“La clau és llevar-se com més tard millor, a les onze o a les dotze”

La meva rutina en aquest con­fi­na­ment és una mica estra­nya. La clau, crec, és lle­var-se com més tard millor, cap a les onze o a les dotze. Si et des­pis­tes, ja és hora de dinar. Dino i, a la tarda, intento posar-me a fer música. Aquests dar­rers dies, per cert, estic molt cre­a­tiu i m’estan sor­tint força coses. Passo les tar­des, doncs, fent música o amb els col·legues, jugant a la play o par­lant. Després ja és hora de sopar, mires una pel·lícula i ja és de nit. I... un dia menys. Així, fins que ens diguin que podem sor­tir.