Aterratge català a Londres

“La lite­ra­tura cata­lana viu un moment molt bonic. Som un país petit, però la nos­tra lite­ra­tura s’assem­bla a la d’altres països, amb la mateixa vari­e­tat de gèneres i estils, i hi ha autors molt joves que fan coses dife­rents i apor­ten aire fresc.” Aquesta reflexió la feia ahir Marta Orri­ols, que podem incloure entre aques­tes noves veus, en una espai a ves­sar de gent de la Lon­don Book Fair. De fet, tot l’espai expo­si­tiu de la fira de lli­bres, que ha con­vi­dat la nos­tra lite­ra­tura en la secció Spot­light on Cata­lan Cul­ture in the UK, estava ple de gent en el matí gris d’ahir, com si la pandèmia no anés amb la capi­tal britànica. L’estratègia de la immu­ni­tat de ramat va avançar a grans pas­sos ahir, si és que no és una rea­li­tat ja, al gran pavelló de fires Olym­pia, pro­per als Ken­sing­ton Gar­dens. No es podia pas­sar pels pas­sa­dis­sos de tanta gent, els con­trols de la covid a l’entrada eren força rela­xats i la gran majo­ria de gent anava sense mas­ca­reta, mal­grat que la Gran Bre­ta­nya trenca rècords de con­ta­gis aquests dies.

Marta Orri­ols, Max Por­ter (l’autor d’El dol és aque­lla cosa amb ales) i el tra­duc­tor, escrip­tor i edi­tor Daniel Hahn van par­lar sobre lite­ra­tura i dol. L’autora va expli­car que el seu Apren­dre a par­lar amb les plan­tes (Peris­copi) havia de ser ori­gi­nal­ment un conte, però “neces­si­tava espai per expli­car-ho tot; el dol té mol­tes eta­pes, dura i dura, i els can­vis de la pro­ta­go­nista eren impos­si­bles de cop­sar en un text breu i sen­zill”. La novel·la del 2018 ha estat edi­tada en anglès i és un dels lli­bres dels quals es parla aquests dies a la fira de Lon­dres, on han ater­rat diver­sos repre­sen­tants de les lle­tres en català con­vi­dats per l’Ins­ti­tut Ramon Llull. També hi ha Irene Solà, Sergi Pàmies, Eva Bal­ta­sar, Borja Bagunyà, el filòsof Josep Maria Esqui­rol, la il·lus­tra­dora mallor­quina Aina Bes­tard...

Una estona abans, el tra­duc­tor i escrip­tor Raül Gar­ri­ga­sait també subrat­llava que vivim “un moment dolç per a la lite­ra­tura cata­lana”: “Als anys sei­xanta, ocu­pava un espai molt petit, però en els dar­rers 40 anys hem creat un espai de lli­ber­tat i ara el mer­cat català té autors molt traduïts, com ara Irene Solà i Marta Orri­ols.”

No tot era estric­ta­ment lite­ra­tura, en els dife­rents actes de l’Spot­light (focus, en català). El filòsof Josep Maria Esqui­rol pre­sen­tava la tra­ducció a l’anglès del seu èxit Resistència íntima: assaig d’una filo­so­fia de la pro­xi­mi­tat (Qua­derns Crema), i refle­xi­o­nava: “Quan una cosa ho domina tot, l’esce­nari esdevé homo­geni, i l’homo­geneïtat és un empo­bri­ment de la vida. En aquest moment en la nos­tra soci­e­tat domina l’acce­le­ració o el con­su­misme, i el que cal és que hi hagi espais una mica dife­rents.” Una reflexió molt per­ti­nent en una jor­nada d’ahir en què, enmig d’un veri­ta­ble eixam d’edi­tors, agents lite­ra­ris, scou­ters, escrip­tors... de la pode­rosa indústria del lli­bre anglo­saxó que tan­ca­ven nego­cis, el públic omplia també els racons reser­vats al lli­bre català, en tro­ba­des amb edi­tors i escrip­tors britànics a la Lon­don Book Fair.

El direc­tor de l’Ins­ti­tut Ramon Llull, Pere Almeda, va qua­li­fi­car en decla­ra­ci­ons a l’ACN “d’opor­tu­ni­tat estratègica” la pos­si­bi­li­tat d’entrar al mer­cat anglo­saxó a través de la Lon­don Book Fair: “Ens obre moltíssi­mes por­tes. L’anglo­saxó és un món com­pli­cat i aspi­rem a mul­ti­pli­car les tra­duc­ci­ons de les edi­to­ri­als angle­ses i nord-ame­ri­ca­nes.” El direc­tor de l’ICEC, Miquel Curanta, també va des­ta­car la importància de l’esde­ve­ni­ment: “Tenim unes de les indústries edi­to­ri­als més potents del món. El fet que hi hagi mer­cats on encara no hi som, amb una presència tan impor­tant com a Lla­ti­noamèrica, indica l’espai de crei­xe­ment que encara tenim.”