Arts escèniques

El Maldà reviu un Sant Sopar amb ressò àcrata

La companyia Els Pirates, que dirigeixen la sala, apadrinen el Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant

Jordi Vidal presenta la divertida ‘Guillermotta’ els diumenges al migdia, a l’hora del vermut

Fals­terbo ple­gava fa uns dies al Palau de la Música, després de més de mig segle de tra­jectòria folk. Demà es pre­senta el Col·lec­tiu Pedant a Missa i repi­cant al Maldà, una nova for­nada de tea­tre de joglar, en què la música narra uns història cone­guda, rimada i la sal­pe­bra amb referències que s’emmi­ra­llen en l’actu­a­li­tat. Sant Pere el far­sant s’ins­pira en les tres nega­ci­ons de Pere la nit que dete­nen Jesús com recull l’evan­geli de Sant Lluc. El mon ideal, utòpic, de com­par­tir i no ambi­ci­o­nar res més que la puresa, s’estimba per la por i la deso­ri­en­tació dels apòstols. Per als mem­bres del grup, que adme­ten conèixer la Bíblia més com un best­se­ller que com a lli­bre d’on s’extre­uen les homi­lies, iden­ti­fi­quen aquells apòstols en una mena d’anar­quis­tes que aspi­ren a una revo­lució fins que el Poder esta­blert deca­pita l’orga­nit­zació. Aquesta farsa musi­cal, amb un cert regust de tea­tre des­men­jat, brut, que con­fon intèrprets i per­so­nat­ges, es podrà veure fins el 12 de març al Maldà.

Els Pira­tes es van conèixer arran del pro­jecte impul­sat per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona de repre­sen­tar Brun­dibár amb alum­nes d’esco­les de música fa més de 20 anys. Un gra­pat d’aquells entu­si­as­tes estu­di­ants del con­ser­va­tori (fins a catorze!) es van atre­vir a fer una adap­tació d’Els Pira­tes, que havien repre­sen­tat Dagoll Dagom dos anys abans, i ja van assen­tar el pinyol d’una com­pa­nyia amb el nom d’aquest mun­tatge. Els Pira­tes regenta el Maldà des del 2013.

El Col·lec­tiu Pedant a Missa i Repi­cant (nas­cut el 2017 a Espo­lla) admet que coin­ci­dei­xen amb Els Pira­tes en la seva manera d’enten­dre la música i el tea­tre. Expo­sen la seva versió sense pre­ten­si­ons d’espec­ta­cu­la­ri­tat. Són, això sí, un repar­ti­ment nota­ble que s’alterna el paper de músics amb el de per­so­natge de manera orgànica, sense bus­car codis que ho jus­ti­fi­quin. És simi­lar als seus conei­xe­ments de religió. Pot­ser no saben gaire del salms i dels evan­ge­lis apòcrifs però sí que domi­nen el musi­cal Jesus Christ Supers­tar i, des d’aquesta pers­pec­tiva, s’atre­vei­xen a brin­dar com si fos­sin a la taverna d’Els mise­ra­bles abans que les bar­ri­ca­des de París s’esmi­co­lin davant de l’exèrcit. El seu qua­dre d’un anar­quisme vic­toriós dura el que aguanta un somni i, a par­tir de lla­vors, arriba el patir pel pedre­gar per recons­truir ínti­ma­ment la creença per a un mateix. En aquest viatge als inferns, s’abo­quen als qua­dres gro­tes­cos per apun­tar la des­es­pe­ració dels pro­ta­go­nis­tes.

Sant Pere el far­sant és un text que el Maldà va res­ca­tar de la con­vo­catòria de Tea­tres de Pro­xi­mi­tat (2022). Ja s’havia fet una pri­mera versió com a labo­ra­tori d’Els Mal­nas­cuts a la Sala Beckett (2019). El pri­mer espec­ta­cle de la com­pa­nyia és Les aven­tu­res extra­ordiàries de Fiona Pereshtròikvitx (2017) que, després de vàries repre­sen­ta­ci­ons s’ha estre­nat recent­ment el for­mat cine­ma­togràfic (allot­jat a Fli­min). El col·lec­tiu ja està tre­ba­llant una ter­cera peça, El perro Can­tau­tor, de ham­bri­ento a empe­ra­dor, que va gua­nyar una beca Car­lota Sol­de­vila per a dra­matúrgies d’art de car­rer (2021) i ha ini­ciat el procés de cre­ació en una residència a la Fabra i Coats.

El Col·lec­tiu Pedant a Missa i Repi­cant inte­gra el grup Ludwig Band que compta amb un parell de dis­cos edi­tats a The Indian Run­ners: Al límit de la tona­li­tat (2020) i La mateixa sort (2021).

Ver­mut ‘Gui­ller­motta’

Des d’aquest diu­menge al mig­dia i fins el 12 de març, Jordi Vidal i Jordi Cor­nu­de­lla tras­lla­den l’uni­vers de Gui­ller­motta al Maldà. La peça, que repassa tra­jectòria usi­cal de gui­ller­mina Motta i que es dis­tan­cia molt dels típics hits es va estre­nar a l’Atrium l’any pas­sat i ha rebut dis­tin­ci­ons dels Pre­mis de la crítica (cate­go­ria actor de musi­cal) i del Tea­tre Bar­ce­lona (espec­ta­cle musi­cal de pro­xi­mi­tat i inter­pre­tació de musi­cal). Gui­ller­mina Motta, que es va mos­trar dis­tant en saber que es pre­pa­rava aquesta dra­matúrgia, s’hi va interes­sar en veure el repar­ti­ment que es tri­ava i ha aca­bat sent una de les fans en algu­nes de les fun­ci­ons d’un mun­tatge que s’ha pro­di­gat arreu pel seu caràcter fes­tiu. També va ser al Maldà on The Feli­uet­tes van fer una peripècia diver­tida home­nat­jant núria Feliu i la can­tant de Sants n’era una de les espec­ta­dors a pri­mera filera que aplau­dia aquell humor tant fresc i fet amb el major res­pecte cap a unes veus que van moder­nit­zar el reper­tori català durant la dic­ta­dura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia