Art

D’un vermell encès

La galeria Horizon de Colera convida deu artistes a explorar tot el magnetisme del color més arrelat en el mite a l’exposició col·lectiva ‘Aspects of Red’

La gale­ria Hori­zon de Colera inau­gura demà, dis­sabte (19.30 h), la segona expo­sició de la tem­po­rada, una pro­posta monogràfica al vol­tant del color ver­mell. Aspects of Red reu­neix obres de deu artis­tes que la gale­ria ha con­vi­dat a tre­ba­llar en un color que s’ha con­ver­tit per a aquesta sala en un esten­dard i un signe dis­tin­tiu. Jaume Amigó, Xavier Escribà, Sabine Fri­e­sicke, Gabriel, Steve Sil­ver, Lluís Lleó, María Paolo Coda, Ralph Ber­na­bei, Sil­via Lerin i Rafa For­ta­leza han res­post al repte explo­rant el poder del ver­mell en tots els seus mati­sos. El con­trast de les peces amb el blanc de calç de l’espai d’expo­sició ha estat un des­a­fi­a­ment per als orga­nit­za­dors, que hi reco­nei­xen un ritual sem­blant al dels cal·lígrafs japo­ne­sos, quan impri­mei­xen els segells, els seus hanko, impreg­nats en ver­mell cina­bri, sobre el paper. “El fet de col·locar el segell és un acte pri­vi­le­giat que dóna el sen­tit defi­ni­tiu a una obra, que fa par­lar d’aquesta manera l’espai i crea una bona pro­porció entre el buit i el ple”, comen­ten.

La sim­bo­lo­gia del color, òbvi­a­ment, té un lloc relle­vant en aquests Aspects of Red, però més enllà de les seves asso­ci­a­ci­ons amb la passió, el vigor, la ferida, el poder o fins i tot la ira, l’expo­sició d’Hori­zon ras­treja més aviat a quin lloc de la memòria es tro­ben els colors que aca­ben sent impor­tants per a l’artista, i per què se n’escull un i no un altre, gai­rebé de manera obses­siva, com fa Yves Klein amb el seu blau elèctric, o Anish Kapor, amb les seves for­mes poètiques tenyi­des de ver­melló.

“Els colors es tro­ben, amb tota segu­re­tat, sota les capes dels records obli­dats per la raó”, asse­nyala el full de pre­sen­tació d’Hori­zon, que remet a mites com “el ros­tre negre d’Osi­ris, amb les par­pe­lles i les celles dau­ra­des; la bola d’or esmal­tada amb anells blaus amb la qual jugava Zeus quan era nen, o els pesats bous de Xenòfanes, d’una extra­or­dinària bellesa”. En algu­nes cul­tu­res, con­ti­nuen recor­dant els gale­ris­tes, el ver­mell ha tin­gut un valor rela­ci­o­nat amb el sacri­fici que Her­mann Nisch ha recu­pe­rat en les seves obres, com feien els aste­ques i els maies. Aquests dar­rers, de fet, també uti­lit­za­ven cina­bri per impreg­nar de ver­mell l’espai de la sepul­tura i el cos dels difunts, tal com es va tro­bar l’ano­me­nada “reina roja” a la selva de Palen­que, a Chi­a­pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia