Refugi de pau i bellesa

Diu­menge al ves­pre, men­tre en alguna loca­li­tat veïna con­ti­nu­ava el xivarri sono­ra­ment des­pi­e­tat de les rues de car­na­val, la Sala Galà de Cassà de la Selva es va con­ver­tir, gràcies al cicle de con­certs Jazzà, en un petit refugi de pau i bellesa, de música no forçada­ment ama­ble ni cons­truïda per com­plaure les mas­ses ni els algo­rit­mes, però sí ela­bo­rada amb passió i res­pecte per part d’uns músics acos­tu­mats a viat­jar i a con­que­rir els cors dels oients pam a pam, sense pres­ses. Jus­ta­ment, el res­pecte va ser el que més va agrair el bate­ria i com­po­si­tor bar­ce­loní Oriol Roca (1979) al públic pre­sent a la sala, al final del con­cert, en nom dels seus com­panys: el pia­nista romà Gio­vanni Di Dome­nico (1977) i el con­tra­bai­xista sard Manolo Cabras (1971), que com­ple­ten el seu trio esta­ble entre Brus­sel·les i Bar­ce­lona, i la can­tant i pai­sat­gista sònica belga Lyn Cas­si­ers (1984), bri­llant voca­lista que real­ment crea espais sonors únics amb la seva veu, el micròfon que apropa o allu­nya de la seva boca i les màqui­nes que l’aju­den a escul­pir les síl·labes que emet com un ins­tru­ment més.

Tal com va expli­car Roca després del con­cert als espec­ta­dors que van voler com­par­tir amb els músics una xer­rada infor­mal i una copa de vi per cor­te­sia de l’orga­nit­zació –un dels moments únics que ofe­reix el Jazzà–, el disc que van pre­sen­tar a Cassà, Live at Jazz Cava, és el fruit d’una copro­ducció entre el Fes­ti­val de Jazz de Vic i l’actiu segell Under­pool , que fa fer pos­si­ble un vell desig de Roca: sumar la musi­ca­li­tat del seu trio a una voca­lista, pre­fe­ri­ble­ment Cas­si­ers, amb la qual ja havia coin­ci­dit als esce­na­ris jazzístics de la capi­tal belga, on també estan ins­tal·lats Cabras i Di Dome­nico. Durant els assa­jos pre­vis a la gra­vació del disc a Vic, el 7 de maig pas­sat –de fet, la pri­mera actu­ació en públic del quar­tet–, Roca anava por­tant a Brus­sel·les les com­po­si­ci­ons a les quals Cas­si­ers incor­po­rava les lle­tres, amb l’única excepció de The Muti­la­ted, que adapta i tra­du­eix a l’anglès un poema de Gabriel Fer­ra­ter, que parla de muti­la­ci­ons emo­ci­o­nals.

Des del maig, els qua­tre músics no han coin­ci­dit més a l’esce­nari fins la tanda de con­certs a Cata­lu­nya que es va cloure diu­menge a Cassà, però el seu bon ofici i la seva gran com­pe­ne­tració es van fer evi­dents durant l’hora i escaig de con­cert: una superba demos­tració de jazz con­tem­po­rani en aquest Jazzà , que gràcies a la col·labo­ració entre l’àrea de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment de Cassà i Under­pool s’està con­ver­tint en una oasi jazzístic impres­cin­di­ble.