El temple d'August, en dubte
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense creu que la interpretació de la troballa s'ha de fer amb més prudència
la intervenció s'ha realitzat bé, però
que se n'han extret conclusions rotundes massa de pressa
“Arqueologia mediàtica”. Així ha qualificat la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) l'excavació que es va fer al juliol a la nau central de la catedral de Tarragona, que, segons els professionals que la van dirigir, ha permès concloure “amb una probabilitat molt alta” que es tracta de l'espai on al segle I dC es va aixecar el temple en honor a l'emperador August, que va residir a Tàrraco dos anys (26 i 25 aC) i va convertir la ciutat en la capital del món romà. En un breu comunicat que ha penjat a la seva pàgina web, l'associació cultural considera que ha estat precipitat informar públicament de la localització d'aquesta joia arquitectònica, que ha estat buscada durant segles, i es posa en quarantena que realment s'hagi desenterrat un dels enigmàtics focus d'admiració del món romà: “La necessitat de trobar el centre religiós per justificar l'excavació a la catedral ha dut a anunciar ràpidament als mitjans de comunicació la descoberta sensacional. Esperem poder tenir aviat més detalls sobre la seva estructura, la seva datació i els indicis que han portat els investigadors a assenyalar que es tracta del temple dedicat a August i no a cap altra divinitat”. En aquest sentit, els membres de la RSAT afirmen que “és cert que han aparegut murs i uns fragments de marbre romans”, si bé els treuen importància en apuntar que “són com els que es localitzen habitualment en aquesta zona de la ciutat”, i afegeixen: “Malgrat l'eufòria inicial, potser seria interessant reflexionar sobre el veritable resultat de l'actuació i si aquest justificava aixecar el paviment del s. XIV de la catedral”.
Un treball transparent
Aquestes crítiques han estat contestades pels responsables de la troballa, que s'ha definit com a “històrica”, i és fruit d'una investigació impulsada per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), l'Ajuntament de Tarragona i l'arquebisbat. En un missatge penjat a la web de la revista Sapiens, els responsables de l'excavació dissolen la polèmica recordant que des que van iniciar aquesta experiència ja van manifestar la seva voluntat d'explicar l'evolució de l'excavació pas a pas en un bloc. A més, durant tres divendres del mes de juliol els arqueòlegs que han estat al capdavant de l'actuació han atès els periodistes que s'han interessat per la investigació, ja que es creu que mantenir “una actitud mediàtica i transparent” no és negatiu: “Hem utilitzat les tecnologies de la comunicació i de la informació per assolir una arqueologia de proximitat, imprescindible per a la socialització de la nostra tasca i la sensibilització envers el patrimoni i la nostra història. Conèixer ajuda a valorar una feina que es desenvolupa en una ciutat on sovint l'arqueologia que no s'explica s'entén com un entrebanc per al progrés”.
En la mateixa línia s'ha pronunciat la regidora de Patrimoni del consistori, Rosa Rossell, que opina que els integrants de la RSAT “són lliures de dir el que vulguin”, però pensa que s'han aventurat a l'hora de fer aquestes declaracions: “Per a mi, l'opinió que val és la de les persones que han treballat en l'excavació. La troballa, a part, ha estat avalada per molts altres professionals, com per exemple pel reconegut arqueòleg i arquitecte alemany Theodor Hauschild. A més, el temple que s'ha descobert és de vuit columnes i ni tan sols a Roma n'existien dos de tanta magnitud en un mateix radi”.
