Patrimoni

Història

Remences empoderats

El doctor en història de la UdG Lluís Sales Favà, premiat per la tesi de morositat i crèdit en el segle XIV a la baronia de Llagostera

S’hi destaca “l’autonomia” de la pagesia servil

Explica el doc­tor en Història (2019) de la UdG Lluís Sales Favà que ha pogut recons­truir “la petita història d’una vila petita com Cal­des de Mala­ve­lla que, segu­ra­ment, després de la pesta negra no pas­sava dels 500 habi­tants” gràcies a tenir “fonts bas­tant excep­ci­o­nals”. La seva tesi, Crèdit i moro­si­tat a la Cata­lu­nya del segle XIV. El cas de la baro­nia de Lla­gos­tera, que ha gua­nyat el 1r premi His­coar a la millor tesi sobre la Corona d’Aragó, és “un tre­ball de micro­història, de mirar el ter­ri­tori a petita escala, no a par­tir d’una anècdota con­creta o un cas, sinó enten­dre l’entra­mat de rela­ci­ons en el pas­sat”, explica l’inves­ti­ga­dor, que actu­al­ment tre­ba­lla al King’s College de Lon­dres en el marc d’un pro­jecte de recerca sobre pro­ducció, comerç i con­sum de cera i de mel a l’Europa baix­me­di­e­val per “traçar una història econòmica euro­pea”.

Espe­ci­a­lit­zat en l’estudi del crèdit pri­vat i la moro­si­tat en con­tex­tos rurals durant la baixa edat mit­jana, i en relació a la tesi pre­mi­ada, Sales Favà remarca el fet d’haver tre­ba­llat amb docu­men­tació inèdita ema­nada de les corts juris­dic­ci­o­nals locals d’àmbit civil per des­criure els meca­nis­mes a través de què es per­se­guien els impa­ga­ments, sos­te­nint-se així el mer­cat del crèdit.

Pre­ser­vació excep­ci­o­nal

Lluís Sales Fava des­taca que el volum docu­men­tal dels segles XIII i XIV­que es guarda a l’Arxiu Històric de Girona i als arxius de les comar­ques giro­ni­nes en gene­ral fa que sigui un “cas sense parangó a l’Occi­dent euro­peu”, jun­ta­ment amb alguns casos, espe­ci­fica, a la Tos­cana i la Pro­vença. Aquest volum docu­men­tal de regis­tres nota­ri­als i de lli­bres de cort li ha permès fer aquesta petita història. Per què aquesta excep­ci­o­na­li­tat? Entre d’altres, explica, hi ha la cul­tura de l’escrit, molt impor­tant a Cata­lu­nya fins al segle XIX, quan “es freqüentava cal notari per a tot tipus de transac­ci­ons”.

En el cas de la baro­nia de Lla­gos­tera, un ter­ri­tori ampli que abas­tava els actu­als muni­ci­pis de Cal­des de Mala­ve­lla, Cassà de la Selva i Lla­gos­tera, Tossa i Llo­ret, sota el domini d’Ot de Mont­cada, remarca com, tot i un con­text de crisi demogràfica i epidèmica, amb la pesta negra del 1348, “la page­sia ser­vil, els remen­ces tenien prou recur­sos econòmics per superar les èpoques de crisi”. I posa d’exem­ple com, empe­sos per seque­res per­sis­tents i males colli­tes, reo­ri­en­ten la pro­ducció dels masos cap a espècies més resis­tents; d’aquí l’aug­ment nota­ble del volum de ramats de cabres. Així, de la seva tesi es reforça la idea que “els page­sos, mal­grats les obli­ga­ci­ons feu­dals i ser­vi­tud envers els senyors, tenien un marge d’auto­no­mia”. “És una page­sia que interac­tua amb una justícia que no era massa agres­siva i amb la cort per defen­sar els seus interes­sos econòmics i a què se li per­met endeu­tar-se i un cert nivell de moro­si­tat, a més de diver­si­fi­car les seves inver­si­ons en època de crisi”, con­clou.

De l’estudi d’aquesta micro­història podem bus­car con­ne­xi­ons amb el pre­sent? Lluís Sales Fava posa en dubte la visió de la història “que sem­pre hem millo­rat” i, en tot cas, la tesi con­tri­bu­eix a “des­pu­llar els pre­ju­di­cis” que tenim sobre l’època medi­e­val, que són “llocs comuns i cre­a­ci­ons cul­tu­rals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia