“Hi ha ateneus on són ocupes de casa seva”

Ben al con­trari. Als vui­tanta hi havia mol­tes ganes de tre­ba­llar i de recu­pe­rar aquells altres 40 anys. La fede­ració estava pen­sada per ser un ens de segon nivell que repre­sentés el col·lec­tiu, que defensés els interes­sos davant de l’admi­nis­tració i que resolgués pro­ble­mes comuns.

Cadascú és dife­rent. Però com­par­tim el pro­blema de la gotera, de ren­di­bi­lit­zar els espais, de resol­dre la gestió de l’enti­tat... Evi­dent­ment, si la gotera és a l’Ate­neu Bar­ce­lonès (on hem fet l’entre­vista) és molt més greu que en un ate­neu amb un edi­fici molt més petit.

No sem­pre. Les Escau­les tro­ba­ran el mano­bre i el con­vi­da­ran un dis­sabte a esmor­zar i a l’Ate­neu Bar­ce­lonès el procés serà molt més llarg.

Els pri­mers edi­fi­cis de finals del segle XIX es van crear així mateix. Tenim una neces­si­tat de ser­vei, de tro­bar un espai per soci­a­lit­zar-nos (el Tea­tre Casal de Vila­franca era per ballar, no per can­tar; no tenien espai). D’altres tenien neces­si­tat de for­mació, amb les pri­me­res esco­les repu­bli­ca­nes. D’altres neces­si­ta­ven donar ser­vei a la soci­e­tat més neces­si­tada on no arri­bava l’admi­nis­tració. Qui tenia diners, pagava el mate­rial; qui no en tenia però sabia posar les rajo­les, hi posava el tre­ball. Molts ate­neus es van cons­truir de nit perquè els tre­ba­lla­dors hi arri­ba­ven quan sor­tien de les fàbri­ques tèxtils o al camp. Això avui és incon­ce­bi­ble. Però l’enti­tat que pre­si­deixo [El Coro de Sent­me­nat] s’ha res­tau­rat durant 13 anys amb la secció de la casa, que es deia la pati­lla perquè tre­ba­lla­ven a canvi d’un esmor­zar. Van refer tot l’edi­fici, de punta a punta. Quina sort tenien? Que el pre­si­dent d’aquell moment era arqui­tecte i engi­nyer. Teníem una per­sona que ava­lava la segu­re­tat de l’obra. Això sí, en la dar­rera fase han entrat empre­ses per posar l’equi­pa­ment tècnic i escènic. L’Ate­neu del Pallars, que està for­mat per un grup jove, han com­prat La Lira de Tremp (que s’havia recon­ver­tit en un super­mer­cat) i l’arqui­tecte que els l’està por­tant és un noi jove que s’ha com­promès amb el pro­jecte i hi dedica hores i conei­xe­ment. Els està aju­dant de manera altru­ista. Els diners els han reser­vat per a la com­pra de l’edi­fici i, a par­tir d’ara, per a la recons­trucció.

I encara hi ha una enti­tat dife­rent històrica: els cen­tres par­ro­quials. Pri­mer van ser els obrers que en tenien la neces­si­tat i van crear aquests edi­fi­cis. Se’n podien dir-se ate­neus, cen­tres obrers… Els cata­lans som cre­a­tius i hem anat afe­gint noms a un mateix tipus d’enti­tat [som­riu]. Després va venir la bur­ge­sia: es van ado­nar que els fal­tava un espai de soci­a­lit­zació. Va ser quan es van plan­te­jar els casi­nos grans, com el Casino Menes­tral de Figue­res, l’Ate­neu Bar­ce­lonès… Ara, el pri­mer cen­tre de pro­pi­e­ta­ris que es forma és el Comú de Par­ti­cu­lars a la Pobla de Segur. No neix pas a Bar­ce­lona. Es va crear perquè tenien la neces­si­tat de ges­ti­o­nar l’aigua. Després es va veure neces­sari la for­mació, es va crear la pri­mera bibli­o­teca i el pri­mer apa­dri­na­ment de joves de la Pobla de Segur que bai­xa­ven a estu­diar a Lleida o a Bala­guer. Les pug­nes històriques s’han anat dis­so­lent. Ara només es manté en alguns cen­tres el pri­vi­legi de l’exclu­si­vi­tat. La nova pre­si­denta de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, Isona Pas­sola, per exem­ple, ho està mirant de rebai­xar. També ha can­viat molt la titu­lació del soci. El con­cepte de família ha variat molt. Ara, qui ha de pagar la quota? En gene­ral, tot­hom pot acce­dir a totes les acti­vi­tats. Segu­ra­ment, si ets soci, com que aju­des a man­te­nir l’enti­tat, tindràs preus més barats.

L’ate­neu del “man­guito y visera”, dels comp­ta­bles, de cigar, brandi i La Van­guar­dia... ja és ine­xis­tent. Estem enro­cats amb el rejo­ve­ni­ment per garan­tir-ne la con­tinuïtat. Molts cops l’atu­rem els que hi estem al cap­da­vant. Som un tap. Ens agrada tant el que fem que no els donem pas. “Si jo marxo, no s’hi posarà ningú al cap­da­vant”, ens cre­iem. Els joves sur­ten. Ara, si jo he de ple­gar perquè vaig tenint una edat, qui tinc al vol­tant? L’acti­vi­tat que he anat fent ha tin­gut molt pre­sent la nos­tra gene­ració, no he rejo­ve­nit l’enti­tat. Però pot­ser al poble hi ha una asso­ci­ació dels Tres Tombs, de gegan­ters, de corals, de cas­te­llers… Hi ha grups amb gent jove que pot­ser estan dins de l’enti­tat o fora, però que bus­quen un local des­es­pe­ra­da­ment. Els ate­neus neces­si­ten relleu i han de con­ti­nuar sent enti­tats cul­tu­rals.

En funció de quin par­tit surti, ja ha avi­sat que seria la pri­mera llei que dero­ga­rien... Però hi ha l’altra línia que és la judi­cial, per usur­pació, i per aquí es pot anar recla­mant. Ara hi ha bona pre­dis­po­sició al Par­la­ment de Cata­lu­nya. És recent una nova com­pa­rei­xença (a finals de maig) en què els aclaríem la situ­ació. Recla­mant-los que no havíem avançat gaire d’anys enrere. Els vam dir: “Ja sabem que la gent dels ate­neus som simpàtics i caiem bé, però ara neces­si­tem fet con­crets.” Ens diuen que som tan neces­sa­ris... Entenc que, com a país, es pri­o­rit­zin pro­ble­mes que són més greus que els ate­neus. Però en 40 anys d’Ajun­ta­ment democràtics no s’ha tro­bat encara el moment per resol­dre el tema? No ens podem cen­trar a tre­ba­llar per la cul­tura del país si encara ens hem de bara­llar per la recre­ació del patri­moni.

Però la requisa no inclou només locals, també hi ha diners, arxius, mate­ri­als… Mol­tes vega­des un ate­neu està actiu i, quan han anat a fer-hi obres, s’han ado­nat que els havien tret el títol de pro­pi­e­tat, com ha pas­sat amb l’Ate­neu Repu­blicà de Cer­vera. No hi poden fer obres, ara, perquè estan d’ocu­pes a casa seva. D’altres es recu­pe­ra­ran per la via judi­cial, que ja s’hau­ria d’haver resolt, però per un error de forma l’Estat espa­nyol ho ha impug­nat. Per això volem dei­xar de ser simpàtics si cal i que ens reco­ne­guin que tenim raó i, sobre­tot, que puguem recu­pe­rar les pro­pi­e­tats requi­sa­des durant el fran­quisme. Amb els anys, hi haurà enti­tats que hau­ran des­a­pa­re­gut, però nosal­tres recla­mem que és equi­pa­ment que ha cons­truït la soci­e­tat civil, que l’ha fet amb fina­li­tats cul­tu­rals. Doncs recu­pe­rem-ho per al país. Si l’enti­tat ha des­a­pa­re­gut, aquell patri­moni ara és del país. Ja hi tro­ba­rem un col·lec­tiu de gent que ho vul­gui tirar enda­vant. Encara hi ha mol­tes enti­tats amb deficiències d’espais, o llo­gant-ne.

Anti­ga­ment, sí que tenia un valor econòmic ser soci. Ara és més barat ser soci d’un ate­neu un tri­mes­tre que un McMenú. Però els preus de la llum i de l’aigua han pujat moltíssim, a un ritme molt més ràpid que el pos­si­ble aug­ment de quo­tes dels socis. Avui, els ate­neus són espais oberts d’àmbit social. Els pri­mers tea­tres que es van obrir durant la pandèmia van ser els ate­neus. Els pri­mers espais on els Ser­veis Soci­als cen­tra­lit­za­ven les neces­si­tats del muni­cipi van ser els ate­neus: era l’espai més pro­per als ciu­ta­dans. Es fan acti­vi­tats per a tot­hom i, pun­tu­al­ment d’altres en què poden inter­ve­nir tres gene­ra­ci­ons dife­rents com ara els Pas­to­rets. I el car­na­val. El de Sit­ges, el pro­mo­uen dos ate­neus, des de l’inici . Al Cen­tre de Lec­tura de Reus com­pa­ti­bi­lit­zen una expo­sició d’art con­tem­po­rani amb les nenes de ballet que el cre­uen per anar a la sala d’assaig amb els seus tutús… Des de la fede­ració ho pro­mo­vem. Des de la fede­ració pro­mo­vem que qual­se­vol per­sona pugui gau­dir de la cul­tura. Hi ha gent que per raons econòmiques no poden arri­bar-hi però no els volem arra­co­nar. Que les famílies tin­guin beques per a la cul­tura, com les que reben per als lli­bres o per als ali­ments.

Avui, en aquest país, per sort, asso­ciar-te és un fet lliure [som­riu]. Hi ha gent que ho des­co­neix, pre­o­cu­pada pel seu dia a dia. Ho anem cor­re­gint. Des de fa deu anys, la fede­ració és molt activa; els últims qua­tre anys som molt pre­sents a les xar­xes soci­als i, des de fa dos anys, amb un pla de comu­ni­cació molt tre­ba­llat. Això ha fet que arribéssim a molta gent que ens des­co­nei­xia.

Sí. S’hi apun­ten enti­tats que se n’havien des­a­pun­tat per les raons d’una junta que pen­sava que es podia espa­vi­lar sola. Ara ens hem enfo­cat en l’objec­tiu de la gestió a la fede­ració. Ens pre­o­cupa l’aug­ment de pro­to­cols i burocràcia que es demana a les asso­ci­a­ci­ons És com­plex. Volem que siguin enti­tats sos­te­ni­bles, trans­pa­rents, ben ges­ti­o­na­des. Volem créixer en nom­bre, però també que siguin enti­tats ben ges­ti­o­na­des.Les podeu refu­sar?Accep­tem totes les que siguin en ter­ri­tori de parla cata­lana (amb l’única excepció de l’Ate­neu de Madrid), que sigui una massa social que ges­ti­ona l’enti­tat (no pot ser una soci­e­tat limi­tada, o una coo­pe­ra­tiva) i que tin­gui una acti­vi­tat cul­tu­ral, de pro­moure la llen­gua. No diem a ningú que no. Tenim algun cas que ens demana ajuda però que no en pot assu­mir la quota. Pro­vem de des­en­ca­llar el seu dia a dia. Alguna enti­tat que va endar­re­rir paga­ment per impos­si­bi­li­tat econòmica va aca­bar sor­tint de la fede­ració, Amb els anys, l’Ajun­ta­ment els va aju­dar a arre­glar el local, van tor­nar a fer acti­vi­tat i a recu­pe­rar ingres­sos. Ara s’han tor­nat a fede­rar i volen pagar-nos el deute; nosal­tres diem que no cal pagar-lo tot, però ells hi insis­tei­xen. Això deu ser que veuen que és bona la feina de la fede­ració.

Ara ja estem ini­ci­ant tre­balls en xarxa. Molts dels ate­neus tenien dos espais emblemàtics: el cafè i el tea­tre. Des de la fede­ració, amb l’XTAC, hem acon­se­guit pro­gra­mar-hi tea­tre. Tenim una coor­di­na­dora que porta l’àmbit d’arts escèniques. Ella ens fa una pro­posta semes­tral, a la pri­ma­vera i a la tar­dor. Nosal­tres no pres­si­o­nem ningú: se’ls demana una esca­leta de preus per veure quins cos­tos pot sig­ni­fi­car cada funció. També ser­veix perquè els que estan recu­pe­rant el tea­tre i no tenen asses­so­ra­ment confiïn en els que ja fa més anys que hi són. Es fa una tria que pugui ser­vir per a sales d’afo­ra­ment molt divers. També fem les pro­duc­ci­ons pròpies i pro­cu­rem gua­nyar-nos actors cone­guts que ens aju­den a pres­ti­giar-les. Ara mateix estem fent la gira ‘Un con­cert a la Casa Blanca”.