Jove va saber enga­nyar el cas­tell, amb un tronc defen­sant les mides de manera excep­ci­o­nal i un folre molt ben para­pe­tat per cobrir una des­car­re­gada sem­pre con­tro­lada i dei­xar el camí lliure a l’agu­lla perquè cul­minés l’obra amb suficiència. La Jove va rubri­car un pòquer de gamma extra amb el mul­ti­tu­di­nari 9 de 8 i amb un extra­or­di­nari pilar de 8. L’endemà, més...

Orgull verd

És abso­lu­ta­ment insòlit veure els Cas­te­llers de Vila­franca assu­mint un paper secun­dari. Però la situ­ació actual de la colla, amb la cana­lla titu­lar lesi­o­nada i la neces­si­tat obli­gada de no expo­sar els subs­ti­tuts a més ris­cos dels estric­ta­ment neces­sa­ris, va obli­gar els verds a pre­sen­tar un pro­grama no com­pe­ti­tiu, que va incloure, però, la torre de 9, un banc de pro­ves interes­sant per a les mani­lles de cara al 3 de 10. Els vila­fran­quins van arro­do­nir el tri­plet amb un 3 de 9 i un 4 de 9, amb fol­res reduïts, i van aca­bar amb el pilar de 6.

L’Arboç

L’exigència vis­cuda el dia ante­rior no va arron­sar ahir les tres colles que van repe­tir car­tell a l’Arboç. La Jove Xiquets de Tar­ra­gona va tor­nar a des­car­re­gar un excep­ci­o­nal 5 de 9, que va anar pre­ce­dit d’un 9 de 8 que fa de memòria. La colla es va apun­tar la millor actu­ació i va aca­bar amb un altre majestuós pilar de 8, el ter­cer de la col·lecció del 2018 i el colofó d’or d’un mes d’agost per emmar­car.

Havíem dei­xat pen­dent la res­posta de la Colla Vella a la cai­guda del 5 de 9 car­re­gat el dia abans: ordre de sor­tida de 4 de 9 amb el pilar, l’exe­cució del qual va ser sen­zi­lla­ment èpica. Un camp de mines a cada so de la gra­lla, defen­sat a pit obert al tronc i al folre per sal­var una situ­ació molt deli­cada. El pilar va que­dar indemne enmig de la bata­lla i els rosats van com­ple­tar un cas­tell d’una importància capi­tal. La Vella arriba a Sant Fèlix pletòrica.

Dol­guts en l’orgull, els Cas­te­llers de Vila­franca es van pre­sen­tar a l’Arboç amb la intenció de donar un cop d’efecte espec­ta­cu­lar. Així, després de des­car­re­gar una torre de 9 imma­cu­lada, la colla va for­mar per enfron­tar-se al 3 de 10. Dos peus des­mun­tats, però, van frus­trar l’empresa. La colla, tocada men­tal­ment, va aca­bar repe­tint la mateixa actu­ació del dia abans. Ara, més que mai, en situ­ació d’adver­si­tat, és quan toca demos­trar que la camisa verda impregna un caràcter espe­cial.

Així són els cas­tells!