Altres

cultura

Gósol homenatja mossèn Ballarín amb una exposició

La mostra inclou objectes personals, fotografies i dibuixos del sacerdot

Forma part dels actes del centenari del seu naixement, que es van haver d’ajornar per la pandèmia

Gósol recorda amb una expo­sició mossèn Ballarín (1920-2016), que va pas­sar els últims anys de la seva vida en aquell muni­cipi. La mos­tra forma part dels actes de l’Any Ballarín que s’havien de cele­brar el 2020 coin­ci­dint amb el cen­te­nari del seu nai­xe­ment però que van haver de ser ajor­nats a causa de la pandèmia.

La mos­tra per­met fer un recor­re­gut per la seva tra­jectòria i conèixer les seves face­tes de sacer­dot, arti­cu­lista, escrip­tor i nino­taire. S’hi expo­sen objec­tes per­so­nals com ara foto­gra­fies, el calze de les mis­ses i també dibui­xos que va fer. “Era una per­sona molt culte però també era molt pro­per a la gent d’aquí, era com un més al poble”, recorda Núria Arnau, secretària de l’Asso­ci­ació Cul­tu­ral Mossèn Ballarín de Gósol, en decla­ra­ci­ons reco­lli­des per l’ACN.

Josep Maria Ballarín, cone­gut popu­lar­ment com a mossèn Ballarín, és una figura poli­facètica que va dei­xar marca a aquesta petita loca­li­tat del Ber­guedà i on, a més a més, va deci­dir ser enter­rat. L’any pas­sat el muni­cipi va estre­nar un capgròs en honor seu i enguany han deci­dit orga­nit­zar una expo­sició a par­tir d’objec­tes per­so­nals. S’hi poden veure foto­gra­fies fami­li­ars, objec­tes com el calze que feia ser­vir quan deia missa i exem­plars de la qua­ran­tena de lli­bres que va escriure, com Mossèn Tronxo (1989), un dels seus èxits com autor on relata la vida del capellà a pagès amb humor i un estil directe. També hi ha un dibuix de Jordi Mara­gall sobre la Santa Teresa de Lisi­eux que Ballarín tenia al capçat del llit.

Des­ta­quen també una selecció de dibui­xos per expli­car refranys cata­lans així com cari­ca­tu­res de guerra que va dibui­xar entorn del 1940. Abans, havia llui­tat al bàndol repu­blicà a la lleva del Biberó i després va ser empre­so­nat en un camp de con­cen­tració a Zamora on va emma­lal­tir de tuber­cu­losi. El 1940 es va ins­tal·lar amb la seva mare a Mata­de­pera, on va viure per recu­pe­rar-se de la malal­tia durant sis anys alhora que va apro­fi­tar també per fer aquests dibui­xos.

El 1946 va entrar a l’Ora­tori de Sant Felip Neri de Gràcia, però va recaure de la malal­tia i el van enviar a l’hos­pi­tal de Sol­sona per gua­rir-se. Entre el 1947 i el 1950 estu­dia Teo­lo­gia al Semi­nari de Sol­sona i el 1951 és orde­nat capellà. L’any 1958 va ser nome­nat capellà de Santa Maria de Que­ralt. S’hi tras­llada amb la seva mare, que mor l’any 1969. A par­tir del 1963 diri­geix la col·lecció de lli­bres d’espi­ri­tu­a­li­tat i lite­ra­tura reli­gi­osa Blan­querna, dins d’Edi­ci­ons 62. Josep Maria Ballarín passa trenta-cinc anys de la seva vida al san­tu­ari de Que­ralt de Berga, on va escriure bona part de la seva prolífica obra, que va incloure col·labo­ra­ci­ons en diver­sos mit­jans, entre els quals el diari Avui.

“Hi havia per­so­nes que esta­ven a favor d’ell i d’altres en con­tra i al cap dels anys va pesar més els que no els agra­dava la seva manera de fer i van pres­si­o­nar molt el bisbe de Sol­sona, que final­ment el va jubi­lar com a mossèn a Que­ralt”, segons la secretària de l’asso­ci­ació. A par­tir de lla­vors s’ins­tal·la a Gósol i hi va viure els últims anys de la seva vida. L’any 1995 se li con­ce­deix la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat i, el 2004, la Meda­lla d’Or de la ciu­tat de Berga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia