Verbatim: la realitat va al teatr

Ja fa temps que Fer­ran Joan­mi­quel (Girona, 1975) fa un tea­tre amb una forta càrrega social, però també reco­neix ober­ta­ment que, quan fa uns tres anys el res­pon­sa­ble de la sala La Pla­neta , Pere Puig, li va sug­ge­rir que coor­dinés un cicle de tea­tre Ver­ba­tim, no sabia molt bé de què li estava par­lant. “En el món anglo­saxó hi ha una tra­dició molt llarga d’aquest tipus de tea­tre docu­men­tal, ja des dels anys sei­xanta, que aquí havia arri­bat amb comp­ta­go­tes. El Nati­o­nal The­a­tre de Lon­dres fins i tot té un depar­ta­ment de tea­tre Ver­ba­tim”, explica Joan­mi­quel, que va escriure i diri­gir la pri­mera obra del cicle de La Pla­neta, El color de la llum, estre­nada la tar­dor pas­sada a Tem­po­rada Alta , que en aquesta edició la recu­pera –demà diven­dres al Tea­tre Muni­ci­pal de Pala­fru­gell i del 12 al 14 d’octu­bre a La Pla­neta– jun­ta­ment amb No m’obli­deu mai, de Llàtzer Gar­cia, que aquest cap de set­mana també torna a La Pla­neta, i una estrena: Mili KK, diri­gida per Marc Ange­let, que debu­tarà a la sala del pas­seig Cana­le­jas el 28 de novem­bre, amb un total de cinc fun­ci­ons fins al 2 de desem­bre.

Refres­quem la memòria: el Ver­ba­tim és un tipus de tea­tre en què la dra­matúrgia es cons­tru­eix a par­tir d’entre­vis­tes a pro­ta­go­nis­tes de temes soci­als més o menys d’actu­a­li­tat. En el cas d’El color de la llum, el tema era el foto­pe­ri­o­disme; No m’obli­deu mai tracta un tema tan com­plex com el suïcidi entre ado­les­cents i joves, i Mili KK deixa bas­tant clar, ja des del títol, que se cen­tra en tot el movi­ment d’objecció i insub­missió con­tra el ser­vei mili­tar obli­ga­tori. Com a coor­di­na­dor del cicle, Joan­mi­quel dona als autors i direc­tors lli­ber­tat total per triar els temes.

“El tea­tre Ver­ba­tim té aquest punt periodístic, d’objec­ti­vi­tat i de res­pecte al punt de vista de la per­sona que t’ha donat el seu tes­ti­moni, sense mani­pu­la­ci­ons poste­ri­ors”, explica Joan­mi­quel. “És nor­mal que tu tin­guis un punt de vista deter­mi­nat sobre el tema que has triat, però cal estar obert a les coses que la gent t’explica. Per exem­ple, en el cas del foto­pe­ri­o­disme jo par­tia d’un punt de vista ètic sobre el trac­ta­ment infor­ma­tiu de les imat­ges, però durant les entre­vis­tes els fotògrafs m’expli­ca­ven experiències huma­nes molt diver­ses, que tenien molt de suc i que em van fer can­viar el meu plan­te­ja­ment ini­cial”.

A Mili KK, Ange­let i Jumon Erra han escrit l’obra a par­tir de con­ver­ses amb insub­mi­sos, mili­tars, peri­o­dis­tes, jut­ges i polítics, la veu dels quals res­sona en escena a través dels actors Fran­cesc Cuéllar, Rafa Dela­croix i Alberto Lozano. “Pot­ser el tema de la mili ja queda una mica lluny, en rea­li­tat l’obra tracta un tema tan vigent com ara la deso­bediència civil”, remarca Joan­mi­quel.

Totes les fun­ci­ons del cicle es com­ple­men­ten amb col·loquis poste­ri­ors en què par­ti­ci­pen pro­ta­go­nis­tes i tes­ti­mo­nis direc­tes sobre els temes trac­tats, com ara el foto­pe­ri­o­dista Samuel Aranda, en el cas de la repre­sen­tació d’El color de la llum a Pala­fru­gell. El cicle Ver­ba­tim vol con­ti­nuar estre­nant dues obres cada any.