Arts escèniques

Un teatre amb la gent

La futura directora del Teatre Nacional, Carme Portaceli, va presentar ahir el seu projecte artístic per al 2021-27, amb conceptes com ara servei públic i hospitalitat

El TNC vol obrir-se més a la resta dels Països Catalans, de l’Estat espanyol i d’Europa

Cinc mesos després d’haver estat nome­nada nova direc­tora artística del Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya, càrrec en què aga­farà el relleu de Xavier Albertí el juliol vinent, Carme Por­ta­celi (València, 1957) va pre­sen­tar ahir el seu pro­jecte artístic per al període que ini­ci­al­ment té adju­di­cat, el 2021-2027. “Dubtàvem de si havíem de pre­sen­tar ara les línies clau del pro­jecte. Però vam deci­dir que calia fer-ho, perquè tots cre­iem en el futur i tre­ba­llem amb aquesta pers­pec­tiva”, va dir Por­ta­celi en una roda de premsa telemàtica, des de la Sala Gran del TNC, acom­pa­nyada per la con­se­llera de Cul­tura, Àngels Ponsa, que va pro­lo­gar la pre­sen­tació de la nova direc­tora defen­sant un cop més l’essen­ci­a­li­tat de la cul­tura i, per tant, l’asso­li­ment d’un “finançament digne”, amb la pers­pec­tiva de poder-hi inver­tir aviat el 2% dels pres­su­pos­tos gene­rals. “El TNC té unes fun­ci­ons i uns com­pro­mi­sos ine­lu­di­bles en un país com el nos­tre”, va afe­gir Ponsa.

“Quin és el paper de la cul­tura, espe­ci­al­ment en un moment tan com­pli­cat com l’actual?”, va ser la pre­gunta que va plan­te­jar Por­ta­celi per intro­duir la pre­sen­tació del seu pro­jecte. “Les arts escèniques han ser­vit sem­pre per inten­tar com­pren­dre la nos­tra essència: els nos­tres anhels, pors, ale­gries, angoi­xes... En un espai públic com aquest hem de posar sobre la taula aquests temes fona­men­tals i hem de donar il·lusió, con­fiança i espe­rança a la soci­e­tat.”

“Ser con­tem­po­rani és estar amb la gent”, va dir Carme Por­ta­celi, citant l’escrip­tor i direc­tor de tea­tre valencià José Monleón (1927-2016). Amb aquesta pers­pec­tiva, la nova direc­tora té clar que “un espai públic com el TNC ha de ser un tea­tre per a tot­hom, un lloc de tro­bada per a un públic encara molt més ampli que el que tenim actu­al­ment, amb l’hos­pi­ta­li­tat com a línia de con­ducta”. “Com ho farem?”, va plan­te­jar Por­ta­celi. “Fent una pro­gra­mació de qua­li­tat, amb els millors cre­a­dors i cre­a­do­res del país; una pro­gra­mació paritària i diversa, perquè diversa és la nos­tra soci­e­tat”, va acla­rir, afe­gint-hi també l’aposta per la cre­ació d’obra nova, els nous llen­guat­ges escènics, la cura del patri­moni cul­tu­ral i el diàleg amb altres tea­tres i com­pa­nyies de la resta d’Europa i del món.

Con­so­li­dació i expansió

Por­ta­celi va dir també que aquest és un moment de “con­so­li­dació i expansió per al TNC, per totes les coses bones que han pas­sat abans, en totes les eta­pes i amb tots els direc­tors ante­ri­ors”, un lle­gat al qual vol donar con­tinuïtat amb un pro­jecte que, com va remar­car, està en total sin­to­nia amb el con­tracte pro­grama que regeix el TNC. Por­ta­celi fa seva la missió que té adju­di­cada ins­ti­tu­ci­o­nal­ment el Tea­tre Naci­o­nal: “El TNC ha de fer créixer les arts escèniques amb un alt nivell d’excel·lència i de qua­li­tat artística per apro­par-les a la ciu­ta­da­nia, i ha de por­tar a terme aquest encàrrec tot vet­llant per l’interès cul­tu­ral, artístic i social del seu pro­grama, i això per damunt del seu interès econòmic, de les lleis de mer­cat i de qual­se­vol altra ser­vi­tud que pugui con­di­ci­o­nar-lo.”

Qua­tre àmbits d’acció

Por­ta­celi va par­lar dels qua­tre àmbits d’acció del TNC: Bar­ce­lona i l’àrea metro­po­li­tana; els ter­ri­to­ris de parla cata­lana; Europa, inclòs l’Estat espa­nyol, i l’Amèrica Lla­tina.

Sobre Bar­ce­lona va dir que “des de la plaça de les Arts, el TNC ha de ser una porta d’entrada i de sor­tida al món, oberta a nous artis­tes i llen­guat­ges i també a nous públics, habi­tu­al­ment més joves”. En aquesta línia, va par­lar també d’apro­par-se als bar­ris i de “tren­car les bar­re­res entre alta i baixa cul­tura”, amb pro­pos­tes de hip-hop i slam poetry i el pro­jecte ZIP (“per com­pri­mit”) de nova cre­ació: un cicle anual amb deu pro­pos­tes en sis dies que ocu­pa­ran tots els espais del tea­tre en funció de les seves neces­si­tats artísti­ques, i que coin­ci­dirà amb la tro­bada a la ciu­tat de l’asso­ci­ació inter­na­ci­o­nal de joves espec­ta­dors Young Per­for­ming Arts Lovers .

Pel que fa als ter­ri­to­ris de parla cata­lana, Por­ta­celi té molt clar que “la N de Naci­o­nal s’ha de mar­car de manera impor­tant” i que el TNC ha de ser un tea­tre per a tot el país, també a través de les seves gires, amb la pos­si­bi­li­tat de fer també alguna estrena en una altra loca­li­tat. A més, vol poten­ciar una xarxa esta­ble de col·labo­ració i inter­canvi amb el País Valencià, les illes Bale­ars i la Cata­lu­nya del Nord.

El TNC vol obrir-se més a la resta d’Europa, lide­rant el pro­jecte Between Lands, amb la impli­cació de tea­tres de sis països per refle­xi­o­nar sobre la democràcia i el paper que hi té la cul­tura, a par­tir de l’escrip­tura d’una obra col·lec­tiva entre tres auto­res i tres autors, i altres pro­jec­tes com ara la cre­ació d’una bibli­o­teca euro­pea de la democràcia. A més, el TNC vol poten­ciar que les obres arri­bin, sub­ti­tu­la­des en cas­tellà, a tea­tres i fes­ti­vals de l’Estat espa­nyol i l’Amèrica Lla­tina.

Cen­tre de pen­sa­ment

Por­ta­celi pro­posa que cada tem­po­rada tin­gui una temàtica trans­ver­sal que per­meti arti­cu­lar la pro­gra­mació i les acti­vi­tats paral·leles que han de con­ver­tir el TNC no només en un espai d’exhi­bició, sinó també en un “cen­tre de pen­sa­ment” on es pugui refle­xi­o­nar sobre filo­so­fia, femi­nisme, etc. També hi ha pre­vis­tes expo­si­ci­ons i ins­tal·laci­ons d’artis­tes.

El reper­tori català con­ti­nuarà sent un dels eixos ver­te­bra­dors del TNC, com­bi­nant la recerca i posada al dia d’obres del reper­tori històric amb l’auto­ria con­tem­porània, sense obli­dar tam­poc el com­promís de pro­gra­mar tex­tos del reper­tori inter­na­ci­o­nal, ente­nent sem­pre que “reper­tori” no és equi­va­lent a autors morts. També es vol por­tar tea­tre d’altres lati­tuds, com ara tota la conca Medi­terrània (Del món al TNC), pro­duir tex­tos d’autors i auto­res del país (3D auto­ria cata­lana d’avui), aco­llir cada tem­po­rada tres com­pa­nyies resi­dents, acom­pa­nyar direc­tors i direc­to­res joves perquè puguin fer el salt a la Sala Gran (Impuls), o seguir poten­ci­ant els enre­gis­tra­ments de fun­ci­ons, una medi­a­teca acces­si­ble a tot­hom i el depar­ta­ment edu­ca­tiu, “un dels més impor­tants que hi ha a Europa”, segons Por­ta­celi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.