Burgeses i feministes

Es podien que­dar a casa i pren­dre el te, però s’impli­quen i fun­den la Bibli­o­teca Popu­lar per a la Dona a Girona. És el 19 de desem­bre del 1918 quan al col·legi de les Domi­ni­ques del car­rer del Nord es reu­nei­xen Espe­rança Bru, la dona de Rafael Masó; Mano­lita Car­re­ras, esposa de Fran­cesc Coll Tur­bau; Carme Auguet, mes­tra i pro­fes­sora de l’Escola Nor­mal; Dolors Pas­tor, direc­tora de l’Escola Nor­mal i bibli­o­tecària pri­mera, i Mer­ce­des Clu­taró. “Estan al cos­tat dels homes i són total­ment invi­si­bles”, explica Rosa Maria Gil Tort, tècnica de la Fun­dació Rafael Masó que fa anys que tre­ba­lla en la història de les dones dins la Història –la majúscula perquè és la que consta als arxius amb el tampó del segell ofi­cial; la dels homes–. Gil Tort ha recons­truït la història d’elles, per com­ple­tar aquest biaix, a través d’epis­to­la­ris, die­ta­ris, recep­tes de cuina... Remarca la pers­pec­tiva de gènere en els estu­dis històrics, fugint també de bio­gra­fiar l’excep­ci­o­na­li­tat de les pio­ne­res, per recu­pe­rar la història de la nor­ma­li­tat de les dones. Autora d’Elles també hi eren: les dones de la Casa Masó (1830-2015) –Fun­dació Valvi, 2019– o L’astrònoma i l’escrip­tor. Car­tes de Mano­lita Car­re­ras a Car­les Rahola (1908-1909) –Col·lecció Josep Pla, 2021–, ha comis­sa­riat la mos­tra iti­ne­rant que sobre Espe­rança Bru i Oller es pot veure a l’Espai Santa Cate­rina de la Gene­ra­li­tat a Girona fins al 27 de novem­bre i que dona a conèixer la figura d’una dona de la bur­ge­sia giro­nina que va seguir l’exem­ple de Fran­cesca Bon­ne­mai­son a Bar­ce­lona, quan va fun­dar l’Ins­ti­tut de Cul­tura i Bibli­o­teca Popu­lar de la Dona. Rosa Maria Gil Tort ha fet emer­gir tra­jectòries feme­ni­nes que, des­taca, “no són menors” i que com­ple­ten el mosaic social de Girona: “Dins del con­text gironí la Bibli­o­teca Popu­lar va ser molt revo­lu­cionària: era una via de for­mació de les dones per poder tre­ba­llar de secretàries o fer opo­si­ci­ons. Les filles de famílies que s’ho podien per­me­tre, les duien a les Escolàpies i després feien magis­teri.” Recorda que l’única feina per a una dona era ser obrera o cri­ada i rei­vin­dica el femi­nisme con­ser­va­dor menys­tin­gut: “Tenien for­mació i con­tac­tes, ger­mans, pares o marits amb pos­si­bles, i aquests recur­sos els posen al ser­vei de la comu­ni­tat. Per tant, un cert espe­rit femi­nista de pro­moció de la dona els l’hem de reconèixer.” L’home­natge a Espe­rança Bru, ahir al ves­pre a l’Audi­tori Irla coin­ci­dint amb els 50 anys de la seva mort, el 1972, rei­vin­dica, asse­nyala Gil Tort, el femi­nisme “de dife­rents ven­talls”.