Magnificar el Tapís

Les espe­ci­a­lis­tes del Museu del Tèxtil de Ter­rassa pro­ce­dien ahir, a les sis de la tarda, a tras­lla­dar el Tapís de la Cre­ació, de la sala estreta, un cul-de-sac, on fins ara estava anxo­vada la peça prin­ci­pal del Museu Tre­sor de la Cate­dral de Girona, a un espai més gran, on el bro­dat romànic i amb “tant mag­ne­tisme”, com la va defi­nir el direc­tor del museu, Joan Piña, que­darà expo­sada per ser con­tem­plada amb ple­ni­tud. La ins­tal·lació de la joia de la col·lecció al seu nou espai, uns cinc metres físics però que ho can­vien tot, era una de les ope­ra­ci­ons més deli­ca­des de les obres de reno­vació inte­gral del Museu Tre­sor amb les quals s’ha vol­gut “dig­ni­fi­car” l’equi­pa­ment i remar­car-ne el valor a escala inter­na­ci­o­nal. Piña lamen­tava que, tot i tenir peces d’excel·lència, “és un museu que passa des­a­per­ce­but”. Aquest matí hi haurà un altre moment crític: amb l’ajuda d’una grua des del pas­seig Arqueològic, s’entrarà a través d’una de les fines­tres de la nova sala del Tapís el vidre de 6 metres d’alçària per 3,5 d’amplada que l’ha de pre­ser­var.

Millo­rar la visita, també en ter­mes d’acces­si­bi­li­tat i de segu­re­tat, al Tapís de la Cre­ació, ha estat la idea entorn de la qual s’ha con­ce­but la reforma com­pleta del Museu Tre­sor i alhora un nou dis­curs muse­ogràfic. Aquesta nova nar­ració, segons des­taca el direc­tor del Museu Tre­sor, Joan Piña, ha com­por­tat remoure totes les peces de la col·lecció. S’ha optat, segons des­taca Piña, per apos­tar per la tendència muse­ogràfica actual del “menys és més”. Així, de la vui­tan­tena de peces que hi havia, se n’expo­sen unes qua­ranta, esco­lli­des les “més repre­sen­ta­ti­ves del patri­moni cate­dra­lici”. També s’han reno­vat les sales de dipòsit on es cus­to­dien més de 1.300 peces, que ara es cata­lo­ga­ran en for­mat vir­tual.

El museu refor­mu­lat dis­posa d’una sala vestíbul més noble que ha fet tras­lla­dar la botiga, gua­nyant així en espai. La pri­mera sala estarà dedi­cada a la cate­dral romànica que expo­sarà la col·lecció d’arque­tes, amb la prin­ci­pal, l’arqueta d’Hixam, però també peces de la com­tessa Ermes­senda. El pro­ta­go­nista d’aquesta sala serà el manus­crit del Bea­tus. La segona sala, seguint el recor­re­gut històric de la cate­dral, se cen­trarà en la gòtica actual. El patri­moni que s’hi llu­eix és pictòric, amb dife­rents tau­les, i d’orfe­bre­ria, amb creus pro­ces­si­o­nals i la custòdia de Cor­pus. Tanca el dis­curs d’aquesta segona sala el retaule de Santa Helena, la pri­mera peça renai­xen­tista de tota la península Ibèrica i que, recalca Piña, “ser­veix molt bé de clo­enda”. El pro­ta­go­nista d’aquesta segona sala és, però, l’escul­tura de Sant Car­le­many. La ter­cera sala és la monogràfica del Tapís. Un audi­o­vi­sual que n’explica la història com­ple­menta de forma didàctica la visita. “El que volem és acon­se­guir un pri­mer impacte ini­cial, i un cop s’hagi visi­o­nat l’audi­o­vi­sual es pugui veure el Tapís no només com a peça estètica sinó sabent-ne l’art i sig­ni­fi­cat”, des­taca Piña. El museu ha gua­nyat una sala, que abans era un magat­zem, inclosa a la torre Cornèlia, i que ha de ser­vir de cire­reta de la visita. S’hi mos­tra­ran peces rela­ci­o­na­des amb el culte i l’aixo­var litúrgic. “És una sala tre­sor per lluir el patri­moni cate­dra­lici, des de fron­tals d’altar, cal­zes o bàculs de bis­bes.”