El fill del déu és humà

“A tot esti­rar el nos­tre pare ens dedi­cava, a mi i a la meva família, una hora a la set­mana”, explica el cine­asta Macoto Tezca, fill d’Osamu Tezuka, con­si­de­rat el pare del còmic i l’ani­mació japo­nesa i del qual sota el títol Osamu Tezuka, el déu del manga es pre­senta una expo­sició amb més de 200 ori­gi­nals al Museu d’Art Naci­o­nal de Cata­lu­nya fins al 6 de gener de 2020.

Aquesta afir­mació de Tezka no es deu al fet que Tezuka aban­donés la família, sinó que va dedi­car tota la seva vida a tre­ba­llar i a fer recerca sobre la seva pro­fessió, que alhora va ser la seva gran passió. “Vaig pas­sar la meva infància veient com el pare no parava mai de tre­ba­llar”, explica Tezka.

La mos­tra fa un recull cro­nològic de tota la seva car­rera. Tezuka, nas­cut l’any 1928, va tenir uns començaments mar­cats per la post­guerra de la Segona Guerra Mun­dial. El manga va repre­sen­tar una mena d’esca­patòria dels mals moments que es vivien, tot i que en certa manera hi havia una certa influència del que havia pas­sat. El seu per­so­natge més cèlebre, Astro­boy, era un nen robot amb un cor que es nodria d’ener­gia nuclear.

Tezka va optar per dife­ren­ciar-se del nom del seu pare per tenir una car­rera pròpia. El seu cinema s’ins­criu en el gènere fantàstic i, de fet, fa un parell d’anys un dels seus pri­mers films es va pre­sen­tar a Sit­ges. La seva dar­rera pel·lícula és Bàrbara, adap­tació d’un manga del seu pare. Es tracta de la pri­mera vegada que es porta a la pan­ta­lla un manga de Tezuka amb per­so­nat­ges reals.

A banda de la seva tasca com a direc­tor de cinema, Tezka és també novel·lista. “Fantàstic, però també d’altres gèneres; sem­pre he pres com a referència el fet que el meu pare va fer mol­tes coses i dife­rents.”

Tezuka i Dis­ney

El tren­ca­ment de Tezuka amb la imatge gràfica del seu país i del manga més rudi­men­tari es va pro­duir per la influència del còmic i de l’ani­mació occi­den­tal, sobre­tot de Dis­ney, que va ser una de les seves grans referències. De fet els ulls grans amb els quals iden­ti­fi­quem el còmic japonès pro­ve­nen del fet que Tezuka els va incor­po­rar i de retruc es va implan­tar en el còmic del seu país. També la influència de Dis­ney a Tekuka es detecta en la sem­blança de la Prin­cesa Caba­llero amb la Blan­ca­neu.

Però la influència entre Dis­ney i Tezuka va ser de doble direcció. Molts anys abans de la cre­ació del Rei lleó, la sèrie d’ani­mació Kimba, el rei blanc ja per­fi­lava uns per­so­nat­ges que anys després reproduïa amb força coin­cidències la pro­ducció de Dis­ney. Es va par­lar de plagi, però en memòria de Tezuka, ja mort ales­ho­res, no es va denun­ciar el cas per tot allò que de fons d’ins­pi­ració havia tin­gut Tezuka de Dis­ney.

La mos­tra pre­senta pàgines ori­gi­nals del còmic Kimba i també pla­nes de La Prin­cesa Caba­llero i d’Adolf, una obra de madu­resa que comença en el Jocs Olímpics de Berlín.

La mos­tra , produïda per Fico­mic, és fruit de la col·labo­ració del MNAC, el Saló d’Angu­lema i Tezuca Pro­duc­ti­ons.