Música per al confinament

La situ­ació actual els impe­deix fer con­certs, però tam­poc estan dis­po­sats a pas­sar el seu temps de con­fi­na­ment només mirant sèries de Net­flix, sinó que volen rei­vin­di­car un cop més la funció d’acom­pa­nya­ment que pot tenir la música en moments de tanta incer­tesa com aquests. Cesk Frei­xas, can­tau­tor de Sant Pere de Riu­de­bit­lles, pen­java diven­dres a la nit a les xar­xes una cançó escrita amb l’objec­tiu de “fer habi­ta­ble aquest moment de dub­tes i tris­te­ses que vivim”: Tot això sor­tirà bé. “Sé que les cançons no sal­ven, cal guar­dar els que sí que ho fan, les per­so­nes que tre­ba­llen dins i fora d’hos­pi­tals. Som petits i vul­ne­ra­bles; on no arri­ben abraçades jo t’allargo la mirada”, canta Frei­xas, amb la gui­tarra, men­tre lle­geix a l’ordi­na­dor la lle­tra d’aquesta cançó tot just sor­tida del forn.

Un dels seus grans herois, l’uru­guaià Jorge Drex­ler, ja va ser, de fet, un dels pri­mers músics a escriure una cançó ins­pi­rada en el coro­na­vi­rus. La va publi­car dijous, just quan li aca­ben de can­cel·lar uns con­certs a Costa Rica, i s’ano­mena Codo a codo. “Jo m’enfronto a aques­tes angoi­xes escri­vint i aga­fant una gui­tarra”, pro­cla­mava el músic a les xar­xes.

Diven­dres, d’altra banda, el can­taor valencià Miquel Gil es des­per­tava amb una pro­posta: “Amb tant de bolo suspès, estic avor­rit com una serp en un forat... La cosa està molt mala­ment, però, de moment, encara puc pagar-me el wifi. Ens fem tele­com­pa­nyia? Bolos des de casa en stre­a­ming?” Des d’ales­ho­res, el músic de Catar­roja penja cada dia a les xar­xes una cançó.

El Petit de Cal Eril, per la seva banda, que aquest cap de set­mana hau­ria d’haver actuat a Tàrrega i Santa Coloma de Far­ners, no ha pen­jat de moment cap cançó..., però sí un film: Ener­gia fosca, la pel·lícula. “Fa uns mesos que ho teníem a punt, però no trobàvem el moment; pot­ser ara teniu temps de donar-hi una ullada i ens dis­treu de tot ple­gat”, afir­mava diu­menge Joan Pons, ànima del grup, que en aquest pro­jecte posa imat­ges als 26 minuts que dura el seu últim disc d’estudi. Així mateix, el grup oso­nenc Obe­ses va estre­nar en stre­a­ming un con­cert pro­ta­go­nit­zat per la Cobla Berga Jove el febrer pas­sat al Tea­tre Audi­tori Sant Cugat, i a la vegada recor­dava també l’actu­a­li­tat que ha aca­bat adqui­rint una de les seves velles cançons: Virus. Més acci­ons: el pia­nista britànic James Rho­des va com­par­tir en obert el seu lli­bre Ins­tru­men­tal; Ara Malikian, con­fi­nat a casa amb el seu fill, va rega­lar uns ins­tants vir­tu­als del seu pro­digiós violí; el valencià Andreu Valor va des­ta­par la seva pri­mera cançó escrita en dies de qua­ran­tena, Llàgri­mes al mar; Pau Ser­ra­sol­sas, del grup Ginestà, rea­dap­tava en clau d’actu­a­li­tat, i amb algun bocí humorístic, el Ben­vol­gut de Manel, i Sílvia Pérez Cruz va fer ahir al ves­pre un con­cert en stre­a­ming amb esce­no­gra­fia... de la seva filla.

I, davant d’aquest nou para­digma, diver­sos fes­ti­vals: el Cua­ren­tena Fest (des d’ahir i fins al dia 27 via Tumblr, amb actu­a­ci­ons d’El Petit de Cal Eril, Pavvla, Evrip­dis & His Tra­ge­dies i The Crab Apples, i la pos­si­bi­li­tat de con­tri­buir-hi econòmica­ment via Pay­Pal), el Yo Me Quedo en Casa Fes­ti­val (que s’ha cele­brat aquest cap de set­mana amb la presència vir­tual d’artis­tes de gran renom mediàtic com Alfred Gar­cia, Rozalén i Nil Moli­ner) i l’Espe­ran­zah a Casa (impul­sat via Ins­ta­gram pels res­pon­sa­bles d’aquest fes­ti­val del Prat de Llo­bre­gat i que, ahir, va començar amb l’actu­ació de Raquel Lúa). Fer con­certs per inter­net sense remu­ne­rar els músics, com el que farà, també, el can­tau­tor madri­leny Ismael Ser­rano avui a les 20 h via Face­book i Ins­ta­gram, és una acció, tan­ma­teix, posada en dubte per enti­tats com ara el Sin­di­cat de Músics Acti­vis­tes de Cata­lu­nya.