“El talent no hi entén, de gènere: qui en té, en té”

És cert que està fent moltíssima calor, és el que hi ha i ho porto com tot­hom: mirant de tro­bar racons on estar a la fresca i bevent molta aigua [riu]. A més, no tolero gaire els aires con­di­ci­o­nats. I sí, escric cançons on sor­gei­xen, ja siguin hotels, avi­ons, al cotxe... on arribi la ins­pi­ració!

Sí, és la pri­mera vegada que hi anem de gira i estic molt moti­vada: em fa il·lusió tocar en noves ciu­tats, en llocs on hi ha menys gent que et cone­gui, i també tor­nar a fer-ho en sales més peti­tes. A l’Argen­tina, Mèxic i Xile ja fa anys que hi fem gires i la veri­tat és que la recom­pensa està sent molt satis­factòria i molt ins­pi­ra­dora. Aquest any hem fet gira amb la meva banda al com­plet per l’Amèrica Lla­tina i, a més, vam tocar al mític estadi Luna Park de Bue­nos Aires per pri­mera vegada, i va ser una experiència que mai no obli­daré. Després vam con­ti­nuar recor­rent el país. Veníem de Mèxic i vam aca­bar a Xile.

Doncs mira, sí, m’atre­veixo a dir-te que sí. Efec­ti­va­ment, jo soc totes les dones que habi­ten en mi, resu­mi­des o maque­ta­des en una de sola. Ens com­ple­men­tem i, en la com­ple­xi­tat, hi ha la neces­si­tat d’essència i sen­zi­llesa, i el crei­xe­ment.

Van sor­gir des de l’admi­ració i perquè com­par­tim filo­so­fies sem­blants de vida i música. Hi han apor­tat la seva per­so­na­li­tat i el seu art. Són mera­ve­llo­sos.

És molt difícil, però pro­curo tro­bar l’equi­li­bri. Hi ha cançons que ja saps que t’acom­pa­nya­ran la resta de la teva vida o un temps llarg, si més no. I després hi ha les que tenen presència i dema­nen anar de gira per si soles, i la gent les reclama encara que siguin les més recents.

Són els meus músics, la meva banda. Amb alguns ja hi estic molts anys i som una gran família. Estic feliç amb el meu equip, tre­ba­llen com lle­ons. Pel que fa al meu espec­ta­cle, el defi­neixo com música, sense cap més eti­queta. Faig música, i en directe sona més con­tun­dent i amb més força, pot­ser, que en el disc. És un espec­ta­cle molt dinàmic i amb molta passió.

La lluita per la igual­tat és necessària en tots els camps i en tots els sen­tits. El talent no hi entén, de gènere: qui en té, en té, i ja està.

A mi em va bé, per sort. El feno­men fan és pot­ser més favo­ra­ble als nois, però també això s’està igua­lant en certa manera. Tenim les nos­tres cau­ses ober­tes i con­ti­nuem llui­tant. És mera­vellós ser dona i tenir tantíssima gent sen­tint, cri­dant i can­tant les teves cançons.

De vega­des sí que ho faig a mida, però no acos­tumo a com­pon­dre per encàrrec: només si em ve de gust o m’ho demana un amic.

El debut de Billie Eilish, la pel·lícula El ángel... Fa més d’un any que no lle­geixo un bon lli­bre.