La manipulació sofisticada

A l’esce­nari tot està pre­pa­rat per un inter­ro­ga­tori. Una cel·la d’aires futu­ris­tes, una cadira, llum i una càmera per gra­var un diàleg estrany, absurd. A ulls de l’espec­ta­dor i del detin­gut, un noi d’una ciu­tat de províncies, Podolsk, que no ofe­reix gaire atrac­tius. L’apa­rició d’una dona, uni­for­mada i calçant uns llam­pants talons d’agu­lla ver­mells, la capi­tana, ens expli­quen que tindrà un paper cab­dal en un inter­ro­ga­tori en el qual el detin­gut farà el que li manen, com ara ballar i taral·lejar melo­dies i dan­ses pue­rils. Hi ha la humi­li­ació però sobre­tot la capa­ci­tat que tenen els altres, en aquest cas uns poli­cies, uns buròcra­tes, uns fun­ci­o­na­ris, l’Estat i, per tant, el poder, de mani­pu­lació, d’influir en el pen­sa­ment. És molt sub­til, molt psi­cològic, i en aquest sen­tit tant el ter­ror que hom sent davant d’una situ­ació d’infe­ri­o­ri­tat i en la qual no té el con­trol com les eines que té el poder, en aquest cas un dis­curs intel·lec­tual per convèncer el detin­gut, no aca­ben d’arti­cu­lar-se com a motor de l’obra que el direc­tor lituà Oska­ras Kor­su­no­vas va estre­nar dis­sabte al fes­ti­val Tem­po­rada Alta al Tea­tre de Salt.

Basada en un text de l’escrip­tor rus Dmitry Dani­lov , reco­ne­gut pels seus arti­cles periodístics, vol ser una reflexió sobre els nous mètodes de mani­pu­lació i de pro­pa­ganda en la Rússia de Putin. Ningú pensa que hi ha una única veri­tat, diu Kor­su­no­vas, sinó que la rea­li­tat desit­jada s’imposa a través de for­mes cul­tu­rals, jocs sofis­ti­cats i cre­a­tius. Així, a la comis­sa­ria no passa res d’espe­cial, ni entre els espec­ta­dors. Perquè si la peça de Dani­lov des­taca pel sub­text, no es per­cep en l’obra de Kor­su­no­vas.

L’home de Podolsk, his­to­ri­a­dor, edi­tor d’un diari, divor­ciat, que viu amb la mare, amb una vida grisa, que somia viure a Ams­ter­dam, sig­narà un paper que el farà lliure, con­vençut que la vida desit­jada és la de Podolsk.