No hi ha veritats

“Davant d'una obra petita, hi ha un moment en què t'hi vas apro­pant i va min­vant la teva mag­ni­tud humana. És sem­blant al que passa quan estàs amb un nen i t'ajups per posar-te a la seva altura”, diu l'artista mallorquí Rafa For­teza (Palma, 1955), que avui inau­gura a la gale­ria Hori­zon de Colera (19.30 h) l'expo­sició Andar-es, for­mada per una quin­zena de qua­dres de petit for­mat, que es podrà visi­tar fins al 15 de setem­bre. For­teza ja havia expo­sat a Hori­zon –“tinc molt bona relació amb les per­so­nes que la regen­ten, fins i tot m'agrada el nom de la gale­ria”–, on va arri­bar una mica per casu­a­li­tat, com passa gai­rebé amb tot, quan va estar tre­ba­llant durant un temps en un taller de gra­vat de Figue­res.

Andar-es, el títol, remet al tra­jecte d'apro­pa­ment al qua­dre que l'espec­ta­dor ha de rea­lit­zar d'una manera cons­ci­ent, sem­pre des d'una pers­pec­tiva dife­rent, única, aleatòria i, per tant, lliure. Rafa For­teza defensa sobre­tot la indi­vi­du­a­li­tat també a l'hora de per­ce­bre la rea­li­tat i l'obra d'art. “La per­cepció sem­pre és indi­vi­dual i només et per­tany a tu, perquè és la teva vida. No importa gens ni mica que t'equi­vo­quis de per­cepció, perquè no hi ha veri­tats. Jo vull que, quan vegis una obra meva, no et faci pen­sar alguna cosa de mi, sinó de tu. I és igual si no l'entens, perquè en rea­li­tat no hi ha res a enten­dre”.

For­teza ens enco­ratja a bus­car les coses espe­ci­als, els moments únics en què ningú no ens pot reem­plaçar. “És impor­tant que les per­so­nes sen­tin que són úniques en el món i que viuen situ­a­ci­ons espe­ci­als, que no actuïn com a xais. Per cami­nar i acce­dir al conei­xe­ment neces­si­tes temps. Ara et venen que, a través d'inter­net, pots tenir accés imme­diat a qual­se­vol cosa. Però si no saps res de bioquímica, no cal que entris en un web que tracti aquest tipus de temes, perquè no entendràs abso­lu­ta­ment res”.