Música

Llach torna a Verges

El poble natal de Lluís Llach rebrà tot el seu llegat artístic i cultural, i exposarà la mostra multisensorial ‘Lluís Llach. Com un arbre nu’ a l’edifici de Can Punton

El llegat de Llach inclou discos, instruments, cartes personals, fotos, cartells i la seva biblioteca

Lluís Llach va néixer al poble baix-empor­danès de Ver­ges el 1948 i, tot i que fa anys que no hi té la seva pri­mera residència, sem­pre ha man­tin­gut una relació intensa amb la seva loca­li­tat natal, que el va nome­nar fill pre­di­lecte el 2013. La seva infan­tesa a Ver­ges li va ins­pi­rar un dels seus dis­cos més per­so­nals, Ver­ges 50 (1980), l’àlbum que con­te­nia País petit, i durant uns anys hi va arri­bar a diri­gir la pro­cessó del dijous sant, amb la cèlebre dansa de la mort. I va ser a Ver­ges on Llach va ofe­rir els seus dos últims con­certs, el març del 2007. Ver­ges i Llach han estat ínti­ma­ment vin­cu­lats. I ara, més.

Lluís Llach ha deci­dit donar al poble de Ver­ges tota la seva herència cul­tu­ral i artística, per retor­nar al poble tot el que li ha donat. “Al llarg de la meva car­rera, he vol­tat més que un moli­net i he neces­si­tat sem­pre fixar les arrels, sen­tir-me a casa i tenir el meu refugi. I el poble de Ver­ges sem­pre ha estat el meu amor par­ti­cu­lar”, diu Llach. El músic i ara també novel·lista ha començat ja a lliu­rar a l’Ajun­ta­ment de Ver­ges aquest lle­gat cul­tu­ral i artístic, que inclou ins­tru­ments, dis­cos i maque­tes, car­tes per­so­nals, car­tells, foto­gra­fies i, entre mol­tes altres coses, la seva bibli­o­teca, com ha con­fir­mat l’alcalde de Ver­ges, Ignasi Saba­ter.

De fet, al Cen­tre de Visi­tants Ver­ges 50 , que es troba als bai­xos de l’edi­fici de Can Pun­ton –una casa del segle XIX que havia estat pro­pi­e­tat de l’advo­cat i líder fede­ral Lluís Albert, pare de l’escrip­tora Cate­rina Albert, i que l’any 1985 va pas­sar a mans de l’Ajun­ta­ment–, ja es pot veure el pri­mer piano que va tenir Llach, entre altres ele­ments rela­ci­o­nats amb el músic, que, jun­ta­ment amb la dansa de la mort, és un dels grans al·lici­ents per al visi­tant de Ver­ges. Ara també s’ha fet públic que l’expo­sició Lluís Llach. Com un arbre nu, que s’ha pogut veure aquest any a l’Arts Santa Mònica de Bar­ce­lona, amb un gran èxit de públic, s’ins­tal·larà defi­ni­ti­va­ment als bai­xos de Can Pun­ton, pos­si­ble­ment a finals del 2021. L’expo­sició va ser una ini­ci­a­tiva del Grup Ender­rock, comis­sa­ri­ada pel direc­tor escènic Lluís Danés i orga­nit­zada pel Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, i està plan­te­jada com “un viatge mul­ti­sen­so­rial a través de les cançons de Lluís Llach”.

L’acord entre el Depar­ta­ment de Cul­tura i l’Ajun­ta­ment per por­tar l’expo­sició a Ver­ges es va for­ma­lit­zar a finals de setem­bre en un acte a l’Arts Santa Mònica, coin­ci­dint amb l’últim dia de l’expo­sició a Bar­ce­lona, en què van par­ti­ci­par la con­se­llera de Cul­tura, Àngels Ponsa; l’alcalde de Ver­ges; Lluís Danés; el direc­tor del Grup Ender­rock, Lluís Gen­drau, i el mateix Lluís Llach, que segons Saba­ter està molt il·lusi­o­nat amb tot aquest pro­jecte, que pre­ser­varà el seu lle­gat allà on va començar tot.

Lluís Danés, que també està molt vin­cu­lat a Ver­ges a través de Llach i del seu tre­ball con­junt en la dansa de la mort, s’encar­re­garà d’adap­tar l’expo­sició –que ja es troba a Ver­ges, “empa­que­tada”– a l’espai dels bai­xos de Can Pun­ton. La mos­tra no està plan­te­jada com un recor­re­gut cro­nològic a través de la vida i l’obra de Llach, sinó que con­vida el visi­tant a endin­sar-se en els pai­sat­ges simbòlics que han for­mat l’ima­gi­nari que ha anat cre­ant Llach amb les seves cançons.

La ins­tal·lació de l’expo­sició a Ver­ges serà el pri­mer pas per tirar enda­vant un pro­jecte més ambiciós: la cre­ació a Can Pun­ton –un gran edi­fici que té tres pisos més, a part de la planta baixa– d’un cen­tre de docu­men­tació sobre Lluís Llach i la Nova Cançó –però també sobre la dansa de la mort–, a par­tir del mate­rial que està lliu­rant el músic. “Per posar en marxa la reforma de l’espai, ja tenim una sub­venció de la Dipu­tació de Girona i rebrem el suport de l’àrea de Patri­moni Cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat, a part dels fons muni­ci­pals”, explica l’alcalde, que con­si­dera que tenien “un deute amb Llach”, i ara s’està com­pen­sant amb el que la con­se­llera va ano­me­nar “un acte de justícia”. Recent­ment, el pre­si­dent Torra també va pro­po­sar Llach perquè rebi la meda­lla d’or de la Gene­ra­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.