Trencant etiquetes

L’estiu pas­sat, quan molts grups del seu nivell esta­ven encara ate­mo­rits pel recent con­fi­na­ment i no sabien si era pru­dent tor­nar a la car­re­tera, Eva i Juan, o sigui, Ama­ral, van deci­dir apar­car la gira de pre­sen­tació del seu últim disc, Salto al color, publi­cat el setem­bre del 2019, però no que­dar-se a casa. I van fer una gira tots dos sols, molt apro­pi­a­da­ment titu­lada Eva y Juan en acústico. I aquest estiu, Ama­ral ha reac­ti­vat la gira de Salto al color, amb tota la banda, però man­te­nint encara com a alter­na­tiva el for­mat acústic, com a duet o també amb banda. Per exem­ple, aquesta set­mana ofe­ri­ran tres con­certs a Cata­lu­nya: els dos pri­mers, demà dijous al Fes­ti­val Jar­dins Ter­ra­mar de Sit­ges; diven­dres, al Sons del Món de la Ciu­ta­de­lla de Roses, amb banda, i diu­menge, a l’ Arts d’Estiu de Pineda de Mar, en for­mat acústic amb grup. D’això se’n diu capa­ci­tat d’adap­tació.

“L’any pas­sat vam reac­ci­o­nar força aviat, perquè teníem amics que ens esta­ven dient com ana­ven les coses ja abans que el virus arribés a Espa­nya. Vam haver d’ajor­nar con­certs, perquè també pensàvem que tri­garíem molt més a tor­nar a sor­tir de gira, però quan vam veure que ja era més o menys pos­si­ble fer-ho, vam deci­dir fer con­certs acústics com a duet, amb les cançons reduïdes a la mínima expressió, només amb gui­tar­res i loops, tot i que veníem de fer un disc molt ela­bo­rat. I la veri­tat és que va ser una experiència molt enri­qui­dora”, explica Juan Aguirre, que va conèixer Eva Ama­ral el 1992 en un bar de Sara­gossa. Des del 1998 han publi­cat vuit dis­cos d’estudi, han reu­nit un bon gra­pat d’èxits i cançons memo­ra­bles i han fet cen­te­nars d’actu­a­ci­ons. “El fet d’actuar tots dos sols no era nou per a nosal­tres: sem­pre hem tocat per a emis­so­res de ràdio o hem fet altres con­certs mini­ma­lis­tes en llocs tan sin­gu­lars com el Museu del Prado”, acla­reix Aguirre.

En aquesta nova gira, però, tor­nen a ser sis: Tomás Virgós, teclats; Ricardo Este­ban, baix; Álex Moreno, bate­ria i per­cussió; Laura Rubio, cors, i evi­dent­ment Eva i Juan. “Tot està molt sin­cro­nit­zat amb la part visual, però nosal­tres sem­pre ente­nem els con­certs com una cosa viva, perquè la música neix en el moment, encara que hi hagi una certa pla­ni­fi­cació.”

L’any pas­sat, Ama­ral va gra­var un sin­gle amb Estopa (Des­per­tar) i va col·labo­rar en la cançó Tele­techo, de Cala Vento. Tres duets molt dife­rents, que apa­rent­ment for­men part d’uni­ver­sos musi­cals paral·lels. “Fem aquest tipus de col·labo­ra­ci­ons per amis­tat o per admi­ració, sense pen­sar en res més, i encara menys en eti­que­tes com ara mains­tream i indie. Les eti­que­tes només ser­vei­xen per clas­si­fi­car la música a Spo­tify o en una botiga de dis­cos, però més enllà d’això les eti­que­tes hi són per tren­car-les o per no fer-ne cas”, explica Juan, reco­ne­gut melòman, per al qual no hi ha fron­te­res, i menys ara amb les noves tec­no­lo­gies: “La revo­lució digi­tal ha acon­se­guit que, amb un toc de ratolí, puguis pas­sar direc­ta­ment d’Eddie Coch­ran a Cari­bou. A par­tir d’aquí, qual­se­vol com­par­ti­men­tació i qual­se­vol pre­ju­dici es fa miques. Jo crec que aquesta dècada es recor­darà perquè tot és pos­si­ble, musi­cal­ment par­lant: tot són eines al ser­vei de l’expressió.” I men­tre con­ti­nuen la gira, que aca­barà el 17 de desem­bre a Sara­gossa, Eva i Juan van com­po­nent i gra­vant en ruta cançons per al seu pro­per disc .