Música

Amb ‘flow’ i en català

El català resisteix l’embat de l’espanyol i l’anglès i és utilitzat amb naturalitat per centenars de músics d’una escena creixent

Un nou argot s’estén amb força en tota una jove generació del país

Les músiques que més escol­ten les gene­ra­ci­ons de cata­lans més joves són les ano­me­na­des músiques urba­nes i, en aques­tes, la llen­gua cata­lana, per pri­mer cop a la història, hi té una presència que con­vida a l’opti­misme. En un moment en què els senyals d’alarma pel que fa a l’ús social del català són nom­bro­sos, és sig­ni­fi­ca­tiu que una llarguíssima ras­te­llera d’artis­tes de hip-hop, trap i reg­ga­e­ton can­tin en català, tot i que el que puguin enten­dre aquests artis­tes per “català”, evi­dent­ment, farà posar els pèls de punta als filòlegs més recal­ci­trants. Rape­jar en català, cer­ta­ment, no és nou: Pere Crim, fa gai­rebé vint anys, publi­cava el que es con­si­dera el pri­mer disc de rap ínte­gra­ment en català: L’odi en un gest. At Ver­sa­ris, Pirat’s Sound Sis­tema o El Nota, no gaire temps després, van dei­xar pet­jada. Però, no obs­tant aquests pre­ce­dents, mai com ara hi ha hagut tants artis­tes en aquesta òrbita can­tant en català amb flow, que és com se’n sol dir, en argot hip-hop, de l’acció de fer fluir les parau­les amb el ritme de cada cançó.

“La llen­gua s’ha fet un lloc on històrica­ment sem­blava que estigués defe­nes­trada”, asse­gura Albert López, del segell Deli­rics, casa de ban­des –31 FAM, Flashy Ice Cream, P.A.W.N. Gang...– que pràcti­ca­ment tot jove català en edat de fer bat­xi­lle­rat de ben segur situarà. “Durant molt temps sem­blava que ser de barri i can­tar en català era incom­pa­ti­ble, però final­ment s’ha acon­se­guit tren­car les bar­re­res que que­da­ven”, hi afe­geix.

D’entre aques­tes for­ma­ci­ons, a P.A.W.N. Gang, pio­ners del trap no única­ment a escala cata­lana sinó també esta­tal, se’ls aplau­deix el mèrit, segons subrat­lla López, d’haver fet enten­dre “a tota una gene­ració” que el català “podia ser també una llen­gua de barri, cana­lla i tan gangsta com qual­se­vol altra”.

“Hem creat escola”

Sor­gits de la bar­ce­lo­nina Vila de Gràcia, P.A.W.N. Gang podrien ser asse­nya­lats de manera ago­sa­rada com els Pom­peu Fabra o Joan Coro­mi­nes d’un argot que, agradi o no, s’han fet seu milers de joves del país. “En l’àmbit lingüístic hem creat escola”, diu sense embuts Will­free, un dels mem­bres de la gang. “El 99,9% dels grups d’aquesta moguda uti­lit­zen l’argot que vam crear, les nos­tres mane­res d’ento­nar o de girar i tom­bar les parau­les.” Que mol­tes ban­des que tenien P.A.W.N. Gang de refe­rent, però, imple­men­tes­sin aquest argot de manera ine­xacta, va dur el grup a nor­ma­lit­zar el seu voca­bu­lari en un dic­ci­o­nari: El Codi (Edi­to­rial Base), on es dei­xava per escrit, per exem­ple, que “naia” volia dir “noia” o “rular fia­pes”, liar por­ros. “Io no se sista be el ke fem / Pro se k del aire no viu­rem / Aki al reka es lu ke ia naia / Ka la mamma es des don es ven”, can­ten, per exem­ple, a Tara­pia da grup (Oli d’Uliva, 2020), amb el ter­ras­senc Lil­dami –el ros­tre més mediàtic del trap en català i fla­mant nou mem­bre del jurat d’Eufòria, nou con­curs de TV3– de con­vi­dat. “Al català li va millor que es canti de manera incor­recta que no pas que no es canti”, opina Yung Mare, un altre dels inte­grants del grup, que van crear “aquesta manera de par­lar, inven­tant-se parau­les i can­vi­ant síl·labes de lloc” quan encara cur­sa­ven primària i ESO. “Can­tant en un català incor­recte hem arri­bat allà on hem vol­gut”, rebla orgu­llo­sa­ment Will­free, que, en una col·labo­ració (col·labo, se’n diu ara) amb el grup Manel ins­ti­gada per iCat li retreia al grup de Gui­llem Gis­bert par­lar “el català de Pom­peu Fabra” i “fer ser­vir parau­les de l’any 32”. “Cada gene­ració té la seva jerga, i és absurd voler que un grup de trap parli el català que parla, per exem­ple, el pre­si­dent”, expli­cava en una entre­vista a aquest diari Ban­dam, una de les veus de 31FAM.

Dife­rents accents

Els EUA i els països de l’Amèrica Lla­tina lide­ren l’auge a escala glo­bal de les músiques urba­nes i, per tant, les llengües anglesa i espa­nyola hi són for­tes. Però, mal­grat que algu­nes de les figu­res cata­la­nes més popu­lars d’aquesta nova escena, des de la mateixa Rosalía fins al raper de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat d’ori­gen magrebí Morad, can­tin en cas­tellà, la natu­ra­li­tat amb què molts joves artis­tes empren, en canvi, el català és inqüesti­o­na­ble­ment més alta que en mol­tes de les gene­ra­ci­ons que els han pre­ce­dit. “Encara que em digues­sin que fer-ho en una altra llen­gua m’obri­ria més por­tes, jo sem­pre faré el que em doni la gana”, mani­fes­tava, per exem­ple, la giro­nina Tramma en una entre­vista al novem­bre a El Punt Avui en què reve­lava els detalls de Vol­dria dir-te, el seu disc de debut. “Molts em pre­gun­ten si el català em limita”, asse­nyala per la seva banda el bar­ce­loní Senyor Oca, gua­nya­dor del Sona 9 del 2017 i un dels màxims expo­nents del que ja s’ha bate­jat com a “rap del terra”. “I jo con­testo pre­gun­tant-los: quanta gent que canta en cas­tellà o anglès no ha arri­bat fins on he arri­bat jo fent-ho en català? Cal­dria, en tot cas, pre­gun­tar als que s’entes­ten a can­tar en llengües pre­te­sa­ment mun­di­als com és que, fent-ho així, no ho peten.” En un moment d’Ega, pri­mer disc de Senyor Oca, damunt d’una base de drum & bass es repes­cava un frag­ment d’una entre­vista radiofònica en què se li pre­gun­tava a Quim Monzó si se sen­ti­ria mai temp­tat d’escriure en una llen­gua amb més par­lants. “Per a això hi ha tra­duc­tors”, con­tes­tava l’escrip­tor en el sam­pler per­pe­trat per Senyor Oca. “Els tra­duc­tors tra­du­ei­xen... i és fabulós.”

Si en alguna cosa, però, es palpa la for­ta­lesa del català en l’auge actual de les músiques urba­nes, mal­grat tots els obs­ta­cles del món, és en la gran vari­e­tat dia­lec­tal, amb un munt de nous can­tants emprant la llen­gua cata­lana, també, des de les Bale­ars o el País Valencià. Yung Rajola, sobre­nom de Quintí Casals, és de Lleida i l’any pas­sat, via Halley Records, un altre nou segell amb la mirada fixada en el que es cou a Cata­lu­nya en el ter­reny urbà, va debu­tar amb Cor Tren­cat, útil, també, per enten­dre la sen­sació de desen­gany que impera en aquesta gene­ració. “Hi ha l’estigma absurd de pen­sar que els accents que no són de Bar­ce­lona estan fora dels cànons bonics de la nos­tra llen­gua, però a mi em satisfà aju­dar a nor­ma­lit­zar el meu accent en aquesta escena, com ha fet també Car­les Porta i Crims a TV3.”

En l’audi­o­vi­sual, així com en, malau­ra­da­ment, molts altres camps, la lluita és com­pli­cada, però si avui mateix, per exem­ple, una naia de catorze anys es deci­deix a fer una mix­tape tot rape­jant el que, durant set­ma­nes, ha anat escri­vint en una lli­breta a l’hora del pati, a diferència d’altres temps, és alta­ment pro­ba­ble que ho faci en català. I amb flow.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia