Catana catalana
El Torneig de Dramatúrgia amplia el seu ressò, fent-se valer com un actiu potent del teatre de casa
El Torneig de Dramatúrgia demostra la vitalitat de l’autoria a Catalunya. Paral·lelament als 11 anys d’aquesta acció quasi lúdica, s’ha anat veient com també l’autoria contemporània ha anat ocupant més preponderància en la programació del Temporada Alta. Ha estat un camí paral·lel, explica el director adjunt del festival Narcís Puig. Oskaras Korsunovas aplaudia el nivell del repartiment actoral fa uns dies. Alhora, la vitalitat de les autories va eixamplant trajectòries professionals amb traduccions arreu d’Europa. Si el logotip d’enguany ensenya dos personatges amb llargues espases, es pot constatar que l’autoria és una arma que ajuda a situar Catalunya al món.
El dramaturg i director Jordi Casanovas i el Temporada Alta es van atrevir, fa 11 anys, a plantejar un joc que fes competir vuit autors de generacions ben diferents. Era un invent de lectures dramatitzades que, pensaven des del festival, tindria ressò només entre els més fidels al teatre. No hi havia cap intenció de repetir. La veritat és que, avui, és de les sessions que exhaureixen abans les localitats. Al públic, el diverteix escoltar dues peces i votar per classificar la millor per a la següent fase. Aquest any es repetirà poder seguir les obres retransmeses per un canal de vídeo tancat que resol el problema de falta d’aforament a La Planeta i que ha despertat un nou atractiu: hi ha usuaris que comenten en directe cada text, com si fos un capítol de Crims per Twitter.
Yago Alonso, Carmen Marfà, Bàrbara Mestanza, Bernat Molina, Oriol Morales i Pujolar, Begoña Tena, Albert Tola i Aina Tur són les vuit firmes que competiran en unes eliminatòries que comencen el 18 d’octubre i es tanquen amb la final del 13 de desembre. En 11 anys, no han canviat les bases del torneig(el primer premi és un àpat a Can Roca): un text de 40 minuts per a dos intèrprets i en una situació que els canviarà la vida per sempre. La simplicitat ha permès que el joc tingui rèpliques en altres latituds com ara a les Balears, València, Madrid i Buenos Aires, i es va parlar fins i tot de fer-ho a Colòmbia. La Fundació SGAE dona suport a la iniciativa del Temporada Alta, des de fa quatre anys. Com a curiositat Alonso i Marfà (que fins ara han escrit Ovelles i Instruccions per enterrar un pare conjuntament) competeixen per separat. Només es podrien trobar en una hipotètica final. Mestanza lamenta que l’autoria es vegi massa sotmesa a tensió per la precarietat en què s’ha de viure. Efectivament, Tur lamenta que sigui la dramatúrgia (la primera que pensa una història i la darrera a rebre una compensació econòmica pel text, en forma de drets d’autor de les funcions).
A distància
Ahir, a la SGAE, també hi era Juana Dolores. Aquesta actriu, que interpretarà en el festival Massa diva per a un moviment assembleari, ha rodat un curt de 14 minuts (Miss Univers) inspirant-se en un film de Godard i en pensaments del filòsof Georges Bataille sobre la toxicitat de la religió i el treball en les relacions humanes. Per primer cop, l’artista (guanyadora de l’Amadeu Oller de poesia 2020 per Bijuteria) interpreta un personatge que navega entre la reflexió i la bellesa. El programa A distància també inclou una sèrie web de Rodrigo García i un experiment teatral per Zoom de Lagartijas Tiradas al Sol. El director de la companyia, Gabino Rodríguez, decideix que, a patir de llavors, tothom vol que el saludi amb un altre nom: Lázaro és una reflexió provocadora sobre la identitat.